Bep Al·lès / Ciutadella – La major part dels prop de dos-centes casos comptabilitzats des de 2015 (101) es concentren en els últims 3 anys. L’any amb més plets de tota la sèrie (2015-2023) és 2022, amb 39 casos, el 20% del total. En destaca l’elevat percentatge d’assumptes relacionats amb les reclamacions per responsabilitat patrimonial (només 11 al 2022), l’urbanisme (10), o els camins (4). En aquest darrer cas, una bona part de les reclamacions són conseqüència de l’aprovació del Catàleg municipal de camins rurals de Ciutadella, que inclou un total de 93 camins rurals, amb una longitud total de 220,408 quilòmetres. D’aquests 93 camins, 52 es consideren de titularitat municipal clara, 9 són de titularitat municipal dubtosa, i 8 són públics però propietat d’altres administracions. D’altres 24 camins, no es tenen indicis de titularitat pública, i, per tant, es consideren privats.
Un dels litigis més sonats és el que presentà contra l’Ajuntament el propietari d’Algaiarens, l’empresari català Manel Adell, exdirector de la firma Desigual i actual conseller de Puig. El document recull que el Camí d’Algaiarens, pel qual s’accedeix a la platja de La Vall, travessa les finques d’Algairens, sa Font Santa i Son Felip, de la seva propietat, fet que Adell nega. Ricardo Squella, procurador dels tribunals i propietari de l’Hort de Sant Santa, és un altre dels demandants. La societat Rock Sòlid, controlada per l’empresari barceloní, i Geshort, coadministrada per Squella, demanen davant els tribunals l’anul·lació del catàleg. Asseguren que el traçat dels trams del camí que s’hi inclouen, de la seva propietat, no existeix cap camí públic. Tanmateix, fer front al procés judicial no és cap problema per Adell, que integra la llista de les principals fortunes del país, amb un patrimoni net de 155 milions d’euros el 2023. L’Ajuntament ja n’ha mantingut converses, en un intent de poder arribar a una entesa que eviti un contenciós més.
Els plets pels camins s’han disparat; un dels més sonats és el que presentà contra l’Ajuntament de Ciutadella el propietari d’Algaiarens, l’exdirector de Desigual, Manel Adell
Sorprèn també l’elevada casuística de plets relacionats amb l’escorxador, fins a 7 en els últims 8 anys. Amb alguns sonats, també, com el relacionat amb la denúncia que el Partit Popular va posar als Jutjats el 2021 pels presumptes sobrecostos pagats de manera irregular per l’Ajuntament a l’empresa concessionària, la cooperativa Serveis d’Escorxador, que va provocar l’obertura de diligències per part del Jutjat número 1. L’assumpte tindria, però, poc recorregut. El jutge, en primer terme, i l’Audiència Provincial, en darrera instància, acabarien donant la raó a l’Ajuntament.
La mateixa concessionària portaria als Jutjats el consistori per haver-li deixat suposadament de pagar diferents factures entre juliol de 2020 i març de 2021. El Jutjat Contenciós de Palma obligaria la corporació a satisfer a l’empresa més de 62.000 euros per aquest concepte.
ELS PLETS
D’acord amb la naturalesa dels assumptes, els 197 plets es distribueixen de la següent manera: urbanisme (47), responsabilitat patrimonial (47), personal (30), hisenda (25), governació (7), escorxador (7), camins (6), desocupacions (5), servei d’aigües (4), cultura (4), esports (3), expropiacions (2), activitats (1), i contractació (1).
Quant a la sort i la dissort en la defensa dels interessos municipals, el resultat, pel que fa als plets finalitzats, és distribueix així: casos estimats (39), desestimats (29), estimats parcialment (12), acords (8), desistits (6), inadmissions (5), desistiments (5), caducats (3), acabats (3), satisfacció extraprocessal (2), desestimats parcialment (1), arxius (1) i vists per a sentència (1).
Juana Mari Pons: “Hem de mirar bé on és el problema”
Per a la batlessa, Juana Mari Pons, la fredor de les estadístiques, que parlen a les clares d’una elevada litigiositat, ha de ser per força motiu de reflexió al si de l’equip de govern. “Hem d’analitzar bé en quins casos és possible que hi hagi acords per tal de reduir aquesta ligitiositat. Sense anar més enfora, fa no masses mesos hem hagut de pagar més de mig milió d’euros en concepte d’interessos de demora per una expropiació a Son Carrió. Són molts casos, i si comptem tot el doblers que açò ens suposa en advocats i indemnitzacions, les despeses són incalculables”. La batlessa deixa clar que “el fet que facem aquest plantejament no vol dir que haguem d’arribar a mals acords. Sempre defensarem per damunt de tot els interessos municipals. Però l’elevat cost de tots aquests plets per les arques municipals ens obliga a mirar bé on és el problema. És possible que la manca de personal en alguns departaments, per exemple, en Urbanisme, pugui explicar, en part, aquesta alta ligitiositat, però ho hem d`analitzar en detall i posar fil a l’agulla”.
