La realitat que vivim avui en aquesta celebració del Dijous Sant és que el Senyor vol quedar-se amb nosaltres a l’Eucaristia. I nosaltres ens convertim sempre en sagraris del Senyor; portam el Senyor amb nosaltres, fins al punt que Ell mateix ens diu que si no menjam el seu cos i bevem la seva sang, no entrarem al Regne del Cel. Aquest és el misteri del pa i del vi, del Senyor amb nosaltres, en nosaltres, dins nostre.
Parlem primer del servei: Per a Jesús, aquest gest és una condició per entrar al Regne del Cel: Quant els hi costava als apòstols entendre el missatge de Jesús: “ El qui vulgui ser el primer…”. Finalment, a través del lavatori del peus els hi dona una lliçó magistral, els hi demostrà com els estimava i els marcà la ruta a seguir: Servir, sí, a tothom. Però, fixeu-vos en un detall: el Senyor, en aquell intercanvi de paraules que va tenir amb Pere (cf. Jn 13,6-9), li va fer comprendre que per entrar al Regne del Cel hem de deixar que el Senyor ens serveixi, que el Servent de Déu sigui servent de nosaltres. Això és difícil d’entendre. Si no deix que el Senyor sigui el meu servent, que el Senyor em renti, em faci créixer, em perdoni, no entraré al Regne del Cel.
I parlem també avui del sacerdoci que Jesús va instituir aquest dia: “Feis això que és el meu memorial”. Avui hauríem de tenir presents els sacerdots, tots els sacerdots, des del recent ordenat fins als bisbes i el Papa. Tots som sacerdots, tots… Som ungits, ungits pel Senyor; ungits per a celebrar l’Eucaristia, ungits per a estimar, perdonar i servir.
En aquesta celebració del Dijous Sant, us referiré una petita anècdota, perquè vegeu la intuïció de la gent senzilla, del poble en relació als seus pastors. Succeí al poble des Castell. Estava dinant a un restaurant i havia convidat a un altre capellà. Al cap de pocs temps es va apropar el propietari, amb un bon vi, que no hi entrava al menú del dia, dient: “Aquest vi és perquè ho ben celebrin, perquè jo sé que avui és un dia molt important per vostès”. Aquell bon home me va impressionar, em va fe entendre d’una manera pràctica l’amor del poble de Déu pels seus pastors.
Per això, avui hem de tenir presents d’una manera especial els diaques, els preveres i els bisbes que ofereixen la seva vida pel Senyor, que són servidors, que han estats ordenats al servei del poble de Déu, que són “els sants de la porta del costat”; sacerdots i diaques que donen la seva vida servint al nostre costat i al llarg de tot el món. Sacerdots i diaques que van a terres de missió per a portar l’Evangeli i morir-hi. Els capellans i diaques dels pobles, que són rectors o vicaris o adscrits, que van d’un lloc a un altre, i coneixen la gent… que coneixen el nom de totes les persones dels seus pobles. Donem gràcies per la proximitat sacerdotal. Diaques i sacerdots bons i valents.
Però ja sabeu que hi ha dos tipus de sacerdocis: el baptismal i el ministerial. En aquesta celebració hi ha un missatge per a tots, a partir del lavatori dels peus: no siguem caparruts com Pere. Deixem-nos rentar els peus. El Senyor vol ser el nostre servent, és a prop nostre per a enfortir-nos, per rentar-nos els peus. Perquè quedi ben gravada en nosaltres, els cristians de Menorca, la llei fonamental del cristià, consistent en l’amor, en el perdó i en el servei.
I així, amb aquesta consciència de la necessitat de ser rentats, es reblanirà el nostre cor i com Jesús no serem jutges rigorosos, sinó persones que estimen i que saben perdonar: amor i perdó no es poden separar, són les dues cares d’una única moneda! Estimem i perdonem de cor! Recordau que aquesta és la mesura amb què serem mesurats. Com hem estimat i perdonat, serem estimats i perdonats: la mateixa mida. No tinguem por d’estimar i de perdonar. De vegades hi ha dubtes… Mirem Crist, mirem el Crucificat. Allà hi ha l’amor i el perdó per a tots.
La Sagrada Escriptura diu que la unció ve de dalt i va davallant, impregnant totes les parts del cos. L’amor ve de Déu que ens ha demostrat el seu amor infinit entregant el seu Fill Unigènit que ens “estimà fins a l’extrem”. Des del misteri del lavatori del peus ens incorporam plenament a aquest dinamisme d’amor, de perdó i de servei. Ens ha deixat el seu Esperit perquè nosaltres, els seus deixebles, propaguem per tot el món aquest amor infinit que es desvetllà al misteri de la creu.
Donem gràcies a Déu per la gràcia de l’Eucaristia, pel sacerdoci al servei del poble de Déu i per l’amor-perdó que els seus deixebles difonen aquí a Menorca i a tot el món amb els seu servei generós… Però recordau bé la lliçó… primer hem de deixar a Jesús que ens renti els peus a cadascun de nosaltres.
Que així sigui!
+ Gerard Villalonga Hellín,
Bisbe de Menorca
