Miriam Triay / Ciutadella – Després de celebrar la Setmana Santa, des del setmanari hem volgut conversar amb el vicari general, Bosco Faner, sobre les parròquies de Ciutadella. Tant pel que fa a la demarcació que domina cadascuna de les cinc, com pel que suposa la labor i tasca social que porten a terme. La manera en què funcionen, actuen, com s’adapten als nous temps, i molt més.
DEMARCACIONS PARROQUIALS
Cinc són les parròquies situades a Ciutadella. La de Sant Esteve, la de Sant Francesc, la de Sant Rafel, la de Sant Antoni Maria Claret, i la de la Catedral. La resta de santuaris, esglésies i habitatges particulars del municipi, es divideixen en zones, en les demarcacions que cada parròquia controla, es responsabilitza, s’encarrega i ajuda.
Com es pot observar en el mapa, present en aquest mateix article, les diferents parròquies abasten una gran part del territori ciutadellenc, dividint en cinc zones, no només la part de la ciutat com a tal, sinó també les diferents urbanitzacions i àrees que queden a l’extraradi. Així, Cala’n Blanes, per exemple, forma part de la demarcació parroquial de la Catedral; Santandria, Sa Caleta, Cala Blanca i Cala’n Bosch de la parròquia de Sant Esteve; i Cala Morell de la demarcació corresponent a Sant Antoni Maria Claret.
El mateix passa, segons el que explica Faner, amb els santuaris. “Segons la zona on són pertanyen a una parròquia o altra. Per tant, Sant Miquel, Santa Clara i Calós, pertanyen a la Catedral. L’Hospital – Geriàtric Municipal i Santa Rita a Sant Antoni Maria Claret. I ara, des del canvi d’ubicació, la Clínica Juaneda, a Sant Esteve”.
Una divisió que neix d’una necessitat i practicitat més que evidents; que cada zona del poble estigui coberta per l’actuació d’una única parròquia. Encara que no són demarcacions obligatòries ni prohibitives. En cas que una persona inscrita, que visqui en la zona d’una parròquia, però prefereixi casar-se en una altra, evidentment, no hi ha problema. No es tracta de cap imposició, llavors. És només una manera de facilitar la tasca parroquial.
“Les barriades s’han dividit segons les responsabilitats parroquials, o les responsabilitats parroquials s’han dividit segons les barriades”.
ACTUACIONS PARROQUIALS
Així, cada parròquia es fa responsable d’una zona, barriada, concreta del municipi de Ciutadella, i actua en conseqüència. De fet, ho fan amb una certa llibertat de decisió. Ja que, realment, el que les parròquies decideixin fer, més enllà de les eucaristies, misses i Caritas, va a voluntat.
En paraules del vicari general, i rector de la parròquia de Sant Esteve: “Cada parròquia crea les seves pròpies iniciatives, i és clar, n’hi ha moltes d’iguals. Per exemple, a Sant Esteve i Sant Rafel, tenim clubs destinats a persones joves. I a Sant Antoni Maria Claret també, encara que li diuen escoltes. Després totes presenten les catequesis i els grups matrimonials, entre altres. I la gran majoria, si no totes, acull el grup Vida Creixent destinat a les persones majors”.
Diferents actuacions que en tot moment cerquen la proximitat, la integració a un col·lectiu, el coneixement d’un mateix, i la sensibilitat necessària per fer front al dia a dia. Altres serien, per exemple, i en aquest sentit, els grups de migrants que tenen parròquies com la de Sant Francesc, Sant Esteve o la Catedral. Així com els grups de litúrgia; o els visitadors als malalts, que acudeixen als diferents centres de salut del municipi per acompanyar als usuaris. “Les iniciatives a les quals se sumin les diferents parròquies, al final, depèn de les necessitats dels feligresos, i de la creativitat de cada centre”.
L’ESTRUCTURA PARROQUIAL
En aquest sentit, és interessant saber, a més dels àmbits d’actuació de cada una de les cinc parròquies; de quina forma actuen, a partir de quin conjunt. Com tot tipus d’entitat, les parròquies presenten una jerarquia concreta a l’hora de funcionar, tractar temes, i prendre decisions.
Així, el que comentàvem ara, de la voluntat de cada parròquia a l’hora d’actuar i crear diferents esdeveniments i activitats, és responsabilitat del consell parroquial. Del qual formen part el rector, els religiosos i religioses, els capellans i els seglars, segons ens explica Faner. “Ara mateix s’està aplicant, entre altres coses, la sinodalitat. Què vol dir o què implica? Doncs que dins una parròquia ja no tot és decisió exclusiva del rector, sinó que és un conjunt de persones, que formen el consell, les que prenen les decisions. En cas excepcional, el rector sempre tindrà la darrera paraula. Però la idea és que es faci tot de forma conjunta, per un grup de persones”.
Aquest tema de la sinodalitat, per exemple, s’aplica dins cada parròquia, però és una decisió que s’ha pres en el consell arxiprestal. És a dir, totes les parròquies de la zona del municipi de Ciutadella, conjuntament. “Com és un tema que ens afecta a totes, que implica criteris comuns, ho hem decidit conjuntament, amb representants de cada parròquia que formen aquest consell arxiprestal. Ara bé, després, cada consell parroquial decideix com aplicar-ho, com executar-ho”. En aquest sentit, i per a una millor coordinació, també es tracten actes conjunts com les confraries, o la Setmana Santa. O així com els horaris de les misses.
I alhora, és una iniciativa, la sinodalitat, que abans s’ha tractat en el consell diocesà pastoral. En aquest hi ha representants dels tres consells arxiprestals de Menorca: el de Ciutadella, el de la zona centre (Ferreries, Migjorn, Fornells, Mercadal, Alaior), i el de Maó. “La presa de consciència dels sagraments, com els hem de viure, com els hem d’intentar fer despertar al poble… són temes que es tracten conjuntament, però clar, i com en el cas anterior, després cada parròquia ha d’estudiar com fer-ho, si es pot fer, etcètera”.
La implicació de les parròquies de Ciutadella, llavors, va més enllà de prendre simples decisions. Té molt a veure amb la coordinació, la conscienciació, i el respecte, entre diferents estaments que s’organitzen conjuntament per poder funcionar. A més de també, i des d’una sensibilitat necessària, viatjar cap a l’adaptació als nous temps. Aquesta sinodalitat n’és un clar exemple, de la cooperació i el grup, enfront de l’individualisme.
Però n’hi ha d’altres, com la nova confraria que va sortir per primera vegada aquesta Setmana Santa, la de Sant Esteve: la Confraria de Santa Magdalena. Aquesta, i com ens explica Faner, rector de la parròquia que l’hi ha donat vida, “neix amb la intenció d’enaltir la figura femenina, i qui millor que Maria Magdalena per demostrar que les dones també han tingut papers clau dins la Bíblia? Ella és la persona que va acompanyar a Jesús a la creu, i també va ser la primera a saber que havia ressuscitat”. En els temps actuals, i com bé explica el vicari general, és molt importat normalitzar la presència de la dona en les mateixes dinàmiques i espais que els homes. Ells açò ho saben, i ho han volgut mostrar.
En aquest sentit, a més, es tracta d’una confraria que cerca acollir, no únicament, però sí concretament i sobretot, al públic jove. “Volem que sigui un espai on participin els joves. Perquè creim que és necessària una certa sensibilitat per expressar la fe, que ens toqui el cor. I una Confraria toca el cor. Els joves necessiten veure-ho i entendre-ho. Han de copsar el missatge de Crist des d’experiències que ens moguin per dins, que ens toquin el cor. No podem explicar la nostra fe de forma teòrica, freda”.
