ACN/Barcelona – El president dels Estats Units d’Amèrica, Joe Biden, ha anunciat aquest diumenge que no es presentarà a les eleccions presidencials del mes de novembre contra l’expresident i candidat dels republicans, Donald Trump. Cedeix així a les pressions internes del partit demòcrata pels dubtes sobre la seva capacitat mental i física per assegurar-se un segon mandat. A partir del primer debat amb Trump a finals de juny van saltar les alarmes sobre el seu estat de salut. En les últimes tres setmanes ha tingut nous lapsus i, després d’un intent d’assassinat a Trump que l’allunya encara més de la reelecció i d’agafar covid-19, Biden ha llençat la tovallola. “Crec que és el millor per al meu partit i el país”, ha dit Biden en un comunicat.
El president nord-americà ha assegurat que ocupar el càrrec ha estat “l’honor més gran” de la seva vida i ha admès que pretenia “buscar la reelecció”. Tot i això, ha apostat per fer un pas enrere i centrar-se a complir els seus deures com a president. També ha detallat que en donarà més detalls en una intervenció durant la setmana vinent. “Per ara, deixeu-me expressar la meva gratitud més profunda a tots aquells que han treballat tan dur per veure’m reelegit”, ha afegit.
Alhora, ha donat les gràcies a la seva vicepresidenta, Kamala Harris, que és un dels noms amb més força per substituir-lo com a candidat. En un missatge posterior a X, ha afirmat que escollir-la de número dos el 2020 va ser “la millor decisió” i ha anunciat que li farà costat com a candidata demòcrata a presidenta. Tot i això, serà el partit Demòcrata, que celebra a l’agost una convenció nacional, el que declararà formalment els seus candidats a la presidència i vicepresidència dels Estats Units.
Harris, nascuda a Califòrnia, va ser fiscal general d’aquest estat i posteriorment senadora abans que Biden l’elegís, el 2020, com a candidata a vicepresidenta. En guanyar els comicis es va convertir en la primera dona vicepresidenta dels Estats Units i la primera persona afroamericana i la primera persona d’origen sud-asiàtic a ocupar aquest càrrec. Si finalment és l’escollida, serà la segona dona candidata a presidenta per part del partit Demòcrata, després de Hillary Clinton l’any 2016.
Espiral negativa
Durant tres setmanes Biden ha intentat sense èxit apaivagar les crítiques entre les files demòcrates pel seu fracàs en el primer debat contra Trump, que va aixecar molts dubtes sobre la seva salut i capacitat mental per fer campanya fins novembre i tornar a pilotar la primera potència mundial.
Biden va entomar els atacs de Trump amb veu ronca, entrebancs i divagacions. Preguntat pels moderadors de la CNN per les seves capacitats físiques i mentals, Biden, de 81 anys, va demanar que el jutgessin per la seva experiència i polítiques, però es va acabar entrebancant precisament quan contestava aquesta qüestió. “Jo estic en molt bona forma”, va replicar, en canvi, Donald Trump, presumint de jugar encara al golf als 78 anys.
L’actuació de Biden en el debat va desencadenar una onada de crítiques dins del partit que va anar escalant fins que figures destacades del partit, com l’expresident Barack Obama, van arribar a suggerir el seu relleu veient com disminuïen les possibilitats d’èxit del demòcrata. En comptes d’aplacar els recels del debat, les següents aparicions públiques de Biden han incrementat els dubtes sobre la conveniència de mantenir-lo com a candidat. Per exemple, en una esperada roda de premsa en la cimera de l’OTAN Biden va confondre el president ucraïnès Volodímir Zelenski amb el president rus, Vladímir Putin, i es va referir a Harris com a vicepresident Trump.
Intent d’assassinat de Trump
El panorama es va ennegrir encara més arran de l’intent d’assassinat de Trump diumenge passat a Pittsburgh. L’expresident i magnat nord-americà ha estat coronat aquesta mateixa setmana com a candidat dels republicans en la convenció nacional del partit a Milwaukee on Trump s’ha volgut erigir en un líder d’unitat per recosir un país políticament polaritzat. Malgrat els processos judicials oberts per la seva presumpta implicació en l’assalt al Capitoli del 2021 que pretenia impedir el nomenament de Biden, el republicà encapçala ara les enquestes per recuperar la Casa Blanca el 2025.
Mandat postcovid
El mandat de Biden ha estat marcat en gran part pels fets del 6 de gener, que van commocionar gran part del país per l’augment de la violència política. El demòcrata ha intentat refer ponts fent crides a la unitat i a la defensa de la democràcia, però el discurs extremista de Trump continua sent majoritari a l’espai republicà.
Amb tot, Biden ha destacat per introduir la Llei de Reducció de la Inflació, una de les legislacions climàtiques més importants de les últimes dècades als EUA i que ha implicat fortes inversions per reduir les emissions contaminants. En l’arena internacional, l’administració Biden ha mantingut el suport a Ucraïna per la invasió russa, però ha tingut problemes a l’hora d’assegurar l’ajuda econòmica per les reticències del Congrés dels EUA. A més, la guerra a Gaza li ha comportat crítiques dins del seu partit pel suport al govern de Benjamin Netanyahu tot i la matança de palestins.
El vetarà polític nord-americà passarà a formar part de l’historial de presidents d’un sol mandat als Estats Units, però està per veure si ho farà sol o de la mà de Trump, que va ocupar la Casa Blanca entre el 2017 i el 2021. Des del 1993 amb George H.W. Bush, tots els presidents dels EUA havien aspirat a revalidar el mandat.
Biden se sumarà al club de presidents d’un sol mandat on també hi ha Jimmy Carter, Gerald Ford, Lyndon B. Johnson i John F. Kennedy, entre d’altres. Igual que Biden, Johnson també va renunciar a un segon mandat, en part, per problemes de salut.
