Francesc Xavier Roig-Munar i Vicent Forteza Pons / Ciutadella – La pesca des de la vorera com a pràctica arrelada a Menorca s’orientava antigament a l’autoabastiment. Actualment s’ha convertit en una activitat recreativa i, de fet, són pocs els que utilitzen les tècniques tradicionals. A causa dels avanços tecnològics s’han perdut tècniques ancestrals, però possiblement, per a alguns tipus d’arts o modalitats (pesca amb canya i brumeig), aquesta pèrdua ha vingut també afavorida per la pèrdua de valor culinari i gastronòmic de les espècies diana (Oblada, Salpa, Càntera…) o la reducció de les seves poblacions. Moltes de les pesqueres tradicionals s’han perdut, afavorit també pel declivi de l’activitat de pesca de vorera.
Moltes de les antigues pesqueres es poden identificar per la presència de formes destinades a fer brumer. Els termes brumer i brumeig són variants fonètiques de grumer i grumeig, que deriven de grum ‘miqueta’, i el brumer és l’esca que empren els pescadors per fer atracar el peix a la pesquera. Tot i que ara es coneix amb aquest nom el que es fa amb pa, formatge i/o pinxa, també és pot brumejar amb altres tipus d’esca com puu, velella (Velella velella), herba de salpa (Cystoseira), taronja, figa de moro, llet, bogamarí, pegellides, caragolins o fang, entre d’altres. Aquestes formes són de tall o picades sobre la roca, deixant empremta com a indicador de pesquera emprada amb assiduïtat, on el brumer es preparava dins aquestes petites depressions artificials, on el pescador posava algues (Cystoseira) o qualsevol altra esca (puu, bogamarí, velella,…) i les picava o tallava, creant amb el pas del temps formes excavades singulars sobre la costa rocosa.
Per documentar l’origen i aprofitament d’aquestes formacions s’ha consultat a deu informadors a tota l’illa.
Guillem Mercadal, de Sant Lluís, ens mostrà a la costa de Biniancolla cocons, excavats a la roca i en forma de llàgrima, lligats al brumeig a les pesqueres amb canya. Els anomenà cocons de peix o tall. També a la costa de Biniancolla, en Francesc Pons comentà que hi havia dos tipus de cocons: uns més arrodonits, on es picava l’alga i de forma esporàdica bogamarins, amb un pedra, i uns altres allargats on es triturava o tallava amb un ganivet. En Manuel Lázaro, de Torret, recorda de jove picar l’herba salpera dins un d’aquests cocons per preparar el brumeig, i recorda moltes pesqueres en aquell tram de costa, i a algunes d’elles diu que hi havia cua per pescar.
En Sebastià Truyol, de St. Climent, recorda que per bromejar s’aprofitaven cocons picats i/o cocons fets. Picaven dins el cocó velella per pescar oblades i alga per pescar les salpes. Diu que un pescador d’oblades quan anava per pesqueres que no coneixia, prenia com a referencia la presència de cocons picats, com indici de bona pesquera, i cita els cocons del caló d’en Font. En Pere Vinent, de Mercadal, anomena aquests cocons com a cocons de pesquera o picadors. Només identifica la tipologia dels cocons picats i mai ha vist els cocons de tall. Ell els ha fet servir per picar brumeig amb velella, pa amb formatge, pinxa o alga salpera. Antany es feia servir un mac allargat i arrodonit per picar dins el cocó, fins que arribava un moment que havien de canviar de cocó perquè ja no arribava la ma i l’eina fins a baix. Recorda la presència de cocons a diferents localitats de Tramuntana: les pesqueres de es Niu de Xorics, Caló des Peix, Pentiner, s’Albufera de la Mola de Fornells; Cavalleria, la Punta des Vernis, es Maresos, sa punta d’en Patet o el Macar de Binidonaire. En Blas Criado, des Migjorn Gran, recorda que de petit anava amb el seu pare, a pescar a na Plana, a Migjorn, i picaven herba dins el que denomina clots per fer herba. Agafaven l’herba de les tenasses i després la matxacaven fins que fos com a tabac.
Informadors de Ciutadella, com Llorenç Janer, recorda les pesqueres dels picadors de cales Piques i els de la barraqueta de Son Saura. En Joan Massanet, explica que de picadors n’hi per tota la costa i que s’utilitzaven molt, i ara no es fan servir perquè la gent duu el brumer fet o comprat. Segons en Joan cada pesquera tenia un o dos picadors, picats amb pedra, i a mesura que la pedra o la ma ja no arribava al fons s’en feien més, trobant pesqueres amb més de tres i quatre picadors. Les pedres eren llargues i arrodonides, i no es duien de casa, els agafaven de l’entorn o bé alguns pescadors les deixaven devora els picadors. Comenta que picaven herbes de les terrasses de la mar, i també caps d’ermitans i velella. De pesqueres amb picadors n’hi per tot i anomena algunes bones pesqueres al S; es Talaier, son Saura, cala Vell, Punta Xoric o es Secais. Al N recorda les pesqueres de punta Nati, Salomó, cala Be, s’Amarador, pont d’en Gil o cap de Banyos. Al anomenar-li els cocons de tall diu que no els ha vist mai i que sols recorda picadors arrodonits a la zona de Ciutadella. N’Antoni Marquès diu que l’ús dels cocons de brumeig era molt freqüent a tota l’illa, comenta la presència d’aquests cocons a cala en Blanes i cala Cigonya, i que en moltes ocasions els pescadors deixaven just a la vora del cocó el mac que feien servir com a masseta.
Segons els informadors consultats, algunes pesqueres tradicionals de canya presenten aquests cocons, com a resultat del progressiu impacte del tallant, ganivet, pedra o mànec sobre la roca, estris que finalment donen una forma característica. Resultat d’aquesta activitat destriem dues tipologies: cocons de tall i cocons picats, i podem trobar a una mateixa pesquera més d’un cocó i també d’ambdues tipologies, amb domini dels cocons de tall sols a les zones de St. Lluís. La forma dels cocons és singular i difícilment confusible amb altres tipologies de cocons, presenta una certa homogeneïtat pel que fa a les seves dimensions i forma, destacant com a característica especial la presència de marques de tall o picat sobre la roca.
Cocons de tall: presenten formes lineal amb aspecte fusiforme, més profund que no ample, amb tendència a l’engrossiment en el sector central i lleugerament desplaçat cap a un dels extrems. Aquest patró indica un sol sentit de tall i un tipus determinat de ferramenta i longitud. Els talls es presenten habitualment de forma lineal, sense gaire desplaçaments des de l’inici de la incisió fins al final.
Cocons picats: presenten forma arrodonida, de menor dimensió i major profunditat. La morfologia resultant de l’impacte d’un objecte sobre la roca dona formes de base còncava arrodonida, fruit de l’erosió mecànica dels objectes per fer brumeig a la base del cocó.
Tot i estar tots els cocons exposats a processos continus de disgregació i meterorització aquests escara es conserven, ja que segons l’ús fet pels informadors aquest deixaren d’utilitzar-se entorns els darrers 35-40 anys. Aquests cocons reflecteixen l’ús continuat i reiterat d’aquests punts de la costa per a la pesca amb canya, com a única marca que permet ubicar amb precisió pesqueres i relacionar-les amb una activitat que a cops ha perdut el seu topònim.
