Miriam Triay / Ciutadella – La jove cineasta Abril Vila Truyol (Ciutadella, 1998), a poc a poc s’està fent un forat dins el món audiovisual espanyol. Presentant, fa cinc anys, el seu primer documental, ‘Marillu’ (2018) al festival Menorca Doc Fest, enguany va tornar a sorprendre al públic menorquí amb l’estrena, el passat 5 de novembre al mateix festival, de ‘L’estrangera’ (2023). Una apassionada del cinema documental, amb moltes ganes de viatjar i conèixer diferents cultures i paisatges. Alhora que experimenta i crea amb la càmera, la seva incansable companya.
UNA FRIKI DEL CINEMA
Tota història té una inici, i tota vocació/passió un sorgiment. En el cas de la ciutadellenca Abril Vila, “tot va començar quan era adolescent, i amb els meus pares anàvem cada diumenge al cinema”. Venint d’una família amant del cinema, per Vila no va ser complicat apassionar-se fins al punt de considerar-se “una friki del cinema”. Va començar a apreciar el bon cinema fins que, un dia, va veure clar que ja havia trobar la seva vocació.
“Vaig decidir anar a estudiar cinema a l’ECAM (Escuela de Cinematografía y del Audiovisual de la Comunidad de Madrid)”. Allà va convertir la seva passió en una possible futura professió, amb coneixements acadèmics. Els estudis van durar tres anys, i durant aquests, a més d’adonar-se que el documental era la branca a la qual estava destinada, va preparar els seus dos primers projectes. ‘Marillu’ (2018) i ‘Yo soy la otra’ (2019).
‘MARILLU’ 1 I 2, MOMENTS DE TENDRESA I APRENENTATGE
Marillu té 86 anys. El seu somni és ser actriu de teatre. Va deixar Madrid i amb Madrid va abandonar el seu somni. Ara, 50 anys després torna a la gran ciutat per complir el seu desig juntament amb la seva neta, que la seguirà mentre recorre la ciutat.
“’Marillu’ (2018) va ser el primer projecte que vaig fer. Va ser molt especial per a mi. Seguia la història de la meva àvia”. El documental que va estrenar a Vila com a cineasta, sobretot pel públic menorquí quan va presentar-lo al Menorca Doc Fest d’aquell any, va ser un homenatge a la seva àvia, juntament amb ella, explorant el seu somni de ser actriu de teatre. Com es llegeix a la mateixa sinopsi.
És més, i enguany, com a un retorn, ambdues, àvia i neta, estan preparant la segona part, un ‘Marillu 2’ que, si tot va bé, en poc temps podrem veure. “Les dues vam disfrutar molt de l’experiència que va suposar ‘Marillu’, i és molt fàcil treballar amb ella, perquè al final la tenc al costat”.
‘YO SOY LA OTRA’, DONAR VEU ALS QUE TENEN MOLT A EXPLICAR
Ens trobam amb ella un dijous en la Porta del Sol. Sandra és una dona de 73 anys que dedica el seu present a lluitar per totes les injustícies que va patir en el passat. Trobada rere trobada descobrim el que molt temps enrere no li van deixar contar.
Seguint històries personals és com la cineasta Vila s’està creant la marca. Documentant el que altre gent vol i necessita contar. En aquest cas, juntament amb tres companys més de carrera, Franccesca Tremolada, Carlos Fenoll i Miriam Guerrero, “vam conèixer i seguir la trama de na Sandra, que cada dijous era a una manifestació per la república celebrada a Madrid. Una dona, la Sandra, que va patir molt durant el franquisme, i necessitava algú que escoltés el que havia de contar”.
Creant una amistat i un vincle, els quatre alumnes de l’ECAM van crear aquest documental. Amb un rodatge intens, i moltes emocions a flor de pell. Seguint tant el seu món més personal, interior, com la seva rutina exterior, el seu dia a dia, el carrer on passa la major part del temps…
Aquest darrer film va ser seleccionat en diferents festivals arreu del món, emportant-se el primer premi en el Magma International Short Fil mFestival, celebrat a Acireale (Itàlia).
‘L’ESTRANGERA’, UN VIATGE TERAPÈUTIC I PERSONAL PER LA XINA
Un nou país. Un nou idioma. Una nova cultura. La Xina cada dia em sorprèn més. El gener de 2020, en Shu, amic i company de pis, em convida a passar la Festa de la Primavera (l’any nou xinès) amb la seva família. Deixem Beijing i 18 hores de tren després arribem a Tongguxiang, un petit poble al sud del país amagat entre muntanyes. Amb el constant so de fons de petards i focs artificials, em vaig familiaritzant amb aquell entorn. Entre converses, passejades, visites a les tombes dels avantpassats o asseguda a taula, envoltada de grans quantitats de menjar, vaig trobant el meu espai. Em faig un lloc enmig del paisatge i la família i, a poc a poc, agafo confiança per treure la càmera i filmar allò que tinc davant dels meus ulls. Imatges improvisades i senzilles. Enregistrar un moment determinat de la meva vida. I també la buidor i la tristesa d’haver d’abandonar el país precipitadament en conèixer, per primera vegada, sobre l’epidèmia.
“Són imatges que vaig anar gravant durant el temps a la Xina -període que es va acabar abruptament a causa dels inicis de l’epidèmia-. On anava rodant sense cap intenció. Jo tenc una càmera petita amb un micròfon, i m’agradava gravar el meu dia a dia”. Concretament, i com ja es diu a la sinopsi, el seu temps a Tongguxiang.
Fer aquest documental per ella va ser una manera de retre homenatge a aquell temps que la va omplir tant. A passar el dol, dels moments viscuts allà. “És un viatge terapèutic i nostàlgic, molt personal, per unes imatges gravades durant una experiència diferent i inoblidable. Un muntatge que va néixer de voler reveure i reviure moments experimentats, per tal de sentir-me més a prop d’una cosa que vaig deixar enrere”.
TORNADA AL PAÍS DEL SOL NAIXENT
Una espècie de dol que, ara, i després de gairebé quatre anys, podrà passar definitivament, amb la seva tornada al país del Sol naixent. “Allà per sort hi tenc gent, no hi vaig com al no-res. I la idea és improvisar. Esbrinar si em sent igual que la primera vegada que hi vaig anar. I crear, crear molt. Amb el Shu, el meu amic que, de fet, vaig conèixer a l’ECAM, tenim pensat fer algun projecte audiovisual junts”.
Aquest darrer any la jove documentalista ha estat vivint a Bratislava, on ha treballat per a una agència de la UE. Però just va saber que podria tornar a la Xina, va decidir venir a Menorca, a fer un període de temps curt, sobretot també amb la idea de fer ‘Marillu 2’, i amb les ganes de partir al país oriental, sense data de tornada, depenent de com es trobi.
Amb tan sols 25 anys, Vila demostra una força i unes ganes de menjar-se el món, impressionants. Coneixent i experimentant el cinema i el documental, l’artista no atura de crear al voltant d’aquest. El passat novembre amb ‘L’estrangera’, ben prest amb ‘Marillu 2’, i qui sap quan, amb un nou projecte nascut, segurament, també de l’estranger.
