Miriam Triay / Ciutadella – Gemma Contreras, il·lustradora i dissenyadora gràfica, és una ciutadellenca que, des de petita, va tenir ben clar el camí professional i vital que volia seguir. Després d’haver passat per diverses empreses, tant petites com grans, l’artista va decidir tornar a Menorca per desenvolupar la seva activitat d’una forma més personal i pròpia. Ara, com a autònoma, ofereix els seus serveis, a la seva manera, amb el seu ritme, i establint una relació estreta amb els clients.
Com sorgeix aquesta passió per la il·lustració i el disseny gràfic?
Jo he tingut la sort que des de ben petita he tingut molt clar el que volia fer. Als 4 anys ja deia que volia ser pintora, i als 6 vaig concretar cap al món de la il·lustració. El meu somni era il·lustrar llibres infantils. Sempre he anat encaminada cap aquí.
Realment l’art en si sempre m’ha atret molt. El meu pare és mestre artesà i la meva mare tenia un important vessant artístic, amb un fort interès per la decoració, el disseny del calçat… era una persona molt curiosa, com som jo a dia d’avui. D’alguna manera, per tant, a casa sempre ha existit aquesta passió i inquietud pel món de l’art.
Però la il·lustració és la meva passió, i va molt lligada al món del disseny; dos vessants que combin a dia d’avui. Així, mentre encara estava fent la carrera universitària d’Il·lustració a Barcelona, vaig entrar a l’Escola Massana a fer la carrera d’Art i Disseny. I, finalment, vaig fer un postgrau d’Il·lustració Infantil i Juvenil a l’Escola Eina.
Professionalment quin camí ha seguit?
He fet molts anys treballant en diferents agències de publicitat. I és un món molt interessant, però també bastant dur, i massa ràpid. Tot és per ‘ahir’. El càrrec que ostentava, en aquest sentit, era el de directora d’art, en el departament creatiu.
Però l’any 2020 vaig tornar a Menorca a passar l’estiu, amb la possibilitat de teletreballar, a causa de la pandèmia, i després no em vaig sentir amb els ànims de tornar al ritme d’abans. Per diversos motius tant personals com professionals, no estava capacitada per tornar a Barcelona ni al nivell que se’m demanava allà.
En certa manera, el confinament em va ajudar a veure que la vida que duia, no era la que volia. Així que vaig decidir canviar-la. I ara visc aquí, treballant com a autònoma. I encara que faig feina dins el món de la comunicació i publicitat d’igual manera, ara puc posar el focus en la il·lustració. Se’m permet combinar molt millor el disseny i la il·lustració. Al final, són dos vessants molt bons de conjugar.
I ha tingut alguna dificultat per ser dona en la seva trajectòria professional?
Per ser dona com a tal diria que no. Però sí que en alguns moments he considerat que no se’m donava el lloc que mereixia. Crec que era més per favoritismes, egos i enveges, i no tant pel fet que jo fos una dona. I les dificultats que m’hagi pogut trobar, han estat relacionades amb el fet d’haver de lluitar contra aquests egos dels quals parl. En alguns casos sí que aquests me’ls he trobat en homes, però d’altres també en dones.
Dels darrers projectes professionals quins destacaria?
Doncs, per exemple, el disseny i les il·lustracions de l’exposició que hi ha a El Roser, dedicada a Josep Mascaró Pasarius, ‘A peu i amb bicicleta per Menorca. Mascaró Pasarius, la forja d’un investigador’, són creació meva. És un projecte que me va fer molta il·lusió, perquè em va permetre, entre altres coses, poder tornar a fer feina amb na Majo León, amb qui ja vaig participar fent el llibre ‘Ciutadella vella per a infants’.
Després, també he participat en un altre projecte destacable realitzat a l’Hospital Mateu Orfila. Ens van encarregar a mi, i a altres companys artistes, de pintar algunes de les habitacions de l’ala de pediatria, seguint la temàtica del mar. Es tracta d’un projecte que, en especial, m’ha fet molta il·lusió. Sobretot, pel significat personal que té, més enllà del valor professional.
I, finalment, durant el mes de desembre, la reconeguda empresa Island Mood, va treure uns productes nous a la venda amb els quals vaig participar. Es tracta d’una gamma d’espelmes que vaig il·lustrar, amb les seves corresponents làmines, que evoquen l’essència i aroma d’alguns llocs de Menorca. A més, vaig dissenyar també el lettering d’aquestes.
Té algun projecte personal amb què vulgui treballar?
Sí, molts. Però no tenc temps per tot el que m’agradaria fer. Encara que tengui moltes idees, no ho traspàs al nivell que jo voldria. Però esper poder-les dur per bon camí en algun moment.
De totes maneres, el fet de tenir sempre idees, ja és bo, i és una manera de mantenir-me motivada i amb ganes. Activa.
Podria aprofundir més en alguna d’aquestes idees?
A jo sempre m’ha agradat fer, com deia abans, un estil d’il·lustració més còmica. Donar-li un gir al personatge perquè sigui divertit. En aquest sentit, de fet, fa temps que vaig decidir crear-me una espècie d’alter ego, a la qual vaig anomenar Pecosa patosa, i que relatava les anècdotes patoses que em rodegen. Són moments divertits que he viscut o m’han passat. I m’encantaria en un futur poder treure’n un còmic.
Però ara ho he deixat més de banda, perquè també vull fer moltes altres coses. Entre aquestes, m’encantaria fer teatre, cant, dansa… Ara, per exemple, estic experimentant amb la meva veu, locutant i posant veu a alguns projectes. M’apuntaria a moltes arts, per provar diversos vessants. És un món que em fa vibrar.
