Llegir és una de les experiències humanes més satisfactòries que hi ha i està a un nivell similar al plaer produït per la gastronomia, el sexe, la música o les interaccions socials amb l’avantatge que les inclou a totes. No obligueu ningú a llegir; és el nostre secret. Com va dir Borges, la lectura ha de ser una de les formes de felicitat i no es pot obligar ningú a ser feliç. Al col·legi salesià de Ciutadella on vaig estudiar quan era al·lot ens omplien la taula de llibres i, durant una hora, ens deien que remenéssim i llegíssim el que volguéssim. No ens obligaven a llegir un llibre en concret. Ens convidaven a la lectura i, gràcies a aquesta iniciativa salesiana, em vaig convertir en un convidat pesat que no vol sortir del paradís, per dir-ho una altra vegada en paraules de Borges, que és la biblioteca. M’agrada el carrer i els llibres hi surten per Sant Jordi -per als ateus el Dia del Llibre- que és la festa de la literatura més vibrant. I, en aquest sentit, Menorca ho té tot. Bones llibreries, excel·lents biblioteques i destacades escriptores i escriptors; sobretot en el ram de la narrativa ja que els menorquins hem mamat la tradició de contar històries i l’amor per les paraules dels nostres avantpassats. Quines llegendes que tenim! Quines rondalles més fantàstiques! Quins mites ens hem empescat! Així que el més normal del món -res no surt del no res- és que tinguem grans relators d’històries de nivell internacional que ens mantenen lligats a la fantasia i a la realitat. Pau Faner ens ha regalat una feridora novel·la que ens posa davant el nostre passat. La dama de Constantinoble és un encert nival que ens torna a deixar meravellats. Dura, tendra; exòtica, local; violenta i plena d’un amor colossal. La meva segona recomanació és Lletres de safrà de Gabriel Subirats. El títol impregna el paisatge i l’acció trepidant i ens conta realitats passades que hem oblidat: Menorca va ser musulmana, independent -si és que es pot ser independent del tot- i un paradís amb els inconvenients ofidis dels edens. Xalareu amb la lectura. Aprendreu amb la lectura. Viureu vides que no havíeu imaginat amb La dama de Constantinoble i Lletres de safrà. Voleu passar fred? Graziela Lleonart aconsegueix amb Codex lacrimarum: El llibre de les llàgrimes una fusió perfecta entre la música religiosa, la capacitat de resiliència femenina, el sofriment i la compassió amb una novel·la que et recorre l’espinada com una sargantana que diposita el pol·len en la corol·la del teu cor. El radar americà de Vicenç Altaió és la demostració a través del talent imparable -una hidra de molts caps que s’enlaira fins a l’infinit- que l’universal es nodreix amb allò local. Des de Cadaqués fins a Nova York després de recórrer tota Europa en un relat concentrat en un text inèdit, fabulós, original. Confeti per acabar i ruixar els caps d’aquests gegants. Jordi Puntí és el millor escriptor europeu de la seva generació. Si un dia un escriptor català guanya el premi Nobel serà l’escriptor de Manlleu. Jordi Puntí és l’escriptor total. Domina l’eufonia, la filologia, la fabulació, la intriga, l’art de narrar i d’emocionar. És elegant, precís, empàtic, compassiu, irònic, cosmopolita, genial. Quina sort vas tenir! Quina sort continues tenint després de mort, Xavier Cugat! Aquesta és la màgia de la literatura. Estimada lectora, estimat lector. Tanca els ulls. Deixa que les paraules llisquin i creïn aquesta màgia que només les paraules poden invocar.
CUGAT. Nom propi d’home; castellà Cucufate. Del llatí, nom d’un sant africà martiritzat prop de Barcelona.
