Miriam Triay / Ciutadella – El passat mes de març es publicà un regal per a la història femenina de l’illa. Una monografia, editada per Setmanaris i Revistes, i a cura de Joan Manel Martí Llufriu, titulada Genoveva Pons Rotger. La mestra republicana de Ferreries (Menorca) que volia canviar el món. Una obra que es va presentar el dia de la dona, 8 de març, al Centre Sociocultural de Ferreries.
Es tracta de la biografia i vida d’una de les figures clau a Menorca. D’una història que havia quedat en l’oblit i la foscor del desconeixement. Però que Nel Martí, juntament amb el grup d’estudi i divulgació format per a aquest treball: Joan Janer Martí (Ferreries), Lupe Marín Mas (Llíria, País Valencià), i Maria Fernanda Triviño (Bogotà, Colòmbia; neta de la protagonista), ha aconseguit treure a la llum. A més, i gràcies a la participació d’un familiar, s’han pogut obtenir més dades i imatges, que han sigut clau per a la documentació i il·lustració del treball.
UN CAMÍ RENOVADOR
Magdalena Genoveva Pons Rotger (1912, Ferreries), graduada en magisteri a València, on els seus pares van emigrar, va ser una mestra revolucionària per als seus temps. Amb la segona república acabada d’encetar a Espanya, la nostra protagonista es va sumar als nous corrents de renovació i innovació pedagògica. Així, i com bé la defineix Nel Martí, Genoveva era “una mestra que creia en l’educació com a eina per despertar la consciència dels fillets i les filletes, i així avançar en la construcció d’una nova societat, més justa i més lliure”.
Una nova societat que va voler promulgar tant a l’escola de filletes de La Torre, on va exercici del 1933 al 1934; com a l’escola de Llíria, on ja va estar destinada amb plaça definitiva. En paraules d’ella, aquí es va poder iniciar en l’ofici amb “los conocimientos adquiridos y las innovacions soñadas. Realmente éramos maestras progresistas”.
En paraules de J. I. Cruz, presentades al seu llibre (1994) i transcrites a la monografia que comentam:
“Genoveva Pons, siguiendo las técnicas Freinet, puso en marcha un periódico escolar, un noticiero mural y siempre que podía se escapaba de las aulas para acercar a sus alumnos a la naturaleza y vincular la enseñanza con la realidad. Aplicando los sistemas que leía en las revistas y libros, efectuó un seguimiento particularizado de los alumnos con sus correspondientes fichas”.
PERÒ AMB MOLTES COMPLICACIONS
Però estallà la guerra civil, i amb ella, moltes coses canviaren, sobretot, quan aquesta donà com a resultat la victòria franquista. Genoveva a més de ser una mestra renovadora, també havia estat militant i activista política, tant per Izquierda Unida, com per al PSOE, més endavant. I cap de les dues coses van ajudar-la a l’hora que els nacionalistes volguessin castigar als contraris.
Així, el 1939 “Genoveva fou detinguda i traslladada a la casa de Maruja Domingo, a Llíria, habilitada com a presó”, i no va ser fins al 1941 que “la traslladaren a la presó de dones de Santa Clara, a València”. Així i tot, fins al 1942 no va ser jutjada, amb una pena de sis mesos de presó, “sense tenir en compte els trenta-quatre mesos que ja havia fet empresonada”.
Amb aquesta sentència també vingueres altres conseqüències com la inhabilitació per a l’exercici de la docència. Així que, i complerts ja els sis mesos, Genoveva passà a treballar a les indústries Geyper. El 1947 decidí casar-se amb en Josep Alfons Pérez, i amb ell, un lustre més tard, el 1952, decidiren exiliar-se a Colòmbia, “cansat del control i el seguiment constants per part de les forces policials i governatives franquistes”.
Una dona que lluità en contra d’uns temps complicats i de boira, que s’esforçà per mantenir-se a casa, però que, finalment, va haver de marxar. Una mestra renovadora que ha deixat escrits gran part dels seus pensaments i sentiments, uns que es poden trobar en tres de les seves obres més importants, i dels quals Nel Martí en recull part en la monografia: Tres años de antaño (1984) -on narra el seus anys a la presó, del 1939 al 1942-; Cenizas y rescoldo (1993)-text que forma part del llibre Nuevas raíces. Testimonios de mujeres españolas en el exilio-, i Cantigas crepusculares (acabat de redactar el 1984) -un poemari inèdit, compost de vint-i-quatre obres-.
A continuació presentam un dels poemes que apareixen a la monografia, i que es van recopilar a ‘Cantigas crepusculares’. Un que creim que és un clar exemple del que va ser i hagués pogut ser la seva tasca com a mestra revolucionària i que volia canviar el món.
COPLEANDO
Piensa amigo cómo era
la escuela de años atrás.
Cola piscis, glicerina,
glucosa y, alguito más.
Transcurrido medio siglo,
me complace recordar
que esa era la fórmula mágica
del periódico escolar.
Nuestra prensa era la mano
y la idea, estimular
el conocimiento sano,
divulgarlo y, estudiar.
¡Cuántas cosas han pasado!
¡Cuántas más van a pasar!
En el progreso del mundo
pudimos participar.
Y, aunque parezca leyenda
satisfecho pensarás
en aquella… cola piscis
glucosa y, alquito más.