El dia anterior a les eleccions al parlament de Catalunya, Dia de Reflexió és anomenat amb una ingenuïtat tendra i commovedora, es va veure un conill passejant tranquil·lament per la Diagonal. En quin lloc concret d’aquesta extensa via? Just davant el McDonald’s de la vila de Gràcia que dona a l’extensa avinguda. Ningú sap que se’n va fer del conill però el dia anterior es van poder contemplar en molts de punts del territori continental català el foc vermell i magnètic d’aurores boreals que els experts van anomenar amb més exactitud tècnica aurores SAR. Què són les aurores SAR? A diferència de les aurores boreals, que apareixen quan les partícules d’alta energia cauen i són atrapades per les línies del camp magnètic polar, les SAR són un signe de l’energia tèrmica que s’escapa a l’atmosfera superior des del sistema de corrents dels anells de la Terra. Aquestes poden fer-se presents durant les fortes tempestes geomagnètiques. La successió d’esdeveniments inhabituals -conills perduts per la ciutat, porcs senglars davallant de les muntanyes, aurores boreals o SAR…- van tenir continuïtat, com si afectessin a la Terra i a les persones, amb el robatori de coure -aram, és anomenat a Menorca- de les catenàries dels trens de Rodalies que va venir acompanyat d’incendis, no se sap si provocats o per culpa de les pujades i davallades de tensió. El resultat va ser que, com cada dia, com cada setmana, els trens de Rodalies que vertebren el territori català connectant-ne les ciutats, van col·lapsar, van deixar aïllada Barcelona -la versió menorquina de la tramuntana i les línies de navegació marítimes que deixen isolada l’illa per culpa del mal temps- i van impedir a milers de ciutadans catalans anar a votar i a exercir així el sagrat ritual de la democràcia. Massa senyals que han afectat el cel, la terra i els animals; inclosos els humans. Deia el poeta i professor Isidor Marí que els nostres avantpassats més antics haurien vist auguris funestos en tots aquests senyals. I no va errat. Segons el Diccionari dels Símbols de Jean Chevalier i Alain Gheerbrant les aurores boreals -hi podem incloure les SAR- són una manifestació del Més enllà, que tendeix a suggerir l’existència d’una altra vida després de la mort. Simbolitza una manera d’existència lluminós i a la vegada misteriós. Entre els esquimals es considera les aurores boreals el joc de pilota dels morts; no diu res dels conills ni del caos a Rodalies per culpa del robatori de coure -aram, també vermellós com les aurores SAR- i els incendis a les vies que vertebren el territori. Aquests misteris m’interessen però encara m’interessen més els misteris relacionats amb el comportament de la gent. Els ciutadans catalans, o si més no la majoria, han votat partits que provoquen o incentiven l’espoli fiscal, el dèficit de les infraestructures, la manca d’inversions estatals, el Corredor Mediterrani passant per Madrid, el govern basat en el principi de la superioritat d’un individu i de la seva estirp per simples qüestions d’herència i de sang, la supremacia d’una llengua majoritària per damunt d’una llengua minoritzada, la intervenció de l’estat -una altra vegada Madrid- d’una autonomia amb els seus dirigents elegits democràticament, la corrupció sistèmica i impune de les seves elits, el caos i el desacord que impedeix arribar a un punt de trobada a l’hora de renovar el poder judicial caducat que d’aquesta manera continua actuant amb impunitat. Aquests són els misteris que m’interessen i no els conills passejant per la Diagonal o les aurores SAR incendiant el cel.
BOREAL. Propi del Nord. Aurora boreal: meteor lluminós que apareix freqüentment en la zona boreal. Pres del llatí.
