Miriam Triay / Ciutadella – El francès, Antoine Saint-Exúpery, va presentar fa vuitanta anys, una història filosòfica i poètica, en format de conte infantil, que ja s’ha convertit en un clàssic dels temps actuals: El petit príncep (1943).
Vuit dècades després, Maria Rotger, membre de l’equip del teatre de Sant Miquel, coneixedora d’aquesta història, i de la importància del missatge que transmet, va decidir escriure una adaptació teatral del conte. L’equip del teatre la va rebre amb els braços oberts, i des de després de Sant Antoni fins a dia d’avui, han estat assajant per poder oferir la premissa de Saint-Exúpery a tot el públic assistent. Des del setmanari hem pogut conversar amb na Maria Rotger, l’autora de l’adaptació i directora de l’obra.
Com sorgeix aquesta adaptació?
La idea ja fa estona que em roda dins el cap. Però per diverses circumstàncies no es donava el moment idoni per plasmar-la. Fins que, l’any passat, el temps va jugar a favor meu, i vaig poder dedicar-m’hi. Així, agafant una versió del conte, vaig començar amb l’adaptació per a poder transformar-lo en el guió d’una d’obra teatral.
Aquesta tasca em feia molta il·lusió perquè és una obra que explica moltes parts de la vida, dels valors… que dona petits aprenentatges que crec necessaris per a tothom. A més que, depèn del moment de la vida en què es llegeixi, el que transmet pot canviar molt. El missatge que presenta evoluciona amb tu. Per açò, em feia ganes que tot tipus de públic, tant infantil com adult, pogués gaudir d’aquest clàssic.
Quan ja vaig tenir l’adaptació feta, la vaig ensenyar a l’equip del teatre de Sant Miquel, del qual form part, i els va agradar. Així, i després de Sant Antoni s’inicià, finalment, l’aventura del petit príncep de forma conjunta.
I es tracta d’una adaptació fidel a l’obra o hi haurà alguna sorpresa?
Jo no ho titllaria de sorpresa, perquè sí que s’ha mirat de seguir la història original. Però, sent una adaptació, hi ha afegitons. I la meva mirada, evidentment, és present en tot moment. Com que parla d’un tema molt profund, hi ha la meva interpretació a l’hora de posar-ho a la pràctica, dalt un escenari. És a dir, presenta el meu segell, però és fidel a El petit príncep de Saint-Exúpery. Al final és la història que volíem contar.
És una obra bona d’adaptar?
No, la veritat és que ha sigut laboriós. Perquè, com que està explicat en tercera persona, si ens cenyíssim al conte pròpiament, només sortiria l’aviador. Per tant, dur-ho a teatre, i fer-ho entenedor, adaptar el llenguatge, fer-lo més assequible… sí, ha duit feina. Però no m’ha importat, perquè es tracta de quelcom que gaudesc fent. I que, a més, he quedat molt satisfeta amb el resultat.
Quin és l’equip al darrere?
Pel que fa al repartiment tenim: Laia Capó (petit príncep), R. Carlos Barceló (aviador), Imma Cortés (rosa), Teresa Bosch (guineu), Muriel Moll (serp), Judit Marqués (rei / fanaler), Pere Domingo (vanitós / home de negocis), Andreu Genestar (bevedor / geògraf), Marta Gomila, Aina Barceló, Jordi Barceló, Anna Arnaiz, Adrià Fullana, Maria Cleofé, Maria Bagur, Úrsula Salord, Gisela Anglada, Mar Mesquida, Martí Rotger i Carme Mascaró (roses), a més de na Carla Barber, Júlia Torrico, Marta Pastrana i Clàudia Prats, que fan altres papers.
I si ens centram més en la part tècnica hi ha: de músics, Toni Salord, Carmen Martínez i Miguel López; de caracterització, Mª Àngels Fullana, Nuret Marquès i Neus Pons; d’escenografia, David Moll, Nasi Camps i equips de teatre; de vestuari, Àgueda Julià i Encarna Martínez; de tramoia, David Moll, Anna Marquès i Núria Pons; de llums, Santi Benejam. A més d’altres persones que d’alguna manera ens han ajudat, i a les quals també volem mencionar: Júlia Bosch, Lines Caules, Sili Bosch, Ester Serrano, Carlos Palma, Pere Fuster, Jesús de la Fuente, Carlos Allès, Nina Pons, Josep Lluís Saurina, Acústic Menorca i els acomodadors.
Fins al moment, com han anat els assajos? Està contenta també en aquest sentit?
Sí, molt. Com que també la dirigesc, ha sigut més fàcil intentar gestionar-ho tot de la manera que m’ho havia imaginat quan ho adaptava. I encara que sigui un repte en tot moment, hi ha un molt bon equip de persones al darrere, i açò és molt important. Perquè la feina és molt més fàcil quan la gent gaudeix fent-la, i més quan és voluntària. Estic molt satisfeta amb el resultat fins al moment. Evidentment, encara hi ha coses a ajustar, però açò sempre passa. Fins als darrers dies, encara hi ha coses. I més quan no t’hi dediques professionalment.
Què es trobarà el públic que vengui a partir del pròxim 27 d’abril a les diferents sessions?
Per començar, un escenari, decorat, fidel al llibre. Des del principi vam saber que volíem contestar amb el que es narrava al conte, que en tot moment parla de la senzillesa, de no posar adornaments per omplir, sinó d’anar a l’essència. I jo crec que ho hem aconseguit.
És més, i a part de fer-ho per la fidelitat a l’obra, també és la meva manera de veure el teatre. M’agrada que sigui minimalista, que hi hagi el mínim necessari perquè la gent després pugui fer volar la seva imaginació.
També veig important destacar que tots els membres de l’equip s’han bolcat en tot el procés. Per molt que uns estiguessin més destinats a un sector, ens hem ajudat tots entre tots.
I encara que no es tracti d’un musical, sí que hi ha parts cantades. Per açò, els músics mencionats abans, han adaptat diverses melodies, afegint-lis diverses lletres, escrites també per membres de l’equip de Sant Miquel, na Teresa Bosch i na Julia Bosch.
Quines expectatives d’estrena teniu?
Bé, enguany estrenam en dissabte, per primera vegada. Perquè normalment solem fer-ho en divendres. Però hem volgut provar-ho així, perquè sempre ens trobam que a les 20:30 h, fer una obra de teatre infantil, és més complicat. El públic familiar sol demanar horaris de més prest. Per açò, vam voler provar de canviar el dia d’estrena, a veure com funciona.
A més, també estrenam fent-la dues vegades el mateix dia. Una manera de presentar una obra de teatre que també és diferent, per nosaltres.
I pel que fa a expectatives en si, el que esperam és que vengui la gent, evidentment, i que, sobretot, s’enduguin el missatge que pretén explicar el conte, i que nosaltres hem intentat plasmar.
Quin és aquest missatge de què parla?
Jo crec que l’obra parla de l’amistat, dels records. Al final, és tot el que ens passa per aquí dins [s’assenyala el cor]. Per tant, el missatge jo crec que és que escoltem el nostre cor, que açò ens ajudarà a entendre un poc més la vida, i a gaudir-la. I també, que no perdem la nostra mirada infantil, innocent i senzilla. Que no ens oblidem de ser infants, de tant en tant.
Pel que fa al títol, per què ‘ASTEROIDE B612. La història d’un petit príncep’?
Per no posar el títol de l’obra original. Primer, perquè segurament no es pot. I després, perquè sempre ens agrada donar-li una volta. Que sigui diferent. I per què aquest? Doncs perquè al final tot comença a l’asteroide on viu. Des d’on s’inicia el viatge. I ens va semblar molt simbòlic.
Alguna cosa més que vulgui afegir?
Només que esperam que a la gent li agradi l’obra, que s’ho prenguin com un viatge personal.
L’estrenam dissabte, 27 d’abril, i constarà de sis actuacions en total. El 27 a les 17.30 h i a les 20 h; el 28 d’abril a les 18 h; el dissabte 4 de maig, a les 17:30 h i a les 20 h; i, finalment, el 5 de maig, a les 18 h. Les entrades sortiran a la venda, per 12 euros, dimecres 24 i dijous 25, a la taquilla. I també es podran comprar, si encara en queden, una hora abans de la funció.
