Itziar Lecea / Ciutadella – Fa pocs dies que el caixer pagès de Tramuntana, en Toni Bosch, va tancar el nombre d’animals que són candidats a sortir per Sant Joan. A les tanques de Son Àngel mai han faltat bens i ovelles de raça menorquina, que és la que s’empra com a representació durant el diumenge des Be en commemoració de Sant Joan baptista. Aprofitant que el pròxim 24 de març es celebra el XI concurs morfològic d’ovella menorquina, aprofundim en el coneixement d’aquesta raça autòctona que agafa protagonisme el mes de juny.
LA TRIA DEL BE DE SANT JOAN 2024
Els dotze animals triats per Sant Joan no es fan molt enfora del ramat d’ovelles de la finca. Tot i que n’hi ha alguns que han vingut de tanques d’altres llocs.”M’agraden més els bens sulls”, comenta en Toni, “perquè estructuralment són un poc diferents. I només tenc un mardà banyut, que tampoc l’havia emprat massa per criar. El be sull m’ha fet molts de mascles i el banyut m’ha fet gairebé tot femelles, pel que només he tingut tres bens banyuts de casa. Així, he hagut de cercar altres animals d’altres llocs per poder tenir un bon ranxo. A més, com a cada finca tenen la seva pròpia genètica, cada animal és diferent. Si hagués estat el segon any de bienni, hauria pogut triar les ovelles i un parell de mardans banyuts, de manera que podria haver tret les cries de casa. Però tot són maneres, ni una és millor no l’altra pitjor”, assegura.
Al lloc té un centenar de bens, i és dels fermes defensors d’aquesta raça autòctona. No passa el mateix a totes les finques. “De fet, de cada vegada n’hi ha manco de finques de crien be menorquí. N’hi ha bastantes a la tramuntana de Ciutadella, on tenen tanques que no són molt bones per llaurar. Però aquest bienni, els dos caixers pagesos tenim bastants animals, pel que no ha estat un problema. Altres junts no ho han tingut tant fàcil.”
Per ara, els bens resten a l’espera de què en Bep Mercadal Pons, l’amo de Torre del Ram, comenci a practicar pel dia clau. “Encara ho veim un poc enfora, tot i que només hi falten tres mesos i poc!”, diu en Toni.
RECUPERAR UNA RAÇA AUTÒCTONA
“Son Àngel vam ser dels primers a apostar per recuperar la raça autòctona. De fet, som socis fundadors de l’Associació de ramaders d’ovella menorquina, l’autòctona. I, actualment, tenim un centenar d’animals”, comenta, orgullós, en Toni. Son pare ja tenia bens, i ell ha seguit amb la cria.
Tanmateix, assegura que “així com hi ha manco finques, sí que s’està fent molta feina amb la cria a les finques que en tenen, amb més de 3.000 caps actualment. També s’hi està fent feina a Mallorca, on enguany he d’enviar animals. Allà tenen molta més cultura de be que aquí, tot i que Menorca també ha estat una terra on s’ha criat molt, fins que es va introduir la vaca. Però sempre hem estat terra de bens. N’és prova que a l’edat mitjana, la llana de Menorca era un referent europeu, afavorida pel trànsit del port de Maó i el comerç amb el nord d’Àfrica.”
Criar bens, però, no és per tothom. “T’ha d’agradar criar bens, el seu maneig, que no és fàcil, i has d’estar damunt. El principal problema és que no les pots deixar totes soles, són animals que saben botar i corren molt, i hi ha llocs on les parets seques no són en general molt altes i és fàcil que tornin malcriades i botin. A Son Àngel sempre n’hem tingut, però també és cert que, des de fa quatre anys, hem introduït el ca pastor, que ajuda molt.”
PRODUCTES DE BE MENORQUÍ
Pel que fa al producte del be menorquí, que és la base de l’existència de la cria i comercialització, la carn és indiscutiblement el que fa avançar la raça. “De carn en surt molta”, assegura en Toni. “De fet, en l’estiu no n’hi ha prou, que és just quan no en tenim tanta. Per Nadal i, especialment per Setmana Santa, es ven molta carn, coincidint amb l’època de cria de les benes primerenques, que tenen anyells els mesos d’octubre i novembre. El be de Sant Joan és d’aquesta època, també. Així i tot, les ovelles menorquines són animals que poden criar durant tot l’any, a diferència d’altres races. Però no ens interessa criar durant l’estiu, quan no hi ha pastura, pel que hem de llevar els mardans a principi d’any per no tenir anyells a principi d’estiu. Açò també condiciona molt el preu de la carn. Per exemple, ara mateix el preu que es paga és menor perquè hi ha més oferta, que normalment es congela per poder arribar a l’estiu amb producte de raça autòctona. En canvi, durant la temporada turística, la carn de be es paga molt millor perquè surt més, però també perquè no hi ha tanta oferta d’animals.”
Pel que fa a formatge, són quatre les finques damunt Menorca que en produeixen: Binibeca, S’Arangí, Torretrencadeta i Torralbet. “El formatge de be és simbòlic, tot i que a la DO de formatge Maó, s’hi pot incloure el fet amb llet d’ovella. Així i tot, les ovelles no són animals que donin molts de litres de llet. Per uns 30 o 40 que en fa una vaca, una ovella en donarà un de litre. Sí que és cert que rendeix molt, i dona una cremositat i un gust molt bo. I, el que funciona millor, sol ser el formatge mesclat amb llet de vaca, cabra i ovella. Tanmateix, munyir una ovella tampoc no és tan fàcil com munyir una vaca, tot i que, antigament, tothom feia llet d’ovella al lloc”, comenta en Toni.
El tercer producte és, en realitat, un residu. Tot i que no sempre ha estat així. “La llana és un producte que, crec, podrem tornar a comercialitzar en pocs anys. Ara mateix és considerada un residu, l’hem de tirar o guardar. O cercar alternatives per reutilitzar-la. És el cas de cinc finques que hem començat a fer compost, però no és l’únic ús. Hi ha una artesana que fa peces de llana també. La idea, però, és emprar-la a les mateixes finques, com a mètode per cobrir la terra, en terrenys com horts o oliveres. És un material que ajuda moltíssim a mantenir la humitat a la terra, pel que es redueix molt el reg. De fet, ja hi ha hagut persones que tenen oliveres que s’han interessat per poder tenir llana. Les passes de l’Associació, són ara encaminades a canviar la categoria de residu a producte, per poder-li donar usos i no haver-la de guardar. Crec que en un parell o tres d’anys podem tenir demanda de llana.”
