Miriam Triay / Ciutadella – Seguint amb l’intercanvi d’impressions, sobre l’aprovació del Decret de simplificació i agilització administrativa per part del Govern Balear, concretament, sobre la promoció de l’estudi del menorquí que apareix en aquest; hem volgut conversar també amb Josep Juaneda, portaveu de l’oposició per Més per Menorca al Consell Insular.
Com sorgeix aquest Decret?
Aquest Decret sorgeix de la intenció del Govern Balear d’implementar la seva agenda de desprotecció del territori i a favor de l’especulació urbanística. Ells aprofiten la preocupació de gent per l’excés de burocràcia, anunciant la intenció de simplificar les gestions amb l’administració, per captar l’atenció favorable cap aquest decret llei, però en realitat, només és una excusa: agilitzen uns pocs tràmits que afectin els ciutadans, però aprofiten per modificar cinquanta lleis que no tenen res a veure amb l’agilització administrativa. A Més per Menorca estem a favor de l’agilització administrativa, però ens oposam al fet que s’empri aquesta excusa per destruir el territori i donar via lliure als especuladors i depredadors.
El Govern ha aprofitat el decret llei per modificar cinquanta lleis, com dic, i una d’aquestes és la Llei de Menorca Reserva de la Biosfera. Una aprovada la passada legislatura, després d’un procés participatiu molt intens i com a iniciativa legislativa del Consell de Menorca. Ara, han aprovat aquesta modificació d’amagat, sense participació ni debat públic. Entre altres elements, amb aquesta retallada el PP suprimeix l’Autoritat Consultiva de la Reserva de Biosfera, que era una proposta de la societat civil. O es carrega l’efecte vinculant de l’Estratègia Menorca 2030, que és el full de ruta per aconseguir la transició energètica a l’illa.
I pel que fa a la modificació de la Llei de Reserva de la Biosfera que compromet l’administració a promoure l’estudi del menorquí com a modalitat insular, què en penseu?
És un canvi cosmètic que han introduït per despistar el personal: en realitat, aquest canvi no té cap impacte, perquè l’Estatut d’Autonomia ja estableix que les modalitats lingüístiques insulars s’han d’estudiar i protegir. De fet, la promoció del menorquí, entesa com una varietat dialectal del català, és el que ha fet el Consell Insular durant els darrers 45 anys.
“La normalització lingüística, tal com diu la seva llei, parteix del fet innegable que el català es troba en una situació de desavantatge respecte al castellà en molts d’àmbits de la vida social”
Des de l’equip de govern afirmen que aquesta modificació, referent a la promoció de l’estudi del menorquí, contesta amb les indicacions de la mateixa Declaració de la UNESCO; amb el fet que és important connectar el patrimoni natural de Menorca amb el patrimoni cultural immaterial. Què en penseu d’açò?
El patrimoni cultural immaterial de Menorca és una part important de la Llei Menorca Reserva de Biosfera, efectivament. Per açò, se li dedica un paràgraf a l’exposició de motius; apareix a l’article 5, que defineix els principis inspiradors de la llei; i té un article específic, el 44, que dona instruccions al Consell Insular sobre què ha de fer per la seva protecció.
Durant el procés d’elaboració de la llei es va dedicar molta atenció a aquest tema, amb molta participació, com amb tota la resta de la llei. Ara el Govern canvia la llei per decret, sense consultes, sense participació del Consell Insular, i es carrega òrgans de participació social. El que fan és inocular a la llei les obsessions de l’equip de govern, com amb el tema de la llengua. De llengua en parlen molt, i de patrimoni immaterial també, però llavors no fan res. Tot és fum. Si de debò creguessin que el patrimoni cultural immaterial és important, la comissió assessora de Menorca ja faria mesos que estaria en marxa, però l’equip de govern no té cap interès en aquest tema, no té cap iniciativa, cap projecte concret per continuar amb la feina que s’ha fet.
Quan el 2019 el Parlament va aprovar la Llei del patrimoni cultural immaterial de les Balears, Menorca va ser capdavantera amb iniciatives de participació i salvaguarda d’aquest patrimoni. Ja abans de l’aprovació d’aquesta llei, des del departament de Cultura, dirigit per Més per Menorca, es va posar en marxa l’Inventari del Patrimoni Immaterial de Menorca, que té una pàgina web potentíssima. D’ençà que governa el PP, el ritme d’inclusió de noves manifestacions del patrimoni cultural immaterial dins aquest inventari s’ha aturat en sec. Per tant, que facin feina i deixin de perdre el temps.
Llavors, creieu que fins al moment ja s’han fet polítiques lingüístiques a favor de la modalitat catalana de Menorca?
El terme correcte hauria de ser: ‘modalitat menorquina del català’. I sí que s’hi ha dedicat molts esforços. Des de la creació del Consell Insular s’ha fet molta feina en la promoció del català de Menorca. Joan López Casasnovas va ser el primer conseller de normalització lingüística de tot Balears, i des de llavors tant les institucions com la societat civil han continuat fent feina perquè el català de Menorca tengui la màxima difusió i promoció. En tot cas, s’hi hauria de fer encara més feina, no liquidar el que s’ha fet fins ara. La societat civil menorquina ha fet coses tan notables com els Quaderns de Folklore, una col·lecció que té molts de nombres dedicats a la llengua viva de Menorca, a tots els seus aspectes. Si volen fer feina pel menorquí, que donin el màxim suport a aquestes iniciatives i deixin de marejar amb debats estèrils.
Què creuen que comportarà, concretament, aquesta promoció de l’estudi del menorquí?
No han fet res fins ara, i no crec que facin res de bo, perquè no hi tenen cap interès. Només els preocupa dir que són defensors del menorquí per qüestionar la unitat lingüística del català, però llavors són incapaços de dur a terme cap iniciativa real i coherent.
Com definiríeu el procés de normalització lingüística que es va portar a terme? Com valoraríeu el seu funcionament fins ara? Per què creieu que des de l’equip de govern valoren que ha sigut una manera de decantar les formes pròpies i imposar-ne d’altres?
La normalització lingüística és un procés dinàmic, sempre viu, que ha d’estar atent als estudis de sociolingüística per saber a on hi ha les necessitats i què s’ha de fer per ajudar a millorar i fomentar l’ús del català en tots els àmbits de la societat. Com amb totes les altres matèries amb les quals fan feina les institucions públiques, la normalització lingüística segueix els criteris dels tècnics, que durant quaranta anys d’existència del Consell han fet una feina excel·lent, en bona part basada en la construcció d’un model de llengua arrelat a Menorca, que tengui en compte les particularitats del català de Menorca.
El relat de la imposició de formes de fora en detriment de les formes menorquines és fals, és una mentida que a força de repetir-la sembla que sigui veritat. Fixau-vos que curiós: dels grups polítics que hi ha al Consell Insular, qui manco fa servir les modalitats menorquines en les propostes d’acord que es duen al ple (després de Vox, que tot ho fa en castellà) és el PP. Des de 2019, que és quan jo vaig entrar al Consell com a director insular, he vist que el PP presenta moltes propostes en castellà, i quan les fa en català les escriu amb un estàndard que no té per res en compte les particularitats de Menorca. Només un exemple: les propostes del PP sempre escriuen “proposem” o “considerem”, en tost de “proposam” o “consideram”, que és la forma menorquina, tan normativa i correcta com l’altra. És el resultat de la ignorància, res més.
Des del Govern també parlen d’una baixada dels parlants de llengua catalana a Menorca, i creuen que mesures com aquesta, de la promoció de l’estudi del menorquí, ajudaran a canviar o frenar aquesta situació. Què en penseu des de l’oposició? Per què creieu que s’ha donat aquesta baixada?
La baixada de parlants és justament la demostració del desavantatge del català respecte al castellà, i el principal motiu per fer-hi més feina, per invertir-hi més esforços i recursos. Les causes són múltiples, no és un tema de Menorca, sinó de tot el domini lingüístic del català. I en tot cas, la recepta és potenciar més i millor la normalització lingüística. Quan parlam de carreteres, d’urbanisme o de medi ambient, el PP sempre diu que necessiten informes tècnics, que el criteri dels tècnics s’ha d’escoltar. Per què no fan el mateix amb la normalització lingüística? Per què en aquest tema han de fer el contrari del que diuen els tècnics, i actuar sense cap criteri, desbaratant el model de llengua que fa molts anys que s’ha anat construint tant al Govern com al Consell Insular? En realitat, tracten la llengua amb un menyspreu i una desconsideració que deixa molt clares quines són les seves autèntiques intencions: dividir i crear polèmiques que no serveixen de res.
Aquesta modificació, a més, ve just després que des de Més per Menorca es demanés la reafirmació de la unitat de la llengua catalana, a un ple del Consell. Què ens pot explicar d’açò?
La normalització lingüística, tal com diu la seva llei, parteix del fet innegable que el català es troba en una situació de desavantatge respecte al castellà en molts d’àmbits de la vida social. Basta donar una ullada als mitjans de comunicació: si exceptuam els mitjans públics, la majoria són totalment en castellà, o majoritàriament en castellà. Al ple del mes de maig, Més per Menorca duia una iniciativa sobre la unitat de la llengua, en la qual es reconeixia que la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, encara es troba en situació de desavantatge. El PP hi va votar en contra, dient que no estava d’acord amb aquesta frase. No fa falta dir res més.
