Itziar Lecea / Ciutadella – El passat dia 9 de juliol, a banda de commemorar l’assalt turc, Ciutadella va viure una celebració més modesta, però que perdura avui en dia. La farmàcia Cavaller -batiada el 2022 com a farmàcia Catedral-, va complir 115 anys. Un segle i 15 anys després, ens hem volgut trobar amb l’actual farmacèutic i propietari, Rafel Pallicer, i Josep Cavaller Cavaller, nét de qui, l’any 1908, va fundar l’emblemàtic establiment. Amb ells hem pogut, asseguts a una coca rossa al menjador de dalt la farmàcia, rememorar com han estat aquests 115 anys d’atenció sanitària a Ciutadella, què en queda d’aquella època i què ha canviat indefiniblement.
JOSEP CAVALLER PIRIS, ELS INICIS
El retrat de Josep Cavaller Piris corona el menjador de la casa Cavaller, ben damunt de la farmàcia. En Bep (Josep Cavaller) i en Fel (Rafel Pallicer), demostren una complicitat que han forjat en els darrers anys, des que Pallicer va entrar a fer feina a l’apotecaria, l’any 2009.
“Va ser a la segona intentona que me van agafar, perquè la primera vegada em van dir que no”, confessa. Tanmateix, el fet que hagués de lluitar-se el fet de poder entrar a fer feina, devia deixar damunt en Bep Cavaller alguna petjada, car és a en Fel a qui va confiar el traspàs del negoci familiar, l’any 2022.
Però comencem pel principi. “S’avi va fer feina primer a una farmàcia al barri de Gràcia, a Barcelona. I el 1909 va obrir la seva farmàcia a Ciutadella. Hi havia quatre farmàcies, en el moment en què es va obrir la Cavaller. En aquells temps es feia molta formulació, posant el metge la fórmula magistral que volia i les sigles HSA, “hágase según arte”. També hi havia molta formulació preparada per venda al taulell: sobres per la llet dels fillets, píndoles d’opi per la diarrea…Una característica també d’aquell temps és que no pagaven quan anaven a cercar alguna cosa, sinó que s’apuntava a una llista i es quedava a deure per quan cobraven el jornal. He vist llistes de s’avi plenes de noms on registrava tots aquests deutes, que es pagaven quan es podia. Era, d’alguna manera, una botiga més, en aquest sentit.”
Tanmateix, de botiga en tenia poc, la farmàcia. “Més que un negoci, en aquell moment era el prestigi que donava el fet de tenir una farmàcia el que importava. Era un centre semi cultural. D’aquí va sortir un poc El Iris, l’avi també va impulsar el Círculo Católico…Tenir una farmàcia era un prestigi social, perquè era un lloc de trobada de gent amb estudis, on s’ajuntaven també amb nobles, que eren els que es podien cultivar…Al final hi havia tertúlies! Venia el Bisbe, venia el Cònder, venia el senyor Roseta, que va ser un dels primers fabricants, venien metges, veterinaris… I a la farmàcia Llabrés i a la Martí també hi havia molt d’ambient. S’emprava molt la rebotiga per fer aquestes trobades, i el tarannà era molt diferent. A més, en aquell temps no tothom podia accedir als medicaments, perquè no hi havia prou doblers. La gent esperava a estar molt malament per avisar al doctor”, comenta Cavaller, qui apunta a la connexió del setmanari amb la farmàcia.
EL MITJAN SEGLE XX, LA HIGIENE I LA SEGURETAT SOCIAL
La farmàcia Cavaller va passar del seu fundador original a la segona generació a través de Josep Cavaller Triay. El seu fill recorda detalls d’aquells anys de farmàcia en què ell, de fiet, ja formava part de la feina del seu pare.
“Llavors no feien un dia de guàrdia, sinó que era una setmana sencera. Record que mon pare havia de baixar mentre sopàvem perquè havia d’atendre a algú. Un vespre, va arribar una persona amb un ca mort, que havien trepitjat. Record que baixava i veia com feien tertúlia de política, social…Hi ha una frase famosa de l’apotecari Martí que deia: ‘Avam si hi ha un gripet, perquè no feim res de calaixet’.”
Un dels canvis més importants que va viure el sector farmacèutic a mitjan segle XX va ser la creació de la seguretat social. Cavaller recorda com es va construir el que es coneixia com a l’ambulatori, que ara és el centre de Sa Platja Gran. “Es van començar a fer les receptes des de la seguretat social, el que permetia cobrir part de la despesa de medicació. Va suposar que molts dels metges que feien consulta privada s’incorporassin durant els matins a l’ambulatori, el que va fer que molta gent que abans no anava al metge, s’ho pogués permetre. Açò va repercutir en la millora de la qualitat i l’esperança de vida.”
Va ser també aquella època durant la qual es va introduir la maquinària a la farmàcia per fer analítiques. “Jo record que mon pare em donava cinc pessetes per poder-me treure sang els diumenges i fer proves”, comenta Cavaller.
Un altre canvi molt significatiu, que va repercutir en tots els sistemes sanitaris, va ser la higiene. “Va costar molt de fer entendre que era un recurs molt valuós per tenir una salut més bona. A la farmàcia, va ser mon pare qui va picar molta pedra perquè la higiene fos present. Teníem fins i tot un auxiliar que fregava el taulell amb esperit unes quantes vegades al dia per mantenir-lo net i desinfectat. Va ser un avanç immens. Els farmacèutics van ser els primers que van introduir la higiene a peu de carrer. Una dada curiosa, pel que fa a higiene, és que mon pare era l’encarregat de fer les analítiques de l’aigua de la xarxa pública per assegurar que era potable, i les havia de fer cada setmana. Record que duien les mostres a la farmàcia i els divendres s’analitzaven.”
ELS AVANÇOS EN LA COMERCIALITZACIÓ
També va ser a mitjan segle XX, a l’any 1952, quan es va crear la cooperativa farmacèutica de l’illa.
“A principis del segle XIX es va començar a fabricar medicament com a tal, com va ser el cas de les aspirines. O la urea, que es treia de les orines i llavors es va començar a sintetitzar. Però quan la farmàcia Cavaller va obrir, el mètode encara era el d’anar els components a granel, ficats en pots de ceràmica, que encara conservam com a record”, comenta Rafel Pallicer.
Cavaller afegeix que, “a més, cada farmàcia comprava directament als seus laboratoris. Tanmateix, es van començar a posar d’acord una sèrie de farmàcies a Menorca per comprar als laboratoris de forma conjunta, el que suposava un estalvi per totes elles. Va ser així com es va crear COFARME, la Cooperativa Farmacèutica Menorquina. Mon pare en va ser president durant uns anys, i jo n’he estat vicepre-sident durant 34 anys.”
DE PANDÈMIES A NOVES MALALTIES
Durant el seu recorregut, la farmàcia Cavaller ha estat testimoni de dues grans pandèmies: la de la grip de 1919, i la de la Covid, el 2020. Un segle de separació que va suposar diferències significatives.
“Amb la pandèmia de grip del 1919 va morir un auxiliar de la farmàcia. I també va morir el farmacèutic de la Llabrés. Va ser una pandèmia que també va tenir molta afectació, perquè va morir molta gent de la gran febre que agafaven. A casa mai me’n van xerrar, tanmateix, d’aquesta pandèmia”, comenta Cavaller.
Pel que fa a la que coneixem tots, Pallicer diu que “va ser una situació nova per tothom, no havíem viscut cap pandèmia amb unes conseqüències tan importants. Va suposar molt d’esforç a nivell de logística, amb un virus que no coneixíem, que no sabíem com aniria.”
Però no només de pandèmies s’ha escrit la història la farmàcia Cavaller. “Durant aquest segle llarg han canviat les patologies i, a més, n’hi ha moltes de noves. Jo record l’inici de la SIDA, que va afectar molt a Menorca. La medicació, en aquest cas, era hospitalària, però els complements medicamentosos eren a la farmàcia. O també la introducció de problemes a causa de components”, diu Cavaller. Pallicer en recull el guant, conscient a què es refereix. “Es xerra molt ara del fentanil, que als Estats Units està causant grans problemes. Aquí, però, la medicació està molt més regulada i controlada, i no s’administra com allà, on es publicitava com a medicament pel mal de cap. A Espanya només es fa publicitat de medicaments que van sense receptes, perquè de la resta està totalment prohibit.”
L’evolució sanitària ha canviat també de noms. “Per exemple, la tuberculosi era el “mal de pot”. Quan hi havia un càncer es deia que era “el mal dolent”. També eren molt freqüents les pòlios, les morts de part. Situacions que, amb l’avanç de la Medicina, ja no es donen. El que més he notat, però, durant els més de 40 anys que he fet feina, ha estat l’augment de demanda de medicaments de compensació psicològica. Ansiolítics i antidepressius estan a l’ordre del dia. Vivim en un món molt més estressant, competitiu, el ritme de vida és molt més exigent. És una conseqüència de l’estrès social que patim. I es veu especialment amb el jovent i el problema de les pantalles, ja sigui ordinador o telèfon. Però es veu clar, a la farmàcia, que la malaltia d’aquest segle és la manca de temps, i totes les conseqüències que açò implica. Hem arribat a un punt en la nostra societat en què fins i tot s’empren medicaments que es diuen “optimitzadors”, que serveixen per tenir a punt a la persona a nivell químic per poder aguantar el ritme diari.”
QUÈ S’HA PERDUT PEL CAMÍ
L’atenció d’aquella rebotiga plena de tertulians, ha canviat. Però no tot s’ha perdut pel camí. La higiene, la formulació, el cooperativisme i els avanços científics i mèdics configuren una nova realitat farmacèutica molt marcada per la gestió. “És un fet que ens hi ha duit la manera que tenim ara de viure, que sempre ens falta temps. Quan jo vaig començar, fa 41 anys, feia feina jo amb un empleat. I teníem tot el temps del món. També s’ha de dir que amb la venda d’un medicament es guanyava 10 o 15 vegades més que ara. Ara, el que dona negoci, és la parafarmàcia, el que obliga a ser molt bon gestor. A banda, s’ha afegit molt de control, molta traçabilitat.”
Pallicer comenta que “el control afegit d’aquesta traçabilitat, en el món globalitzat en el qual vivim, és necessari. Però també duu molta feina de papers, burocràtica, que resta temps del contacte amb els pacients. El que no s’ha perdut és el prestigi. De fet, amb la pandèmia la imatge sanitària i el consell farmacèutic es van revalorar molt. I crec que sempre hi serà, perquè sempre es necessita d’una persona que escolti. Les xarxes socials s’empren molt per aconseguir un “consell”, ja sabem que avui en dia a internet es pot trobar tot, encara que no sigui contrastat. Per açò, el fet que et pugui aconsellar una persona de confiança, encara es manté. I es mantindrà.”
