És curiós que, per fi, a les Illes Balears podem dir que hi ha tres bisbes illencs al capdavant de les diòcesis. Tres figures episcopals que s’avenen i s’entenen per poder arribar a una conjunció inter-illenca necessària. Però és encara més curiós que d’aquests, dos siguin menorquins, un eivissenc, i cap mallorquí. I és que ja fa set anys que el ciutadellenc Sebastià Taltavull va aterrar a l’illa veïna, per oferir els seus serveis a la seva diòcesi.
L’any passat, havent complert els 75 anys, ja li tocava descansar i, tal vegada, tornar a la seva terra natal, però se li va demanar una pròrroga. De fet, tota la vida se li ha demanat que ajudi al proïsme (o ‘prójimo’ com diuen en castellà), i ell així ho ha fet, sempre. De forma desinteressada i satisfeta. Encetant el seu camí eclesiàstic com a delegat de joventuts, ha passat per molts càrrecs diferents, com diverses rectories (Sant Rafel o la Catedral), arribant, fins i tot, a formar part de l’ensenyança dels més joves, tant al Seminari, com a la Consolació i a l’institut J.M. Quadrado.
Una vida dedica a altri. Com indica el mateix titular d’aquest escrit. Amb aquesta consigna per bandera, Taltavull sempre ha estat conscient de la necessitat d’adaptar-se i de la realitat del transcurs del temps. Per açò, ha començat a fer les passes perquè la renovació sigui una realitat, almenys, a dintre de la seva diòcesi. Començant la preparació del Pla Episcopal, que segurament deixarà engegat i cosa més, abans de marxar. Un pla que advoca per la sinodalitat, de la qual ja parlava Bosco Faner en el setmanari passat; el caminar junts. El fet que el clero ja no està al capdavant d’una multitud, sinó que camina en conjunt, alhora, amb aquesta mateixa multitud. Una fórmula que també està agafant forma a les illes veïnes, i en el conjunt de totes.
Canvis que des d’aquest setmanari consideram necessaris. Així com el fet que ja hi hagi laics i laiques -important la figura femenina- a dintre d’organitzacions rellevants, com el Consell Episcopal de Mallorca. Prendre decisions junts. Caminar junts. És la premissa actual que a poc a poc es va assolint a dintre l’església i per la qual, afortunadament, les Illes Balears ja fan passes.
