Miriam Triay / Ciutadella – Maria Àngels Gornés (1955, Ciutadella de Menorca), la reconeguda cantautora menorquina, torna a l’escena musical per presentar el seu nou treball: De bat a bat (Produccions Blau). Un de molt especial per a l’artista, ja que està enterament dedicat al poeta Joan F. López Casasnovas, que ens va deixar el 2022. Un homenatge a les seves paraules, i a la seva capacitat per transmetre el que pensava. Lletres amb les quals Gornés sempre s’ha sentit molt identificada, i amb les quals li ha sigut molt fàcil empatitzar. Un viatge per les paraules, per l’univers, del mestre, que veurà la llum el pròxim 23 de maig.
Mentrestant, i per poder començar a tastar aquest projecte, l’autora publicarà, el pròxim 19 d’abril, un primer avançament, titulat Oració per fer que torni Dom Quixot. I dues setmanes després, el 3 de maig, el segon tast serà amb la cançó La casa. Dos clars exemples del ventall de sentiments, emocions i lluites, que constituïen al poeta. Des del setmanari hem conversat amb l’artista.
Com sorgeix aquest nou treball?
Per parlar d’aquest projecte tan estimat per jo, ens hem de remuntar al 2022. A l’any en què en Joan, desgraciadament, ens va deixar, de forma sobtada. Jo acabava de publicar, feia res, el meu darrer disc, Ales obertes, pel qual en Joan m’havia fet arribar una sèrie de poemes inèdits. En el disc n’apareix un, Cançó d’estiu.
Però en el moment en què el buit va aparèixer per la seva absència, vaig decidir que la resta d’escrits que m’havia deixat, també havien de sortir a la llum, musicant-los i presentant-los en una espècie d’homenatge. Va ser un impuls el que em va moure. No m’havia passat mai.
Així, aquell mateix any em vaig posar a llegir i rellegir tots els poemes que tenia d’ell. La idea era escollir-ne 12 que poguessin representar totes les facetes d’en Joan. Que cadascun d’aquests mostrés una part del seu univers. Un mostrari dels seus pensaments, sentiments, desitjos, lluites… Que fos ell, en essència.
I li va costar portar a terme aquesta feina?
No tant pel que fa a la part tècnica, amb la qual vaig gaudir molt, acompanyada en tot moment del meu fill i músic, Guiem Soldevila; sinó més bé per la part emocional. Hi va haver moments difícils en què ho havia de deixar. Però treia coratge i força, per poder continuar, d’allà on fos.
Ara mateix, quan escolt el disc, encara m’emocion.
Diria que és el projecte que més li ha costat fer, potser?
No, costar no. Emocionalment vaig tirar moltes llàgrimes, sí. Sentia la seva presència en tot moment. Però ho feia amb molt de gust. És mal d’explicar com m’he sentit fent-lo. És un treball molt important per jo, en el qual he abocat tota la meva part emocional i sentimental cap a ell i, sobretot, cap al gran poeta que era. I que és. Perquè l’hem de mantenir, i aquesta és la meva forma de fer-ho.
El disc consta de 12 cançons, i en Joan hi és ben present en totes elles. Hi ha cançons en què, fins i tot, parla en primera persona, de sentiments molt íntims.
No en vull parlar gaire més, perquè vull que sigui una sorpresa. Només diré una cosa, i és que el disc, amb la primera cançó t’agafa de la mà i, si t’asseus a escoltar-lo, tranquil·lament, sense res que et pugui destorbar, et dur per un viatge, fins al final. Entres dins el seu univers, passant per diferents facetes.
Al final és un artista que ja havia musicat…
Jo el cant des del 1977. Quan vaig musicar els seus primers dos poemes. L’he musicat des de sempre. Perquè per jo era un poeta capaç de dir el que jo volia transmetre cantant. I, per tant, sempre me l’he sentit molt proper. Als seus versos hi podia entrar tot d’una. Jo sempre he dit el mateix, i és que un poema no te l’has de fer teu per a musicar-lo, sinó que ell t’ha de fer seu, has de ser capaç d’entrar-hi, de concebre’l en la seva totalitat. Per jo és molt important que el poema i la música vagin agermanats.
Ha dit que en aquest treball l’ha ajudada en Guiem Soldevila.
Sí. En Guiem m’ha fet els acompanyaments, els arranjaments, la producció i la gravació. Ha fet una feinada. Tenc molta sort amb ell. A més, que sempre ha cregut molt en el que faig, i em coneix molt bé. Per açò, sap el que vull dir i com. I tot d’una ho encerta. Ens compenetram molt musicalment.
En aquest disc, en Guiem també canta, a través dels seus instruments. Ha estat una feina conjunta. I hem gaudit molt fent-la. Perquè ell també admirava i estimava molt en Joan.
Pel que fa als dos avançaments que fareu del disc. Què ens pot explicar?
Divendres, dia 19 d’aquest mes, en sortirà el primer. Oració per fer que torni Dom Quixot. En aquest es pot percebre la faceta defensora i lluitadora d’en Joan. Ell era un defensor a ultrança dels drets humans, de la justícia, de la pau. I era molt valent a l’hora de transmetre-ho. Així, el poema segueix a aquest personatge mític de Cervantes, i a través d’ell, del cavaller, del lluitador a favor de la justícia, fa un crit a la pau. Aquesta defensa de la justícia, jo l’he musicada amb un ritme molt sud-americà. No sé molt bé per què, va sorgir així. Al final, Don Quixot era un personatge castellà que ha sigut capaç de viatjar per tot el món. I jo he creuat l’Atlàntic per poder donar-li vida.
En aquests moments que vivim, en què les guerres, per desgràcia, formen part del nostre dia a dia, vaig considerar que la primera cançó a presentar del nou disc, havia de ser aquest poema. És com aportar el meu granet d’arena a una causa amb la qual estic molt sensibilitzada.
Pel que fa a la segona cançó que traurem en format d’avançament, divendres, 3 de maig, es titula La casa. Aquí ja navegam cap a una altra faceta de l’univers Joan F. López Casasnovas. Es tracta d’una cançó molt personal, íntima i tendra. Un cant a la seva llar, a la seva gent, que estimava. Una persona m’ha dit que li recorda a una nana, fins i tot. I és que és molt dolça. És una peça, a més, que presenta tres canvis musicals. I és, de fet, una de les primeres que vaig musicar. En aquest cas sí que em va costar molt fer-la, emocionalment.
En Joan era de mil maneres diferents. Com tots. I a la poesia quedava totalment pales. Ell de qualsevol cosa podia fer-ne un poema. I és impossible, realment, abastar-lo. En el disc s’han intentat mostrar diverses facetes de la seva persona. Però ell era un univers immens.
