Itziar Lecea / Ciutadella – “Sempre he tingut molt clar que volia ser metgessa de família, mantenir el contacte amb la gent, poder fer un seguiment a una família sencera, que acaben essent també la meva.”
Tona Pons és, des de fa unes setmanes, la nova coordinadora del centre de salut del Canal Salat de Ciutadella. Té al seu càrrec la plantilla del centre d’atenció primària més gran de l’illa, a la vegada que compagina l’atenció als seus pacients. Aquest mes hem volgut entrar a la seva consulta i posar damunt la taula les dificultats, reptes i il·lusions del nou càrrec.
Per presentar-te, com ha estat la carrera professional fins a arribar a la coordinació del Canal Salat?
He tingut molt clar des de sempre que volia fer Medicina, fins al punt de que quan vaig haver de posar les carreres en fer la selectivitat, per tot vaig posar aquesta, sense altres alternatives. Alguna vegada he pensat que què hauria passat si no m’haguessin acceptat. No em veig fent cap altra cosa. Per una banda, aquesta vocació em va de mon pare, que és veterinari. Tot i que a jo m’agraden més els humans. També vaig tenir sempre molt clar que volia ser metgessa de família. I hi ha altres especialitats que m’agraden, com la dermatologia, però no em veig fent cap altres especialitzacions.
Pel que fa a la meva carrera professional, em vaig formar a la Universitat de Lleida. En acabar la carrera, vaig anar un any a Oviedo per preparar el MIR. I, després, vaig agafar plaça a l’hospital Francesc de Borja de Gandia, a València, on hi vaig anar amb el meu marit, a qui vaig conèixer a la facultat. A nivell formatiu, era un hospital molt bo, a banda de ser el lloc d’origen d’ell, pel que ens vam animar els dos a partir cap allà. Tanmateix, ens vam haver de “separar” una temporada, perquè em van cridar per venir a Menorca, on faltava gent. Amb aquesta tornada vaig tenir l’oportunitat de rodar per tota l’illa, fent substitucions a gairebé tots els centres. Finalment, vaig acabar a urgències del Centre de Salut de Dalt Sant Joan de Maó, on em vaig trobar molt bé. Però tenia molt clar que volia acabar a Atenció Primària. Al Canal Salat, vaig arribar l’any 2015. I des del 2018 tenc la plaça fixa a través d’oposició.
Què és el que més t’agrada de ser metgessa de família?
El contacte amb la gent, el poder fer un seguiment a una família sencera, que acaben essent també la meva. El pensament pot ser un poc dur, perquè quan vaig arribar hi havia molta gent que m’aturava pel carrer. Però la nostra professió és tan polida que no m’importa. M’agrada molt poder tenir aquest tipus de contacte amb els pacients, poder solucionar els problemes de les persones, és una feina molt gratificant. Més, quan en pots fer un seguiment. A urgències, que també vaig fer en el moment de fer substitucions, vaig veure que només podia atendre a la persona en aquell moment concret i no en sabia res més. A Atenció Primària, quan m’arriba un pacient i l’he de derivar a l’hospital, després em mir què li han dit, què ha passat. En faig un seguiment en el temps. Es crea un vincle, compartint problemes que sempre intent resoldre.
L’empatia és necessària per crear aquest vincle amb el pacient?
Crec que és una característica que hauria de tenir tot metge de família. Una mica més o manco, però sempre hi ha de ser.
Quan et van dir d’assumir el càrrec de coordinadora del Canal Salat?
Fa poc, quan van entrar el doctor Bernardo Pax com a gerent de l’àrea de salut de Menorca, m’ho van venir a demanar, en cap moment va ser una petició meva perquè, afortunadament, estic molt contenta en la meva posició, de metgessa de família al Canal Salat.
I com de diferent és la feina a un despatx de la que fas a una consulta?
El dia a dia és molt diferent al del tracte amb el pacient. A banda que tampoc puc atendre a tothom que tenia fins ara perquè no tenc totes les hores. Tanmateix, així com deia que intent solucionar els problemes dels pacients, la feina de coordinació me l’he presa amb la mateixa perspectiva: intent solucionar els problemes que surten als companys, en lloc dels pacients. El meu objectiu és que tothom es senti còmode i vengui a fer feina content, creant empatia amb ells. Hem de pensar que som 14 metges de família, tres pediatres, 18 infermeres, tots els especialistes que venen, auxiliars, el personal de neteja, el servei de rehabilitació, dentista, servei d’urgència, diàlisi, hospital de dia… És incomptable la quantitat de gent que passa per aquí cada dia. Al cap i a la fi, som el centre de salut més gran de l’illa, donam cobertura a més de 30.000 persones. És un repte molt gran.
Quin és el principal obstacle a l’hora de compaginar coordinació i atenció al pacient?
El que em preocupa més és el temps. Compaginar la coordinació amb ser metge de família no és fàcil, perquè no estic alliberada del tot -tenc un dia a la setmana per gestionar la coordinació-. I mentrestant, segueixo amb els meus pacients. Però, a la vegada, al Canal Salat passen coses cada dia. Tots els dies de la setmana surt una necessitat d’un company o companya que he d’atendre, pel que em toca fer malabars. Hi ha situacions que poden esperar al dia de coordinació, però no sempre es poden deixar les qüestions per més endavant.
Has comentat que el Canal Salat és un centre de salut molt gros. Però, és prou gros?
Està clar que el Canal Salat té mancances que m’agradaria molt poder resoldre, tot i ser un centre de salut de gran envergadura. Ens falten especialitats que no vénen, o no podem fer cirurgies menors una mica avançades, per posar exemples. Ens manquen serveis que no podem donar perquè ens falta material, espai i personal, i l’objectiu és poder millorar les condicions que donam als pacients de ponent, que fan molta falta. També a nivell dels mateixos treballadors, perquè, per posar un exemple, no tots els metges tenen consulta pròpia. Feim capvespres per poder-mos compaginar els espais. Està clar que el Canal Salat, ara, és petit, i Ciutadella ha crescut.
Veus necessari un nou centre sanitari a Ciutadella?
És del tot necessari, no ens podem quedar curts en donar serveis, i ara mateix no podem donar tots els que la població necessita.
Fins fa pocs anys, a les facultats de Medicina s’hi veien més homes que dones, però la tendència està canviant. Ho notau al Canal Salat amb la plantilla de metges?
Al Canal Salat som, per poc, majoria de dones, però estem bastant equilibrats. A les facultats de Medicina es veuen majories de dones, i es comença a notar també en la professió. Agafam terreny a mesura que es va jubilant una generació en la qual les dones no eren tan presents a les facultats de Medicina.
Creus que ser dona dóna alguna qualitat per exercir millor l’atenció primària?
Crec que per ser metge de família, l’empatia és cabdal. I no té tant a veure amb ser home o dona, sinó en com és un personalment. La dificultat radica en poder tenir aquesta empatia però no endur-te’n els problemes del pacient a casa. És una situació que a altres especialitats, no es dona. Per exemple, un cirurgià, anirà a fer l’operació i ja. Al Canal Salat, com a centre d’Atenció Primària, intentam que el pacient es troba acollit, es senti a gust.
