Al còdex d’Arquimedes hi ha la única còpia coneguda de «EL MÈTODE». No hi ha cap versió en àrab ni en llatí d’aquest tractat d’Arquímedes.
En aquest tractat hi dos temes principals que ara es coneixen millor: La matemàtica infinitesimal i la seua aplicació a la física.
Algunes demostracions interessants són el càlcul del centre de gravetat d’un triàngle i l’àrea limitada per una paràbola.
Al tractat hi ha demostració de que el centre de gravetat d’un triangle es troba sobre la mitjana i a una tercera part de la seua longitud.
El concepte de centre de gravetat té importància en física pel càlcul de trajectòria de projectils i també del moviment dels astres i en el desenvolupament que va fer Newton de la llei de gravitació universal.
També hi ha càlcul de l’àrea d’un segment de paràbola.
Arquímedes introdueix el càlcul per suma d’una quantitat infinita de figures.
Fins i tot dins el tracta hi ha una introducció adreçada a Eratórstenes i també càlcul de volums com el d’un tall de cilindre complicat.
A l’estudi de Heiberg de principis del segle 20 ja va veure que Arquímedes donava com a resultat un volum d’una sisena part del volum del cub.
Pareix que també Arquímedes va fer els càlculs per suma d’un nombre infinit de parts.
Els estudis són complicats per entrar en més detalls afegida a les dificultats de veure informació escrita en grec (i esborrada), emprant notacions matemàtiques diferents de les emprades posteriorment.
Tampoc s’ha pogut llegir part de la proposició nombre 14 del final del tractat.
De tota manera es clar que Arquimedes va fer les primeres pases de mètodes matemàtics (càlculs infinitesimals) que molt més tard aplicarien Galileo i Newton.
