Miriam Triay / Ciutadella – Actualment, i des del 1983, la jornada laboral a Espanya és de 8 hores diàries o de 40 hores setmanals, tal com ho recull l’Estatut dels Treballadors. Però ja fa temps, podríem fins i tot parlar de dècades, que diferents sectors socials, com són els sindicats, CCOO o UGT, lluiten perquè aquesta es vegi reduïda. Segons ens recorda Antonio Soria, el secretari general de CCOO a Menorca, “portem molt de temps lluitant perquè la jornada laboral sigui de 35 hores a la setmana. Fent possible, així, el descans del treballador, i la conciliació entre vida laboral i personal / familiar, entre altres”.
Però aquestes 40 hores setmanals cada vegada es dilueixen més. I és que el Ministeri de Treball d’Espanya està negociant una mesura de reducció de la jornada laboral a 37,5 hores setmanals, sense implicació salarial, amb les patronals i els diferents agents socials implicats. Amb l’aplicació d’aquesta mesura, Espanya es convertiria en el tercer país de la Unió Europea amb una jornada màxima establerta per llei inferior a les 40 hores.
MENYS HORES IMPLICA MÉS PRODUCTIVITAT?
La pregunta clau que es fa tothom -sobretot els empresaris-, davant una situació així, és si realment com menys facin els treballadors, i per tant més descansin, més productius i rendibles són després. Pel que ens explica Soria, “ja s’ha posat en pràctica aquesta reducció en alguns hotels de Menorca, i pel que hem vist, funciona. El treballador rendeix més, perquè té més hores per descansar i destinar a la conciliació entre vida personal i laboral”.
De fet, els indicadors de productivitat, que se solen donar per persona empleada i hora treballada, de les estadístiques d’Eurostat, mostren com aquells països on la jornada laboral mitja -no la marcada per la llei- és menor, són més productius.
Així i tot, s’ha de tenir present que “el teixit empresarial a Menorca està conformat, a grans trets, per petites i mitjanes empreses”, com bé indica Enric Cases, gerent de CAEB Menorca. “Per açò, creim que aquesta reducció de jornada afectaria molt negativament, tant a la facturació com, evidentment, a la rendibilitat de les empreses de l’illa. No estem en contra de la mesura, però consideram que ara no n’és el moment”.
“Fa temps que parlam, des de PIME, del necessari augment de la productivitat. Per tant, no entenem per què aquesta mesura arriba ara. Amb açò no volem dir que el treballador hagi de fer més hores, ni molt menys, però sí que abans de reduir la seva jornada laboral s’ha d’incrementar la productivitat a les empreses. I pensam que aquesta mesura és el contrari al que demanam”, afirma Maria García, de PIME Menorca.
Davant aquestes afirmacions, per part de diverses patronals i associacions -no només PIME i CAEB-, en un comunicat públic, el president d’UPTA Espanya (Unió de Professionals i Treballadors Autònoms), Eduardo Abad, afirma que “les empreses del nostre país baten rècords de beneficis amb jornades laborals que ja són de 37,5 hores setmanals. El que necessiten els sectors relacionats amb el turisme del nostre país són salaris dignes i horaris raonables”.
Així, el dubte que desperta en molts, tant empresaris com treballadors, quan aquest tema es posa damunt la taula per part del Ministeri de Treball, és: què passarà finalment? Es portarà a terme aquesta reducció? Realment serà tan perjudicial com afirmen les patronals? O serà beneficiós com constaten els sindicats?
“Ja va passar el mateix quan es van voler llevar els dissabtes dins els dies de treball a la setmana. Els empresaris deien que seria un fracàs, que aniria molt malament. Quan, finalment, s’ha demostrat que no ha sigut així. Que ha funcionat. Que el treballador ha sigut capaç de demostrar com, amb menys hores de treball i més de descans, la feina es fa igual, i potser millor”, explica Laura Cervera, secretaria general d’UGT Menorca.
“I, de fet, no cal anar tan enfora, amb la nova reforma laboral, en què es contemplava l’eliminació dels contractes eventuals, i la implementació dels indefinits, també semblava que havia de perjudicar a les empreses, segons deien. I, al final, nosaltres no hem vist que cap empresa s’hagi vist afectada negativament”, afirma Soria, de CCOO Menorca.
Es veurà afectat, llavors, el forn del carrer de ca nostra, que porta generacions oferint-nos servei, per no poder brindar el mateix servei? Haurà de tancar? Segons uns sí, segons uns altres no.
En paraules de García (PIME), per exemple: “una petita empresa que compta amb un treballador o una treballadora, el fet de reduir la seva jornada en dues hores i mitja, pot implicar que potser hauran de tancar més prest, o que hi hagi un dia, un matí o un capvespre, que no puguin donar el servei. Nosaltres el que veim és que aquesta reducció de jornada es pot traduir amb un empitjorament del servei”.
Però, d’altra banda, i com bé afirma Cervera (UGT) “a l’illa encara que l’atur a l’estiu hagi minvat, durant l’hivern en seguim tenint. Així que potser, si les jornades fossin més reduïdes, aquest podria disminuir”. I, per tant, no faltarien treballadors per poder fer front a les hores reduïdes.
UNA DISTINCIÓ NECESSÀRIA
Tot i la diferència d’opinió, i les diverses prediccions que s’han anat fent, després de temps negociant -temps complicats-, s’han anat fent adaptacions que acontentin ambdues parts. Com, per exemple, que aquesta implementació s’ha de fer de forma progressiva, establint un calendari. Així no s’aplicaria de cop la jornada de 37,5 hores setmanals. Si no que es té previst que enguany la reducció sigui de 38,7 hores, i de cara a l’any vinent de 37,5. De fet, també es contemplava la possibilitat que cap al 2026 s’assoleixin les 35 hores de les quals parlava Soria.
A més, el Ministeri de Treball també ha afegit a la seva proposta, la flexibilitat sectorial. És a dir que s’ha presentat un pla més flexible per a sectors amb fluxos discontinus al llarg de l’any, com l’hostaleria o l’agricultura. Entenent, llavors, els diferents mecanismes de funcionament de cada sector. Adaptant-se a cadascun, segons les seves particularitats. “Aquesta aplicació és evident que ha d’anar supeditada a cada sector específic i a les necessitats que presenta. Per açò després s’ha d’anar negociant com es fa. Nosaltres no volem que cap petita empresa hagi de tancar certs dies, o de forma definitiva. Evidentment, la vertadera intenció amb aquesta mesura és que tant la petita empresa com el treballador es puguin veure beneficiats. Sense perjudicar a ningú, sinó adaptant-nos tots”, explica Cervera.
Una diferenciació sectorial necessària, ja que com explica Cases de CAEB, “en el cas del turisme, per exemple, que n’és el dominant a Menorca, estem parlant d’una obertura estacional, de mig any. Té especificitats bastant diferenciades en comparació amb altres sectors. La temporalitat, juntament amb la dificultat del mercat laboral actual a l’illa, que fan que l’única opció per reduir la jornada, així com ho veim des de CAEB, consisteixi a reduir els serveis. Si els treballadors treballen menys hores, i no se’n poden trobar de nous, el que es farà és reduir els serveis”.
Supòs que cap predicció de les que es presenten en aquest article es pot prendre com a definitiva ni final, ja que són impressions intercanviades amb diferents agents socials, implicats en aquesta mesura i que tenen alguna cosa a dir-hi. Però el resultat real només es veurà quan, finalment, s’apliqui la mesura. Una volta estigui negociada per totes les parts afectades. Després ja es demostrarà què passa, finalment. És important, llavors, que les negociacions arribin a port, a un que pugui beneficiar al màxim ambdues parts.
El que sí que és real és que Menorca presenta un teixit empresarial “bàsicament basat en petites empreses, mitjanes, i autònoms”, com bé diu García (PIME), i, per tant, s’haurà d’estudiar i mirar com aplicar aquesta nova mesura. De fet, “tot el territori espanyol presenta aquesta particularitat, aquest teixit empresarial, en termes generals”, afirma Cases (CAEB).
Davant aquesta nova mesura cadascú té la seva opinió particular davant el canvi. Les seves prediccions futures. Hi ha persones que el veuen fora de temps, massa prest, amb mancances que s’han de suplir abans; i d’altres que el veuen adient, i en el moment just. El que sí que està clar, i segons el que ens han comunicat tots els agents amb qui hem conversat, és que la mesura és òptima i necessària. Ara bé, en el moment, les maneres, i l’aplicació, és on difereixen. Prest veurem com ho resolen, i com, finalment, s’aplicarà aquesta mesura.
