Itziar Lecea / Ciutadella – D’aquella dita que durant la vida un ha d’escriure un llibre, tenir un fill i sembrar un arbre, aquesta darrera sembla la més urgent, actualment. I és que ja fa uns anys que cada estiu es donen el nombre de morts a Europa a les quals la calor hi ha tingut a veure. És per aquest motiu que a moltes ciutats europees s’està canviant l’asfalt per zones de terra arbrades. Però, i a Ciutadella? Tenim manca d’arbres. Xavi Cardona, tècnic de Medi Ambient de l’Ajuntament, ens dona algunes claus. Però avisa, com el proverbi xinès, que el millor moment per sembrar un arbre era fa 30 anys. I el segon millor moment, és ara.

Convertir Ciutadella verda
Ciutadella compta, en aquests moments, amb uns 7.000 arbres. Són molts o pocs? Segons Cardona, encarregat de l’àrea dintre de l’Ajuntament, s’ha de mirar per àrees. “Hi ha carrers que estan prou bé i hi podem posar arbres. Però n’hi ha d’altres, com el nucli històric, que és molt més complicat, perquè els carrers són molt estrets.” Per qui tengui curiositat, es pot veure el mapa d’arbres del municipi al web de l’IDE, on es va incloure l’inventari que cataloga els 7.000 arbres inventariats l’any 2019.

Però a la pregunta de si ens hi falten arbres a Ciutadella per tenir un pulmó verd adequat a les dimensions de la nostra ciutat, Cardona ho té clar: sí, ens falten arbres. “Hi ha zones i barris on està prou bé, però altres zones on no n’hi ha, com és el cas del nucli antic i els carrers de l’eixample de la Contramurada, que va des del Degollador fins al Canal Salat. En aquesta darrera zona només s’han posat arbres a les places, com Jaume II. I, tot i que aquests carrers tampoc siguin molt amples, la tendència d’avui en dia és sempre posar-hi arbres, encara que siguin pocs. El que realment falta, però, són arbres en condicions, que es puguin fer grossos i donin els beneficis adequats. Per exemple, els arbres del carrer Mallorca no donaran mai els beneficis que se’ls suposa, perquè per com es va configurar i el tipus d’espècie, que són ficus, no es poden fer grossos.”

A banda de l’ombra, molt necessària durant l’estiu, Cardona apunta a altres beneficis, potser no tan coneguts, de tenir arbres dintre de les ciutats. “A banda dels estètics, netegen l’aire, amorteixen els renous, ajuden al fet que l’aigua de pluja s’infiltri millor, milloren la salut de les persones, fan els barris més tranquils, redueixen el trànsit perquè els cotxes no fan tanta via, fan que hi hagi zones més segures i més comercials… Tots aquests factors s’han pogut constatar a través d’estudis a moltes zones i ciutats del món. Fins i tot, s’han fet estudis per comprovar com l’habitatge és un 30% més car a un carrer amb arbres, perquè solen ser vies més amples, més ben situades.”

Arbres al 30%
Quants arbres farien falta per anar bé, tenint en compte tots els beneficis que reporten? Cardona diu que és complicat donar una xifra. “Avui en dia no es xerra del nombre d’arbres, perquè, com hem comentat, és més important com són que quants n’hi ha. Pel que el que compta és la cobertura arbòria. La xifra s’ha establert en un 30% de la superfície urbana, per anar bé. Pots tenir molts arbres que no cobreixen molta superfície, o tenir-ne pocs i que realment donin molta cobertura. A Ciutadella és un estudi que tenim pendent de fer, per saber en quina situació ens trobam. Tanmateix, aquests tipus d’estudis s’estan fent ara a grans ciutats europees, com Londres o París. Curiosament, les ciutats on el canvi climàtic, i la calor extrema, no afectaran tant com al Mediterrani. Una de les millors ciutats del món quant a cobertura arbòria, ara mateix, és Singapur, que es troba devora una selva i s’ha posat com a objectiu allargar aquesta selva a dintre de la ciutat, llevant zones asfaltades i donant terreny a terra i verd. Llevant fins i tot aparcaments i convertint-los en parcs. A banda, també aconsegueixen donar permeabilització al terreny, el que ajuda a infiltrar i retenir l’aigua de pluja.”

A l’espera de saber si realment arribam a aquest 30%, un símptoma per saber si ens manquen arbres és el sentir ciutadà. I, en aquest sentit, hi ha veus que reclamen més ombres i més verd. Cardona comenta que ha estat el cas del grup Tallafocs, sorgit de les escoletes, que demanen que hi hagi ombres als patis, sigui amb arbres o altres sistemes. “En aquest sentit, aquest darrer any hem sembrat arbres a tres escoletes, a l’escola des Born i a Monte Toro, a petició de les mateixes escoles. També n’hem sembrat a zones verdes on no n’hi havia, com el solar de davant el camp de l’Orient, a Serpentona i a Sa Caleta. Ara encara són petits, però en quatre o cinc anys donaran l’ombra que toca i podran servir de zones de passeig encara que sigui estiu. Aquí encara no ens trobam amb aquesta situació perquè estem més preparats per a la calor, però hi ha ciutats europees que obren els patis de les escoles per poder donar una mica de fresca als ciutadans que no tenen aire condicionat a les seves cases, fet habitual al nord d’Europa.”

Ombra d’arbre versus aire condicionat
Posats a triar, quina seria millor? De primeres, és més fàcil engegar l’aire. Però, a llarg termini, l’ombra d’un arbre sempre serà millor per noltros, com a humans, i també pel planeta. “Un arbre funciona a uns 25 graus, pel que ells han de crear un espai dintre de la seva copa per a qué les fulles puguin funcionar i respirar. Les que queden més exposades es tanquen, per donar força a les que queden de dins. Per açò, davall un arbre tenim manco temperatura que defora, sempre que tengui un bon tamany. És un mecanisme de protecció i retenció d’aigua que ens beneficia també als humans. És per açò que les zones d’arbreda dintre de les ciutats se les comença a anomenar refugis climàtics, espais on les persones puguem ser sense haver de patir les altes temperatures i els dies d’onades de calor”, comenta Cardona.

Pel que fa a les espècies, i tot i que el plataner va tenir el seu moment àlgid, s’està començant a cercar altres alternatives. “Es xerra molt d’emprar arbres autòctons, però ni les alzines, ni els ullastres i tampoc els pins estan adaptats per viure dins ciutat. Són espècies adaptades al nostre territori, no a viure entre edificis. Hem de tenir en compte que la ciutat és un entorn molt més dur que el camp, pel que hem de cercar sempre espècies que s’hi puguin adaptar. Han de ser arbres molt resistents a tot: a les sequeres, a grans pluges, a espais reduïts, al vent… Poques ciutats sembren arbres de la seva zona, perquè no totes les espècies es poden adaptar a un sòl urbà.”

Així, Cardona comenta que les espècies idònies per a ciutats han de ser “arbres caducifolis, perquè durant l’hivern tiren la fulla i deixen passar la llum i la calor, escalfant les façanes; mentre que a l’estiu fan ombra i fresca. La majoria d’arbres urbans que s’empren ara venen d’Orient, de països com la Xina, i també d’Amèrica. Ara estem provant arbres tropicals a Ciutadella, que venen de Sud Amèrica, on fa molta calor i, en principi, ens aguanten bé la calor. Per exemple, les tipuanes, que hem posat a la plaça Menorca. També hem posat bauhinies davant el cementeri vell, que fa unes flors liles molt polides. Estem provant els ipes rosats, que també fan flor durant l’hivern.”

Tanmateix, Cardona recorda de nou el proverbi xinès amb el qual hem començat aquest reportatge. Si no vàrem sembrar un arbre fa 30 anys, més val que ens hi posem ara.

L’Ajuntament rep una subvenció per adaptació al Canvi Climàtic

L’Ajuntament de Ciutadella dura a terme un projecte d’adaptació al canvi climàtic al carrer Ciutat de Cursi gràcies a una subvenció de 300.000€ rebuda per part de la Conselleria d’Empresa, Ocupació i Energia del Govern de les Illes Balears.

El servei de Medi Ambient va sol·licitar el mes de maig de 2023 una subvenció a la convocatòria pública de subvencions destinada a entitats locals per a actuacions d’adaptació al canvi climàtic, en zones urbanes i periurbanes i va ser un dels únics 5 ajuntaments de les illes que van aconseguir el finançament del Govern.

La proposta presentada per l’ajuntament, que va ser redactada pels serveis tècnics municipals, consisteix en una actuació de millora del confort tèrmic i adaptació al canvi climàtic mitjançant la sembra d’arbrat a la mitgera entre el carrer Ciutat de Cursi i l’Av. Josep Mascaró Pasarius. Actualment, moltes ciutats de tot el món estan duent a terme actuacions d’aquests tipus per adaptar les ciutats al canvi climàtic i als seus efectes. Aquesta proposta està en consonància amb el Pla d’acció pel Clima i l’energia sostenible i el Pla d’acció de l’Agenda 2030 aprovats durant els darrers anys pel plenari municipal i que inclouen actuacions encaminades a l’adaptació del canvi climàtic, millora d’espais verds urbans i augment de zones permeables a la ciutat mitjançant sistemes urbans de drenatge sostenible.

Actualment, a la vorera del carrer Ciutat de Cursi existeixen sembrats arbres de l’espècie Ficus sp. que s’han de podar i retallar periòdicament ja que al estar molt propers als edificis i no es poden deixar créixer per les interferències i molèsties que provocarien a les façanes i balconades. Aquest fet fa que els arbres no puguin donar els beneficis ambientals que podrien com per exemple ombra al carrer i a les façanes a l’estiu entre d’altres. A part la presència dels arbres damunt la vorera redueix l’accessibilitat dificultant el pas de persones amb mobilitat reduïda. Aquest carrer està orientat al sud i, per tant, rep la insolació durant gairebé tot el dia, tant el carrer com els edificis existents entre ells una escoleta municipal. Per tant, durant l’estiu o en onades de calor extremes les temperatures del carrer i dels edificis augmenten considerablement el que provoca un risc per a la salut de les persones a part d’un augment en la despesa energètica en climatització dels edificis existents.

El projecte que es pretén executar té com a objectius generals millorar la salut de les persones que viuen i transiten aquella per l’entorn del projecte creant zones d’ombra amb grans arbres i augmentar la infiltració d’aigua pluvial al terreny i com a objectius específics:

• Reduir les temperatures del carrer Ciutat de Cursi amb la presència d’arbres que puguin créixer en bones condicions sense podes excessives.
• Augmentar la infiltració d’aigües pluvials a l’entorn del carrer Ciutat de Cursi i Av. Josep Mascaró Pasarius.
• Millorar l’entorn arbrat de l’escoleta Roser Gener.
• Millorar l’accessibilitat de la vorera del carrer Ciutat de Cursi.
• Adaptar la zona al canvi climàtic i a les onades de calor.
• Reduir les necessitats energètiques de climatització dels edificis existents.
• Reduir el renou ambiental del trànsit rodat de l’Av. Josep Mascaró Pasarius.
• Reduir la contaminació atmosfèrica dels carrers propers gràcies a la presència de grans arbres.
• Augment de la captació de CO2 gràcies a la presència de grans arbres.
• Augmentar la biodiversitat urbana.
• Demostrar que es poden realitzar projectes d’aquest estil a ciutats mediterrànies.

Aquesta setmana la Junta de Govern adjudicarà les feines de redacció del projecte executiu que és el que definirà exactament les actuacions a fer i una vegada redactat i aprovat el projecte, s’haurà de licitar i executar. L’Ajuntament disposa de termini fins al mes de setembre de 2026 per executar les obres del projecte i justificar la subvenció.