Tancam aquesta edició de El Iris amb una batlessa. I, previsiblement, n’encetarem una altra amb un batle nou. Aquest divendres té lloc a l’Ajuntament la primera moció de censura de la democràcia al nostre municipi. Una moció que arriba no absenta de crítiques, però que també ha dut a situacions sobre les quals cal reflexionar.
La primera d’elles és la gran quantitat de projectes, convenis i signatures que s’han dut a terme en les darreres setmanes per part de l’equip del PP. L’estratègia de “fer feina de sis mesos en sis mesos” que comentava Juana Maria Pons a El Iris de la setmana passada ha resultat en un benefici important pels ciutadans, que han vist com amb “les piles posades”, han tirat endavant projectes de gran importància.
Potser la consciència del temps efímer podria arribar a ser una bona cosa pels càrrecs polítics, que es solen marcar el llindar de quatre anys.
Una altra situació que s’ha donat és el fet que s’ha demostrat que el tarannà de diàleg amb altres administracions per part de l’equip de govern municipal, ha suposat més acords per Ciutadella. El perill que revesteix el fet que ara no siguin del mateix color polític és, precisament, perdre aquest fil directe amb el govern autonòmic i l’insular. Tot i que hem vist, en altres ocasions, que compartir tendència política no vol dir sempre xerrar en el mateix idioma.
El PP de Ciutadella tanca una etapa d’un any en què ha tirat endavant projectes -iniciats i no començats- i s’asseu ara a la cadira de control. Per la seva banda, el PSOE Ciutadella, el PSM Més per Menorca i Ciutadella Endavant tenen tres anys per demostrar que poden fer la feina promesa. El 2027, seran els ciutadellencs i ciutadellenques qui posaran nota a una banda o altra per seguir governant el municipi.
