C.M / Ciutadella – Juanmi Llompart (Ciutadella, 46 anys) accedeix a la presidència del Club Nàutic Ciutadella després del seu pas per les juntes directives de Rafel Torrent i Gonçal Moll. Pare de tres fills, Llompart prové d’una família dedicada al món de la construcció. En l’actualitat, dirigeix un holding que gestiona sis empreses amb interessos en sectors diversos, com la construcció, la promoció immobiliària o l’hostaleria, i, entremig, intenta trobar temps per a dedicar-se a la seva altra gran passió: el club. S’ha envoltat d’un equip de persones que considera les millors en els seus llocs de responsabilitat, i amb la seva companyia, s’ha proposat tirar endavant un programa ambiciós que té, entre els seus objectius principals, aconseguir la renovació dels amarraments de Cala en Busquets, una de les principals fonts d’ingressos del club.
Accediu a la presidència del club després de l’etapa convulsa a l’anterior junta. Què ha passat?
És cert que han dimitit diferents persones; unes per feina, altres per desavinences, altres per altres motius. Va ser com un castell de cartes.
Quines coses ha fet bé l’anterior president?
Gonçal Moll és un home molt feiner, que s’ha dedicart molt al club, i açò és d’admirar. Ha dedicat molt temps a la benzinera i a la reforma del club i ho ha fet bé.
I per què dimitiu, si ho ha fet bé?
Jo dimiteix per molts motius, tan personals com laborals. Tampoc no vaig sentir que fos una peça important en aquell moment.
Hi ha hagut manca de consens amb l’anterior president, Gonçal Moll?
Sí, i potser també comptar una mica més amb l’assemblea i amb la junta. Són maneres de ser, no és cap crítica. Cadascú és com és i Gonçal té la seva personalitat. Però ha fet molta feina pel club. Crec que ens hem de quedar amb les coses bones que han fet totes les juntes que ens han precedit, perquè tots som voluntaris i venim a fer hores al club per amor a l’art.
Hi ha una dada que crida l’atenció, i és el pressupost del club, que ha passat en els últims cinc anys d’1,3 a 3,3 milions. Com s’explica aquest creixement?
Principalment a la benzinera. El gran èxit ha estat aconseguir-la, i això és mèrit de Tolo Carrasco. Ell va aconseguir la benzinera i, a més, incorporar-la dins la concessió, que no era gens fàcil. Aquest és el gran èxit. Amb la benzinera i els diners que havien estalviat les directives anteriors, Gonçal Moll va fer una bona feina. Va fer les obres i va decidir que el club l’havia d’explotar directament. Teníem ofertes d’altres proveïdors, hi havia diferents opinions, però la junta va apostar per la gestió directa i crec que ha anat bé. La benzinera ha fet pujar molt la facturació global, però el benefici és bastant més petit que altres coses. De moment, seguirem amb la gestió directa. Però és quelcom que ara per ara estem estudiant.
Els diners del club provenen de labenzinera, però també dels amarraments. Per açò, una de les preocupacions del club es centra a poder renovar la concessió de Cala en Busquets, que acaba aviat.
Sí, l’any que ve s’acaba la concessió. Per açò, el gran repte d’aquesta junta és aconseguir Cala en Busquets per a poder seguir donant el servei que donam a tots els socis i usuaris. És una feina important que tenim pendent i, per descomptat, un objectiu prioritari.
Quants amarraments explotau actualment?
113 a Cala en Busquets, la major part dels quals són amarraments per a vaixells en trànsit de llarga durada. A més, gestionam 25 amarraments més en trànsit al Moll de la Trona, 61 en base a la passarel·la de fusta, 10 als fingers i 8 més en trànsit a la zona situada abans de la passarel·la. Però quin dubte hi ha que si perdéssim la concessió de Cala en Busquets, ho notaríem molt. Hauríem de fer unes quantes passes per enrere i deixar de fer algunes coses. A nivell d’inversió hem pogut anar estalviant i fent coses, i és evident que si no tinguéssim la concessió de Cala en Busquets no podríem seguir amb el mateix ritme. A més de la benzinera i dels amarraments, comptem amb altres ingressos, com les quotes del socis, que són més simbòliques, però que també sumen, i les escoles d’estiu.
Durant l’etapa de Gonçal Moll s’han intentat fer passes envant per resoldre el problema de la llista d’espera. S’ha aconseguit avançar, realment?
És un procés molt lent. Pensau que disposam de 80 amarraments en base i 400 persones que n’esperen un. La llista va passant, quan falta un soci, un altre ocupa el seu lloc, però és un procés molt lent.
Quants socis teniu actualment?
Uns 800 socis i escaig, i més que esperem aconseguir-ne, perquè tenim idees per fer-ne de nous.
On rau l’èxit social del club?
El mar estira molt, i tots els esports relacionats amb el mar, especialment visquent a una illa. A més, des que vam reformar el restaurant, ha crescut el nombre de persones que s’atraquen al club. Intentam anar fent activitats perquè la gent vengui i s’hi trobi a gust. Jo mateix he vingut sempre, al club.
Què fa falta al port de Ciutadella?
Pel que fa al port antic, si es poguessin posar més amarraments seria perfecte per fer córrer la llista d’espera. Quanta més gent pugui gaudir del mar i de navegar, millor, però això és molt complicat. Pel que fa a les nostres instal·lacions, intentam tenir-les en el millor estat possible. Tant de bo poguéssim renovar la concessió de Cala en Busquets per treure encara més places d’amarrament, si ens deixessin, i, sinó, dotar almenys d’infraestructures com llum i aigua el que tenim.
“Volem estudiar a fons les seccions amb els coordinadors esportius i els directors tècnics, crear un reglament intern per a cada una i veure quins són els seus problemes”
Quines coses us agradaria transformar durant el vostre mandat?
M’estim el club. Em present per l’equip, on hi ha gent molt vàlida. Amb la gent que m’acompanya i les ganes de fer feina de tots crec que serà fàcil dur el club a un altre nivell, i intentar millorar un poc el que ens han deixat els altres, que no està gens malament: ens han deixat el club reformat, amb unes bones instal·lacions i amb la benzinera aclarida. Els meus fills també estan molt vinculats al club: els vaig fer socis amb zero anys. Vénen cada dia, entrenen quatre o cinc dies per setmana i, quan no ho fan, els caps de setmana sortim junts a pescar. Hi duen molt de gust. Mon pare també és soci i ve molt per aquí. He estat lligat a juntes anteriors.
…com a vocal de piragüisme…
Sí, però jo no he remat mai. M’agraden tots els esports d’aquí. Faig tot tipus de pesca, com la pesca d’altura. Anam als campionats d’Espanya, però també faig pesca submarina, submarinisme… Els piragüistes són els meus fills. La vela també m’apassiona.
En quin moment es troba el club a nivell esportiu?
Tenim seccions que crec que funcionen molt bé i d’altres no tant, que necessiten més suport per la nostra part. Des de la directiva, juntament amb els coordinadors esportius i els directors tècnics volem estudiar a fons les seccions, crear un reglament intern per a cada secció i veure quins són els seus problemes. Crec que el gran objectiu d’aquesta junta és donar suport a les seccions esportives, als esportistes, aconseguir la concessió de Cala en Busquets i fer algunes millores a nivell d’infraestructures.
Teniu pendent l’elaboració d’una auditoria comptable i d’amarraments. En quin estat es troben?
Hi estem treballant, per a nosaltres és prioritari. El que passa és que duu bastanta feina, sobretot l’auditoria comptable. Tenim a Carmen Drake dins la junta que és economista, que és un deu i que és molt feinera. L’objectiu és presentar-la a la propera assemblea, que serà d’aquí a un mes i mig, abans de Sant Joan.
Per què la feu?
Perquè volem que quedi molt clar què ens hem trobat quan hem entrat. De la mateixa manera, farem una altra auditoria econòmica quan sortiguem. I amb els amarraments, el mateix.
Quins altres reptes teniu, més immediats?
Preparar l’assemblea és un d’ells. Però també ens hem proposat reorganitzar tota la part administrativa. Hem trobat un poc de burdell, per dir-ho d’alguna manera, i volem canviar la manera de fer feina.
“Volem estructurar la manera com fem feina. Per exemple, el gerent, Gustau Coll, no té un despatx. És una de les coses que volem solucionar”
Quants treballadors teniu actualment?
Una trentena. Volem estructurar la manera com fem feina. Aquesta és una cosa immediata, en la qual ja estem fent feina. Per exemple, el gerent, Gustau Coll, no té un despatx. És una de les coses que volem solucionar. Gustau ha entrat molt bé dins el club, agrada a tots els socis i, a més de tenir bon caràcter, té coneixements i experiència.
Volíeu un model de gerència més modern?
Maties Campins, l’anterior gerent, ha fet molt bona feina durant aquests anys i és una persona per qui sent una gran simpatia i afecte. Però el club ha crescut molt i crèiem que feia falta una persona amb una mentalitat més empresarial.
Reservar un amarrament a l’estiu és missió gairebé impossible.
Sí, enguany els amarraments en línia es van bloquejar en només… dos minuts!. Però cal deixar clar que no els venem tots. No en podem vendre el 100% i els hem de bloquejar. El termini es va obrir a les dotze del migdia i a les dotze i tres minuts hi havia gent que ja ens trucava per dir-nos que no n’havia pogut aconseguir cap.
El club ha complert 100 anys. Us l’imaginau d`aquí a 100 anys més?, els clubs nàutics, sobreviuran?
Sí, que me l’imagin. Crec que els clubs sobreviuran.
Però no poden competir amb les empreses privades…
No, de cap manera, perquè tenen molt més doblers que nosaltres. S’ha de tenir en compte la tasca social que fan els clubs. Per exemple, ja tenim pensades reunions amb el nou Govern per a veure quines idees tenen, però jo esper que es puguin celebrar els 200 i els 300 anys del club.
“Pens que una marina seca per vaixells petits, els vaixells populars, seria bona. Si sortissin 50 amarraments, seria fantàstic. Tot el que sigui fer córrer la llista d’espera seria perfecte”
Ja ha acabat la revisió de la llista sisena?
La llista sisena es refereix, per exemple, als xàrters o als vaixells que passegen turistes, o vaixells per fer negocis. Els estatuts i el reglament del club prohibeixen expressament la llista sisena en els amarraments de base.
Fa falta una marina seca al port?
Depèn de com es plantegi. Durant un temps, semblava que Ports IB havia de licitar-la de manera imminent. Ara, sembla que està tot aturat. Jo no he arribat a veure mai cap projecte. Ja fa uns anys nosaltres ens van voler avançar i vam presentar una proposta a Ports per veure si en podíem obtenir la concessió, però el tema va quedar aturat. Però pens que seria bona. Heu de pensar que una marina seca seria per vaixells petits, els vaixells populars. Si sortissin, posem per cas, cinquanta amarraments més dels que hi ha, seria fantàstic. Tot el que sigui fer córrer la llista d’espera seria perfecte.
Heu dit abans que us heu presentat, en bona part, per l’equip de persones que us envolten.
Tots són gent amb experiència, que coneix molt bé les seccions. Aquest és un dels motius que em van animar a presentar-me. Dins cada secció hi ha o esportistes destacats, que coneixen bé la secció, o pares d’esportistes que s’hi impliquen molt, perquè els seus fills practiquen algun esport al club. Però hi ha, a més, empresaris, enginyers, arquitectes, economistes… Compten amb tres vicepresidents: Nel Sastre, Joan Morro i Pili Pons Faner. Amb una junta així no podem fallar.
