Joan Pons Torres, conseller de cultura “Es menorquí forma part des patrimoni cultural, lingüístic, a protegir. S’ha de posar en valor”

Foto: Comunicació del Consell Insular de Menorca

Miriam Triay / Ciutadella – Amb el Decret de simplificació i agilització administrativa aprovat pel Govern Balear la setmana passada, que modifica la Llei de la Reserva de la Biosfera per, entre altres, comprometre l’administració a promoure s’estudi des menorquí com a modalitat insular; hem volgut intercanviar impressions amb el conseller de cultura, Joan Pons Torres, responsable d’una de les àrees que es veuran afectades per aquesta modificació.

Com sorgeix aquest Decret?
Sa Declaració de Menorca Reserva de la Biosfera, del 1993, ja estableix sa importància de connectar es patrimoni natural de Menorca amb es patrimoni cultural immaterial. És a dir que, per sa UNESCO no s’entén es patrimoni natural o paisatgístic d’un territori protegit, sense entendre sa connexió que té amb es seu patrimoni cultural, amb sa seua gent. Sense aquest segon, es territori quedaria com un museu, perdria sa seua essència.

Per tant, el que s’ha fet, és introduir a sa Llei de Reserva de Biosfera, una modificació que ja s’hauria d’haver fet: La preservació i promoció de sa modalitat lingüística insular, es menorquí, i es seu estudi.

És més, i de fet, si ens remuntam al que diu sa legislació tenim: s’article 35 de s’Estatut d’Autonomia de ses Illes Balears, on es diu que ses modalitats insulars, com es català de Menorca, han de ser objecte d’especial estudi i protecció; s’article 3 de sa Constitució espanyola, on es diu que ses modalitats lingüístiques d’Espanya són una riquesa i un patrimoni que s’ha de preservar; i, finalment, com comentava, sa Declaració de sa UNESCO, que implica sa relació directa entre patrimoni natural i patrimoni cultural. En aquest darrer, s’inclou, clarament, es patrimoni lingüístic.

No és una ocurrència nostra, per tant, sinó un mandat estatutari, constitucional i internacional.

“Noltros no negam que es menorquí sigui català. Tenim molt clar quina és sa nostra llengua. Però també sabem que tenim una modalitat pròpia que no s’ha de perdre, que no és incorrecte es menorquí o es català de Menorca”.

Llavors, es tracta d’una modificació que contesta amb les indicacions de la mateixa Declaració, de la UNESCO?
Clar, a noltros el que ens sorprèn és que s’anterior Govern Balear, i s’anterior equip des Consell Insular de Menorca, no haguessin demanat d’incloure aquest punt a sa Llei de Reserva de Biosfera.

I aquesta preservació del patrimoni, tant natural com cultural, s’ha portat a terme fins al moment?
Jo crec que durant molts anys s’ha fet molta i molt bona feina, per part de diferents equips de govern, per preservar es patrimoni natural de Menorca. Però, a la vegada, també crec que se n’ha fet molt poca amb es patrimoni cultural, i concretament amb es lingüístic. I açò és el que nosaltres volem potenciar. De sa mateixa manera que preservam es patrimoni natural, arquitectònic o arqueològic de Menorca, per què no hem de fer el mateix per preservar es nostre patrimoni lingüístic insular?

Aquesta nova modificació, què implicarà?
Sa primera implicació és que se reforça el que ja diu s’Estatut d’Autonomia de ses Illes Balears, sobre que es menorquí és la modalitat lingüística de Menorca i que, per tant, és un patrimoni que s’ha de preservar.

A partir d’aquí, ens toca as poders públics impulsar polítiques a favor de fomentar sa nostra modalitat pròpia, amb s’objectiu de preservar aquest patrimoni, que no es perdi. A través d’iniciatives com poden ser premis literaris, accions de foment de sa llengua as comerços… coses senzilles, des dia a dia. Accions quotidianes.

Sap si també tindrà implicacions a nivell educatiu?
Sa mesura reforça sa protecció i sa salvaguarda jurídica que té es menorquí o que tenen ses modalitats insulars, però açò no implica que as centres educatius s’hagi de modificar res. No vincula directament una cosa amb s’altra. És una qüestió patrimonial, no educativa. Ara bé, el que sí que fa és obrir sa porta a altres iniciatives pròpies de cada centre o professional.

Quines altres implicacions tindrà aquest Decret?
Dins s’àrea de cultura, que és on resideixen ses meves competències, també s’ha inclòs, a més des foment de s’estudi des menorquí, sa protecció i sa difusió des topònims tradicionals de Menorca. Que tampoc és una qüestió menor. Hi ha hagut topònims que han estat objecte de discussió. Perquè tradicionalment s’han escrit d’una manera, però després s’administració pública ha dictat que s’ha d’escriure d’una altra. Llavors, el que volem és que tenguin cabuda es topònims tradicionals, que es puguin estudiar i preservar. Hi ha d’haver una convivència entre sa filologia i sa tradició.

I de tot açò, saben què n’ha dit l’oposició? Perquè just aquesta modificació ve poc després que Més per Menorca demanés a un ple del Consell la reafirmació de la unitat de la llengua catalana, i que vostès hi votessin en contra… 
En aquest ple, Més per Menorca va dur una proposta d’acord en sa qual, no només es parlava de sa unitat de sa llengua catalana, sinó que també es feia sa proposta de demanar a sa Casa Reial que retirés es títol a sa Reyal Acadèmi de sa Llengo Baléà. Clar, noltros, per una banda, com a Consell Insular no som qui per dir a sa Casa Reial a qui pot donar o llevar títols. Per tant, i respectant ses competències de cadascú, vam votar en contra d’aquest segon punt.

Pel que fa as primer, as de sa unitat de sa llengua, crec que és important destacar que nosaltres no vam votar en contra directament, sinó que, abans, vam demanar una esmena. Més per Menorca demanava que es Consell reconegués sa importància de sa llengua catalana. Però no deia res des menorquí com a modalitat pròpia, ni de s’altra llengua oficial que n’és es castellà. En sa nostra esmena, demanàvem afegir aquestes dues puntualitzacions. Des de s’equip de govern actual, tenim molt clar que volem defensar es menorquí, com ja he dit, però a la vegada també sabem que tenim dues llengües oficials, i que no podem aprovar res que vagi en contra del que diu s’Estatut d’Autonomia.

Però Més per Menorca va rebutjar aquesta esmena. Més per Menorca va votar en contra des menorquí i des castellà i, per tant, no ens van donar opció a arribar a consens, i poder votar a favor de sa seua proposta d’acord. Ja que noltros estam a favor del que diu s’Estatut d’Autonomia: ses nostres dues llengües oficials, i ses modalitats insulars. Però queda clar que Més per Menorca i el PSOE no ho estan.

En aquest sentit, i tornant as Decret que suposa sa modificació de sa Llei de Reserva de Biosfera, a nosaltres ens sorprèn que certs grups polítics, que s’autodenominen menorquinistes, no estiguin d’acord amb fomentar i preservar es menorquí. Quan el que hem fet ha sigut introduir el que diu sa mateixa Declaració de Reserva de la Biosfera, de fomentar es patrimoni cultural immaterial.

Foto: Comunicació del Consell Insular de Menorca

Noltros no negam que es menorquí formi part des mateix idioma que es català i es valencià. Tenim molt clar quina és sa nostra llengua, com bé diu s’Estatut d’Autonomia. Però també sabem que tenim una modalitat pròpia que no s’ha de perdre, que no és incorrecte es menorquí o es català de Menorca. Es menorquí és tan correcte com es català de Barcelona o es valencià.

A més, creim que sa llengua no ha de ser motiu de conflicte, l’hem de veure com un patrimoni més, que s’ha de protegir i preservar, de generació en generació.

I davant ses crítiques que hem rebut de grups d’oposició, que diuen que potenciar o fomentar es menorquí suposa dividir o separar es català, noltros contestam que sa millor manera de defensar sa llengua catalana des de i a Menorca és defensant es menorquí. Defensar sa modalitat insular de sa llengua, sa que empram tots com a menorquins, i ens identifica.

Llavors, creuen que aquesta modificació ajudarà a preservar la modalitat lingüística del català a Menorca?
Sí, totalment. Fins ara, si es menorquí s’ha preservat, ha sigut gràcies a ses famílies, que l’han transmès de generació en generació. Quan realment, i des que es va aprovar s’Estatut d’Autonomia, ses institucions públiques estan obligades a vetllar per sa protecció des menorquí. I no s’ha fet pràcticament res en aquest sentit.

Potser sa normalització lingüística es va entendre malament. Si l’entenem en què ses dues llengües han de ser oficials, i que cada ciutadà ha de poder emprar sa que vulgui, també en s’administració, tots estem d’acord. Però açò no ha d’implicar es decantament de ses formes menorquines pròpies. Per imposar-ne unes altres.

Noltros reconeixem sa unitat de sa llengua catalana; però entenem que el que la fa més forta és sa riquesa, sa varietat. I a Menorca no hauríem d’arraconar ses formes nostres, sinó que les hauríem de posar com a prioritàries, i com a vàlides.

Amb aquestes idees i intencions, des de s’actual equip de govern hem començat un nou camí que fins ara no s’havia provat. Un que té molt de recorregut i podria funcionar. Perquè sa caiguda de parlants des català a Menorca ha sigut significativa, i ens agradaria poder-la recuperar o, almenys, estabilitzar.

One Comment on “Joan Pons Torres, conseller de cultura “Es menorquí forma part des patrimoni cultural, lingüístic, a protegir. S’ha de posar en valor””

  1. A jo m’agradaria sabre quina modalitat ensenyaran as meus fills quan es professor de català de s’institut sigui mallorquí. Aquest professor, s’haurà de rehabilitar? I si li surt, sense voler, una mallorquinada, podrem protestar?
    O potser seria més fiable pensar que una llengua i totes les seves modalitats s’han de regir per una sola gramàtica, com fan l’anglès, el francès, el xinès i, fins i tot, l’espanyol? I arribats a aquest punt, no trobau que la gramàtica catalana ja inclou totes aquestes accepcions, envers les diferents modalitats existents? Creis que a Ferreries, aquesta “a” mig neutre, l’han perduda per culpa de l’ensenyament de la gramàtica catalana, i com aquest, milers d’exemples més?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.