Tenc present avui alguns immigrants que estan entre noltros i que en el seu país gaudeixen de títols.
El que visc constantment escoltant a uns i a altres, és que els títols tan sols valen a l’interior de la societat on han estat emesos. Ja ho vaig descobrir quan, i ja fa anys, estudiava a Roma. Un bon dia anant en taxi, el conductor, un immigrant, em comunicava que ell era metge. Sentint açò, que per a mi era totalment impensable en aquell temps, record perfectament que vaig obrir els ulls com a got per l’estranyesa que aquella situació em causava. També, i just fa uns dies, navegant per Madrid, un altre taxista, aquest era peruà, em comunicava que en el seu país havia estat professor. Entre noltros, avui, hi ha immigrants que en el seu país han exercit tasques que per dur-les a terme es necessita tenir títols, i… aquí, per necessitat, cercant, cercant, fan i acullen el treball que sigui. La qüestió és tenir feina i poder viure.
Ja sabem que si volem fer valer un títol vivint a un país que no és el nostre originari, tot suposant que els convenis bilaterals ho permetin, haurem d’omplir molts papers fins que sigui reconegut de forma oficial. N’estic convençut que els qui no hem passat mai pel tràmit d’aquestes convalidacions, no ens podem fer una idea de com pot arribar a ser açò de feixuc i d’humiliant.
Tractant amb persones que ens arriben d’altres països, reconec sincerament que poc importen els títols. La nostra relació floreix no per les professions que han exercit fins ara, floreix sobretot gràcies a la presència cordial i sincera que demostren. Els títols que uns i altres podem exhibir no creen relacions d’amistat sincera. Podem ser metges, professors… al nostre país; però no podem perdre mai de vista que, per molta paperassa que presentem, una relació d’amistat sols es crea allà on hi descobrim amor, bones paraules i actituds.
La vàlua d’una relació personal és descobreix no pels títols que lluïm o per les tasques que duem a terme. La vàlua d’una relació es descobreix per l’amor i la sinceritat que vivim i transmetem. Hi ha coses que només les descobrim en silenci i mirant-nos als ulls. Sempre ens serà convenient, per a descobrir-nos, redossar-nos vora la llum del silenci.
