I no només avui, dia 8 de març. A principis del mes de febrer, es van fer públiques unes dades que fan esgarrifar: les víctimes de violència de gènere conegudes per les forces i cossos de seguretat a Menorca han passat de 204 el 2018, a 373 el 2022. Açò suposa un 83% més en cinc anys, tot i els esforços d’una societat cada vegada més conscienciada amb la necessitat d’aconseguir una igualtat que no arriba.
I és que, tot i que ja tenim un dia explícit per denunciar la violència cap a les dones (el 25 de novembre), no deixa de ser, aquest 8 de març, un dels principals temes a tenir en compte. I és que la reclamació d’igualtat de drets, en tots els àmbits, continua vigent no només en àmbits socials, sinó també laborals, de representació i històrics. Una igualtat que és difícil de mantenir quan el principal problema per arribar-hi és que s’hi mescla una violència que cada any es cobra víctimes arreu del món.
Tal com hi ha més d’una denúncia diària per violència de gènere, també hauríem de fer diària la reivindicació per erradicar un problema que preocupa de manera relativa a la població espanyola. I deim de manera relativa perquè, en una enquesta de població feta pel CIS a principis de gener, la preocupació per la violència de gènere representa un 0,8% d’un llistat on la llei d’amnistia o la independència de Catalunya la superen en puntuació.
Potser ens hauríem de fer mirar, com a societat, el fet que ens preocupin més les diatraves polítiques -sense voler dir que siguin o no vàlides- que la igualtat i el benestar de més de la meitat de la població.
