Miriam Triay / Alaior – Enara Ardanaz, artesana, creadora i emprenedora, és la cara al darrere del projecte ‘Sa Llaneta’. Una iniciativa que consisteix en l’aprofitament de la llana dels bens de Menorca; de donar una segona vida a un material local en desús. “Va ser un procés. Em vaig anar enamorant lentament de la llana i del món que la rodeja. Gràcies a una sèrie de coincidències que van desembocar en aquesta passió. Després, tot ha vingut rodat”.
La importància de l’artesania, de la conservació del producte local, i de l’aprofitament de materials, han fet que NUA posi el focus en Ardanaz i el seu projecte de nova creació, tan significatiu i singular.
Per què sorgeix ‘Sa Llaneta’?
Per la barreja de diferents circumstàncies. Però, realment i principal, gràcies a en Lur. Ell és un ca bordier collie que va aparèixer a la meva vida fa tres anys. A causa de la seva raça i per les seves característiques particulars, en Lur era molt inquiet des de petit. Després d’intentar fer exercici amb ell, com agility, durant mesos; finalment va resultar que aquestes ànsies de moviment es devien al fet que necessitava pasturar bens. Una recomanació que em va donar gent del meu entorn, i que va resultar.
Així, deu fer uns dos anys i mig que vaig començar a entrenar-lo en la pastura, mentre, alhora, també n’aprenia jo. Aquesta activitat la realitz als llocs de Son Àngel a Ciutadella, i a Llumena d’en Sebastià a Alaior. Fins i tot, estic dins l’Associació Balear del Border Collie de Pastoreig (ABBCP), i realitzam diverses activitats a l’illa relacionades. Conèixer aquesta organització també em va servir per adonar-me que no estem sols, ni en Lur, ni jo, en aquesta nova aventura.
Com passa de la pastura a l’aprofitament de la llana?
Curiosament, va ser a causa d’en Toni de Son Àngel, amb el qual he acabat formant una gran amistat. Un dia, mentre amb en Lur fèiem l’entrenament habitual, em va comentar que seria interessant que jo, que sempre estava fent treballs manuals, provés de fer articles i productes a partir de la llana. Llana que, al final, ell havia de tirar, que es malgastava. I així ho vaig fer, a base d’informar-me, de provar, d’equivocar-me, d’aprendre… Vaig acabar conformant el que ara és ‘Sa Llaneta’. Va ser un procés. A poc a poc, em vaig anar enamorant de la llana i del món que la rodeja. De fet, em fa molta pena quan veig muntanyes de llana podrint-se o cremant-se, quan sé que, perfectament, se li pot donar una segona vida.
Però com passa de fer productes amb la llana, a dedicar-s’hi?
La veritat és que va venir tot rodat. Jo anava fent, m’ho passava bé, i ho compartia per la meva pàgina personal d’Instagram; ni tan sols vaig crear-ne una a posta per Sa Llaneta. I, de cop, un dia em van telefonar d’un agroturisme de Menorca, bastant potent a nivell artístic, que estaven interessats a vendre els meus productes. Tot es va anar enllaçant a partir d’aquí. La gent em va anar coneixent més.
I quina és la seva trajectòria professional?
Jo venc del món de l’ortopèdia. La meva família tenia un establiment a Maó, on vaig estar treballant durant uns anys, fins que els meus pares es van jubilar. Vaig estudiar ortopèdia i tot. Però, en quedar-me sola al local, em vaig adonar que no volia continuar amb el negoci familiar, i el vaig vendre.
Sempre m’han agradat molt les feines manuals, i el que m’apassionava de l’ortopèdia era la part de taller. Per açò, supòs que el fet de treballar amb la llana ha encaixat tan fàcil amb mi.
Ja havia tingut algun tipus de relació amb el món rural o és alguna cosa totalment nova?
Realment no. Encara que el camp d’alguna manera sempre m’ha atret.
Vaig treballar en la Cooperativa Ecològica durant una temporada, i sí que havia viscut al camp en una època de la meva vida. Però de la forma en què ara hi estic involucrada, mai. Ara sent que particip de la vida rural d’una forma més intensa, amb la pastura i la llana. Una tasca, per a mi, sanadora, relaxant i gratificant.
Què ens pot explicar de la gamma de productes que presenta ‘Sa Llaneta’?
Amb la llana es pot fer de tot. Sabons -el producte estrella, el que més gent em demana-, gerros, quadres, decoracions per a la llar -aquestes festes passades de Nadal, per exemple, vaig fer adornaments nadalencs-, cortines, capçanes -ja que la llana no condueix la calor-, làmpares…
Tot el que sigui possible fer i se’m passi pel cap, jo ho vaig provant i experimentat. Ara, per exemple, estic fent unes teles per a un sabater de Ciutadella que vol introduir detalls amb la llana de bé menorquí.
També he fet col·laboracions amb altres, com una que vaig fer amb n’Alai Zimmermann, una artista floral d’Alaior, també coneguda sota el nom de ‘flores y fogones’. El resultat d’aquesta va ser una obra composició que representava Menorca, mostrant la ramaderia, l’agricultura i la pesca.
Com dic, amb llana es pot fer de tot, l’únic que he provat amb llana de be autòcton i no ha sortit bé, són els jerseis.
I quin tipus de llana sol utilitzar, en aquest sentit?
Jo intent treballar molt amb la llana del be autòcton, de Menorca. Que, a més, està en perill d’extinció. I m’agrada molt, de fet, treballar-la. Prenc gust. Però, com he dit, és una llana difícil, sobretot per fer jerseis o articles similars.
Però depèn molt dels ramats que tinguin als llocs on solc agafar la llana, que són Son Àngel de Ciutadella, Torre Trencadeta (Ciutadella) i Llumena d’en Sebastià (Alaior). A més d’anar a altres finques i demanar-los, si veig una llana que m’agradi molt, d’agafar-ne. Realment estic en contínua recerca d’altres llanes, altres colors, altres textures, varietats… Ara, açò sí, només és llana d’aquí, de ramats d’aquí.
Ens podria explicar una mica el procés per poder fer els productes de ‘Sa Llaneta’?
Primer se selecciona la llana; llevant les parts que portin excrements. La llana descartada, per exemple, pot servir per a compostatge, per a utilitzar en la terra per mantenir l’aigua més humida… Llavors, una volta tenc la llana que vull, la faig net; primer amb aigua calenta per a matar-ho tot, i després ho acab de netejar. I la deix secar al sol. Diuen, les antigues que treballaven la llana, que deixant-la secar al sol, es posa més blanca.
Després la fic dins una màquina que vaig fer jo mateixa, coneguda com a escarmenadora, que té la funció d’obrir la llana. Quan faig net la llana i la sec, normalment se sol ajuntar molt. Llavors amb aquesta màquina la separ. I quan ja la tenc ja oberta, l’acab de fer net a mà, per si queda alguna resta.
Una vegada la tenc ja neta del tot, la pas per una altra màquina, anomenada cardadora de tambor, que em col·loca les fibres en la mateixa direcció. I així és més fàcil després treballar amb aquesta llana. Si no, és molt difícil, perquè es deforma, es fan bolles… Aquesta màquina la vaig comprar fa poc, i abans de tenir-la hi destinava moltes hores a ordenar les fibres a mà. Fa la feina molt més senzilla.
Més o menys es tracta d’un procés de dues setmanes, entre tot.
Llavors vostè ton també, o aquesta fase del procés no la fa?
No, jo no tonc. Però sí que és una tasca que m’agradaria provar; de moment observ com ho fan els pagesos. Ho tenc pendent. Ara bé, és una feinada, molt dura, i no crec que la pogués fer de forma quotidiana.
I per què creu que ‘Sa Llaneta’ ha calat tan ràpidament en la societat menorquina?
Jo crec que hi havia una necessitat d’alguna cosa així, més local. La meva impressió és que el projecte va néixer en el moment adequat, i per açò la gent ho va rebre tan bé.
Una recepció tan positiva que li ha suposat el reconeixement de l’Associació Leader Illa de Menorca.
Sí, amb la justificació que era “un projecte de nova creació que combina l’ús d’un material local amb moltíssimes propietats però actualment en desús fomentant així la circularitat, la connexió del sector primari amb l’artesanal i la innovació de tècniques de manufacturació.”, em van premiar amb una dotació econòmica de 1.000€, i un val de consultoria. La part de la formació ja l’he fet, i ha sigut una oportunitat fantàstica. Pel que fa a la dotació, l’aprofitaré per comprar-me una fileta per a filar, i ja tindria el kit sencer. No necessitaré més!
És una fantasia que m’hagin reconegut d’aquesta manera, m’afalaga molt, perquè vol dir que estic fent alguna cosa que importa.
I en el futur, què té pensat que sigui ‘Sa Llaneta’?
Doncs de moment tenc molts projectes en ment, vull fer moltes coses. M’agradaria col·laborar amb molta gent. A més és una iniciativa amb la qual, en tot moment, m’he sentit molt acompanyada i animada. És una tasca que, en tots els sentits, disfrut molt. Per tant, l’aspiració real i futura més clau, és poder seguir fent açò, i que a la gent li segueixi agradant.
