El canvi climàtic està provocant un augment de la població de paparres durant tot l’any, cosa que pot multiplicar els casos de Lyme a Espanya la propera dècada, segons una revisió d’estudis de la Fundació SOS Lyme. Al Canadà, s’estima que els casos es podran multiplicar per quatre el 2050, igual que els costos associats, segons un estudi publicat aquest mes a Enviromental Health Perspectives. Els investigadors asseguren que, com a conseqüència de l’emergència climàtica, gairebé tot el territori canadenc serà propici per al desenvolupament de les paparres, que són la causa més habitual de malaltia de Lyme.
“Els estudis epidemiològics a tot el món estan detectant un increment significatiu de les paparres durant tot l’any a causa de l’escalfament global. A Espanya es començaven a veure a la primavera, però cada vegada les estem detectant abans”, adverteix el doctor Mariano Bueno, president de la Fundació SOS Lyme i director de Biosalud Day Hospital. La conseqüència és “una progressió geomètrica de picades a través de les quals es transmeten malalties, entre les quals destaca la malaltia de Lyme, encara que els símptomes no es manifestin fins anys després en alguns casos”, afegeix. Segons el Centre Nacional d’Epidemiologia de l’Institut de Salut Carles III, el nombre d’hospitalitzacions per la malaltia de Lyme s’ha multiplicat per tres a Espanya entre el 2005 i el 2019.
Les picades tenen lloc tant de forma directa, indica, sobretot en realitzar activitats a l’aire lliure, sigui a la Natura o als parcs, i de forma indirecta, a través d’animals de companyia. Així ho reflecteix un estudi publicat aquest mes a Veterinary Sciences. Els autors alerten de “la importància de la vigilància contínua dels animals de companyia en el maneig i control de les malalties transmeses per paparres”.
El doctor Bueno recomana sortir al camp amb pantalons llargs i botes per evitar, en la mesura que sigui possible, el risc de picada. I en el cas dels propietaris de gossos i gats, “estar atents a qualsevol molèstia que puguin manifestar en tornar del carrer, especialment si han estat en contacte amb gespa i arbustos”.
Una altra investigació realitzada a Gran Bretanya i publicada el passat mes de gener a Parasities and Vectors, assenyalava la importància de transmetre “missatges de salut dirigits als propietaris (de mascotes) i veterinaris, identificant els animals, les estacions i les àrees de major risc d’adhesió de paparres i permetent una profilaxi més personalitzada per reduir la càrrega de paparres, el tractament antiparasitari adequat i les possibles malalties de transmissió per paparres en animals de companyia i humans”. Al Regne Unit, es van detectar més casos de picades a zones amb gespa i boscos.
Malaltia de Lyme
La malaltia de Lyme és una patologia infecciosa i multiorgànica que es transmet a través de la picada de paparra, mosquit, puça, xinxes o altres insectes infectats pel bacteri Borrelia burgdorferi i les seves coinfeccions. Si no s’apliquen les mesures de contenció primerenca, pot derivar en un Lyme crònic i greu, que pot causar fins i tot la mort.
Els principals símptomes de la malaltia de Lyme són l’eritema, migranya, mal de cap, de coll i de coll, altres dolors en músculs i articulacions, febre i calfreds, fatiga i pèrdua de gana, inflamació de les glàndules, problemes neurològics i cardíacs , trastorn a la vista i molèsties hepàtiques. Aquests símptomes s’assemblen als d’altres malalties, pel que a la síndrome de Lyme se’l coneix com La Gran Imitadora. “Se sospita que molts pacients diagnosticats amb fibromiàlgia, fatiga crònica, malalties neurodegeneratives o malalties autoimmunes són casos l’origen dels quals és la malaltia de Lyme”, explica el doctor Mariano Bueno.
Un cop confirmat el diagnòstic clínic de Lyme i realitzades les anàlisis de sang seleccionades en cada cas per un metge expert, “és important aplicar un tractament com més aviat millor perquè la malaltia no avanci i destrueixi o debiliti el sistema immune. Per això, s’utilitzen diferents opcions, des d’antibiòtics i plantes medicinals antiinfeccioses, fins a procediments avançats, com la INUSpheresis, que elimina les toxines a l’organisme a través d’un sofisticat sistema de filtratge del plasma sanguini, o la teràpia fotodinàmica endovenosa làser, la hipertèrmia corporal o el Papimi”, comenta el doctor Bueno. “La bona notícia és que la malaltia de Lyme es pot curar si s’actua a temps. Però en molts casos és un camí llarg i dur tant per al pacient i familiars propers com per als metges que la tractem”, afegeix.
