Bep Al·lès / Ciutadella – La Junta de Govern Municipal ha aprovat la cessió d’ús del cementeri civil de Ciutadella a la Societat Històrico-Arqueològica Martí i Bella (SHAMB) com a magatzem d’eines per al treball dels voluntaris del Projecte Gibet. La cessió es farà efectiva per un termini de tres anys, prorrogables a un quart.
La posada en marxa del Projecte GIBET (Grup d’Intervenció sobre Béns Etnològics) per part de la SHAMB tenia l’objectiu de recuperar els béns d’interès etnològic en greu perill de destrucció o deteriorament de Menorca, a partir de de la feina lliure i desinteressada del voluntariat.
Les darreres actuacions dels voluntaris han consistit en el desbrossament de la barraca de Son Saura Nou, la neteja de la barraca de Torre-Saura, i la reparació de la la barraca de sa Torre Nova d’en Loçano, totes al terme de Ciutadella. Aquesta darrera barraca havia quedat malmesa per la caiguda d’un llamp a l’hivern del 2020. L’episodi meteorològic va provocar un gran enderrossall que va afectat tots els cossos de la barraca del costat nord, visible des del Camí de Cavalls.
Després de dos anys d’obligada aturada a causa de la pandèmia, la Societat Històrico-Arqueològica Martí i Bella va reprendre de nou el projecte Gibet a finals de 2021.
“Les darreres actuacions dels voluntaris han consistit en el desbrossament de la barraca de Son Saura Nou, la neteja de la barraca de Torre-Saura, i la reparació de la la barraca de sa Torre Nova d’en Loçano”
El primer projecte Gibet el conformaven tres edificacions etnogràfiques específicament ramaderes, tot just al costat del traçat de la Ronda Nord de Ciutadella: un pont i una barraca de bestiar i una petita barraca de porquim, a més del recinte del cementeri civil.
En el moment de fer-hi la primera intervenció, l’antic recinte funerari es trobava en un lamentable estat d’abandó i degradació. Havia desaparegut un monòlit funerari enclavat al centre de l’espai, i el seu principal element, la façana, d’on havia desaparegut la porta, es trobava ennegrida per la humitat i els fongs. L’arrebossat i les juntes dels cantons de marès havien pràcticament desaparegut i el llebeig havia erosionat profundament les seves parets. Dintre del recinte proliferava la vegetació fins al punt d’impedir-ne i tot l’accés. A més, la sala d’autòpsies amenaçava un greu perill d’esfondrament i la cripta es trobava plena de fems. Però s’hi va fer una feina a consciència: s’eliminà la vetegetació, es netejaren completament la cripta i el passadís de l’entrada, es restituí la porta d’accés a l’antic cementeri i es féu una feina intensiva per recuperar la fisonomia primigènia de la portalada.
La campanya es va desenvolupar des del 18 d’octubre de 2009 fins el 25 d’abril de 2010, i van intervenir-hi 35 voluntaris, 7 d’ells especialistes o professionals en rehabilitació i restauració.
Des de llavors, elements com els horts i jardins de sa Vinyeta, la barraca de la Ronda Sud, la fortalesa de Santa Àgueda o les barraques des Pinaret han agafat nova vida, gràcies a la feina altruïsta dels voluntaris de la SHAMB.
El cementeri
Situat al camí de Sant Jordi, el cementeri civil de Ciutadella rep diferents noms, com “es cementeri des laics”, “es cementeri neutre”·, o “es cementeri d’ets ases”, entre d’altres.
Es tracta d’un recinte funerari de construcció molt senzilla, sense concessions estilístiques significatives en tota la construcció excepte en la concepció de la façana i en la portalada d’accés. La construcció està constituïda pel volum de la façana, on hi ha la portalada que dóna accés al recinte, un passadís i el recinte funerari pròpiament dit. Aquests elements es distribueixen en estricta simetria. Aques fet indica que es tracta d’una construcció de nova planta de concepció volumètrica unitària. La construcció està feta amb carreus de marès fixats amb morter, els qual es recolzen en una filada de cantons col·locats de pla.
Història
Fins a finals del segle XVIII era costum en el món catòlic que els enterraments es realitzassin en el subsòl de les esglésies. Fou en aquest moment quan la Reial Ordre de Carles III del 3 d’abril de 1789 prohibí aquesta tradició per motius sanitaris. L’augment de la població i les olors insuportables que es concentraven dins els edificis religiosos -focus de nombroses epidèmies- obligaren a prendre mesures urgents per accelerar la construcció dels cementiris en llocs apartats dels nuclis de les ciutats. La major part dels actuals cementiris menorquins es començaren a construir durant la primera meitat del segle XIX. L’inici de la construcció del primer cementiri catòlic extramurs de Ciutadella no va estar mancat de polèmiques, ja que la gent renegava de fer-se enterrar en llocs allunyats de les esglésies com havia estat costum fins a llavors.
“El cementiri va funcionar quasi durant 50 anys, i deixà d’utilitzar-se amb la proclamació de la II República, el mes d’abril de 1931”
Segons la informació recollida per la SHAMB, el 13 de juny de 1881, durant l’alcaldia de Gaspar Jorge Saura Carreras, l’Ajuntament de Ciutadella va acordar la construcció d’un cementiri civil de conformitat a les disposicions de la Reial Ordre de 29 d’abril de 1855, i les que s’aprovaren en posterioritat, que obligava als municipis a construir aquest tipus de cementiri per enterrar als no-catòlics.
Polèmica
El consistori va acordar destinar una porció de terreny contigua al cementiri catòlic per aquest fi, i els plànols van ser aprovats l’11 de juny de 1881. La ubicació d’aquest nou cementiri no quedà exempta de polèmica i, finalment, el 2 d’octubre de 1881 s’autoritzà l’acceptació de l’escriptura d’adquisició d’uns terrenys situats en el mateix camí de Binipati, però a una distància prudencial del cementeri catòlic, per a la construcció d’aquest recinte funerari.
El 7 de novembre de 1881 es va acordar edificar-hi el nou cementeri. En la mateixa data, s’aprovaren els plànols presentats pel president de la comissió del cementeri, realitzats per Ramon Cavaller Gelabert. Les obres van ser finalitzades el 31 de maig de 1882. La construcció, ja des del principi, va ser molt modesta i patí poques remodelacions en els anys successius.
“Es cementeri d’ets ases”
Durant els anys que romangué en ús, el manteniment d’aquest cementeri va ser responsabilitat de la comissió encarregada del cementeri principal, presidida per l’alcalde, i la seva execució va anar a càrrec del mateix fosser. A partir d’aquest moment, aquest recinte fou conegut com “es cementeri des laics”, “es cementeri civil” o “es cementeri neutre”, o més popularment com “es cementeri des protestats” o “es cementeri d’ets ases”.
El cementiri va funcionar quasi durant 50 anys, i deixa d’utilitzar-se amb la proclamació de la II República el mes d’abril de 1931.
El 13 d’octubre de 1932, i després de la secularització del cementiri catòlic, ara neutre o municipal, s’acordà l’exhumació de les despulles dels cossos que allà s’hi havien enterrat al llarg dels anys per traslladar-les al cementiri vell, tot deixant clausurat el vell cementeri civil.
“Amb l’adveniment de la dictadura del general Franco, s’hi ordenà la realització d’algunes millores a fi que el recinte pugués acollir les despulles dels suïcides i dels dissidents del règim i de la religió catòlica”
Els familiars dels inhumats van ser autoritzats a adquirir nínxols i, els qui no ho feren, van veure sepultar les despulles dels seus familiars en el nínxol 235, de propietat municipal.
Després de la Guerra Civil el cementeri protestant es trobava en molt mal estat de conservació. Amb l’adveniment de la dictadura del general Franco, s’hi ordenà la realització d’algunes millores a fi que puguessin acollir les despulles dels dissidents del règim i de la religió catòlica, i dels suïcides.
El cementeri, ara conegut entre la població com “es cementeri d’ets ases”, s’utilitzà ocasionalment per aquest fi durant la dècada de 1940. El darrer enterrament va tenir lloc l’any 1958, per ordre expressa de la diòcesi menorquina i durant el bisbat de Bartomeu Pascual Marroig.
Cap el 1970, les despulles dels cossos enterrats amb posterioritat a la Guerra Civil van ser traslladats al cementeri municipal, moment a partir del qual el cementeri dels protestants fou abandonat de manera definitiva.
