Miriam Triay / Ciutadella – Carmen Alonso Rodríguez, és una massatgista que va venir a viure a Menorca després de la pandèmia. Fotògrafa de formació, després de la crisi del 2008, va decidir fer un canvi d’aires i endinsar-se dins un món professional totalment diferent. Així va sorgir la seva passió i vocació pel massatge i les diferents tècniques que contempla. Una que es va anar forjant amb el temps, de forma progressiva i acadèmicament preparada. “No va aparèixer per art de màgia”.
Com definiria la seva professió?
Jo som massatgista. Però, i encara que aquesta feina se sol relacionar amb algun aspecte físic, les tècniques que jo treball van més enllà, tenen un enfoc oriental. En aquest sentit, intent ajudar l’usuari a prendre consciència d’ell mateix i del que li passa, durant el procés del massatge.
La meva intenció és que la gent aprengui a responsabilitzar-se de la seva salut, a tots nivells. Per açò, els hi don petites pautes, que no són tan físiques. Com, per exemple, respirar de forma conscient, intentar adonar-nos de com estem en el dia a dia… prendre consciència de nosaltres, en definitiva.
Quan diria que sorgeix la seva vocació?
Just un poc abans de la crisi econòmica del 2008 vaig decidir començar a estudiar diversos cursos de massatge. Iniciant-me en el Shiatsu. Era un món que sempre m’havia interessat. Ja de petita en feia a les meves amistats, i sempre em solien dir que se’m donava molt bé. A més que jo gaudia molt fent-ne. Fins que un dia vaig decidir iniciar-m’hi.
Amb els primers cursos ja fets, va arribar la crisi mencionada, i em vaig quedar sense feina. Aquest ja va ser el punt d’inflexió per començar a treballar-hi de forma professional. I fins a dia d’avui.
He passat per diferents feines, en aquesta professió, ja fossin centre d’altres persones, centre propis que vaig obrir, o pel meu compte per encàrrec, llogant sales o a domicili. Sigui com sigui, he gaudit molt d’aquest món laboral, i encara ho faig.
Actualment, després d’haver estat mare, estic treballant a Menorca dins la tercera opció mencionada, pel meu compte. A més, també he començat a impartir classes de Kobido. La docència és una branca que també m’ha atret molt des del principi, i ensenyar les diferents tècniques que he aprés és una de les meves passions. Segurament, ara sigui el camí laboral que més em crida.
Quins serveis ofereix?
El que més treball és el Kobido i el Shiatsu. Però també el massatge tailandès, els massatges descontracturants, la reflexologia podal tailandesa i altres tècniques de forma més energètica, com el reiki. Entre altres tipus de massatge que puc arribar a oferir.
Què ens pot explicar d’aquests?
El Kobido és un massatge facial efecte lífting. La gent, principalment el coneix per açò, amb finalitat estètica. Però és molt més profund. Es treballa d’una forma molt completa, en la qual es fa feina amb l’energia i l’estat mental de la persona, que és molt important que estigui relaxada perquè hi hagi un efecte. És una tècnica que té la capacitat de deixar el sistema nerviós molt relaxat. Ajuda al pacient a aturar la ment. Quan açò passa, és molt més fàcil que aquest pugui connectar amb el seu cos, i estar més pendent de les sensacions. Es tracta d’un estat en el qual s’alliberen energèticament moltes tensions.
El Kobido, per jo, és com un Shiatsu en el cap. Aquest darrer es treballa amb roba i enterra, damunt un futon, amb pressions palmars, amb els avantbraços i amb digitopressions. Funciona a través d’uns meridians, uns canals d’energia que van per tot el cos, i cada un connecta amb un òrgan en concret. Són 12 meridians. I el professional, en aquest cas jo, sol fer un diagnòstic previ, per saber com i on actuar, en funció del que li passa a la persona. També és un massatge amb efecte a nivell mental, i serveix, sobretot, per poder treballar ansietat, estrès…
El massatge tailandès és molt similar al Siatsu, ja que també es treballa amb pressions i estiraments, a terra i amb roba. Per açò són dues tècniques que solc combinar molt, adaptant-ho depenent del que la persona necessiti.
Pel que fa al massatge descontracturant, com la mateixa paraula indica, s’utilitza per relaxar la musculatura i dissoldre les contractures que es produeixen per diverses causes, com l’estrès o les males postures.
La reflexologia podal tailandesa treballa estimulant diverses àrees reflectides en els peus per a senar i prevenir malalties. A més d’utilitzar maniobres i diferents manipulacions. També es treballa tot el peu fins al genoll, creant una agradable sensació de lleugeresa per tot el cos. Les tècniques orientals com aquesta tenen en compte qualsevol símptoma que manifesti la persona, sigui mental, físic, emocional o energètic.
Finalment, el reiki és una tècnica japonesa en què la persona que ‘dona’ el reiki fa de canal, és a dir, que l’energia passa a través d’ella. És com una canonada d’aigua, però que en lloc d’aigua, passa energia. Reiki significa ‘energia universal’, perquè està per tot arreu i tots podem fer-ne ús. A més de ser sanadora, ja que ens ajuda a eliminar del nostre cos tot el que aquest no necessita, des de dolors, toxines, fins a emocions o pensaments innecessaris.
I de la seva feina, de la manera d’executar-la, què ens pot explicar?
Mira, als alumnes sempre els dic el mateix, que aprenguin la seqüència de la teràpia, tal qual els hi mostr, que la repeteixin diverses vegades, fins que arriba un moment que tot ja està integrat, i ja es poden relaxar en l’execució. En aquest sentit, una part molt important a l’hora de donar un massatge, és estar centrat, relaxat i molt present. Perquè si jo, com a professional, som capaç d’estar molt present i connectada amb jo mateixa, és molt més fàcil poder connectar amb l’altra persona. I puc sentir de forma intuïtiva què és el que necessita aquella persona. Realment, i en aquest sentit, el professional funciona a partir de sensacions. Em sembla molt important poder arribar a aquest punt, amb qualsevol tècnica. Aplicar la teva pròpia forma de fer-ho.
Per tant, és molt necessari que després de saber la tècnica, el professional aprengui a estar present, connectat, relaxat. Que actuï de forma intuïtiva. De fet, la medicina oriental ja funcionava així antigament. Sabien com treballar el cos i com funcionava, però ho feien de forma totalment intuïtiva, no hi havia una tècnica concreta, com a tal. Actualment, vivim en una societat massa mental, en què tot es basa en la tècnica. I el que hem de fer és deixar-nos endur, amollar la ment, relaxar-nos, respirar… I fer cas al que podem percebre.
