Ho he dit més d’una vegada, m’encanta l’acudit contat per Eugenio de les ovelles blanques i negres. I em meravella perquè, com va dir Ortega y Gasset, les obres d’art, encara que en aquest cas sigui una obra d’art petita, ens plagien o plagien el nostre present o el temps que vindrà. La dreta vol legalitzar els hortals construïts en terreny rústic. I l’esquerra? També. Com ha declarat el nou batle de Ciutadella, que ha emergit després d’una sobtada moció de censura que ha fet fora la batlessa del PP. És increïble. I és que si es fes una consulta entre la població menorquina, una votació, un referèndum insular, estic segur que la majoria de menorquins es decantarien per no declarar legals els hortals. I és una decisió compartida pels dos extrems polítics molt perillosa perquè instaura un precedent que envia un missatge negatiu molt potent: siguis il·legal i, si ho ets amb molta intensitat i sense límits i convences una minoria perquè també ho sigui, ja vindrà un govern de drets o un govern d’esquerres i et recompensarà i, amb el seu veredicte a tots llums injust, perjudicarà els ciutadans que han actuat de forma legal i te’n podràs fotre des de la terrassa del teu xalet il·legal amb piscina construït en terreny rústic. És el triomf silenciós del mal que comporta una resignació encara més letal perquè el mal sempre s’ha de combatre com ens ho demostren les tècniques mèdiques. I la raó oculta d’aquests tipus d’actuacions és la complicitat entre la dreta i l’esquerra a l’hora de tenir el ramat ben controlat, ja estigui format per ovelles negres, ja sigui format per ovelles blanques. No escolten la ciutadania. No es guien pel bé comú. Funcionen per l’egoisme personal o de petits grups elitistes que els controlen i se’n veuen beneficiats. I és igual. Ara tu, ara jo tot provocant una desafecció a la ciutadania que cada vegada està menys motivada perquè s’acaba fent el que volen aquests grups de poder sense importar el progrés col·lectiu. Aquests grups esmentats cada vegada són més rics i Menorca és cada vegada més pobra com demostren les fredes dades econòmiques. Cada vegada els joves tenen més dificultats a l’hora d’accedir a un habitatge, la llibertat dels illencs és retallada i els doblers produïts per aquesta manera daurada de governar engreixen les arques de les multinacionals del turisme i d’aquestes famílies que dominen el ramat; les ovelles blanques -per exemple, la dreta- i les ovelles negres -per exemple, l’esquerra-. I ja no s’alcen veus que ho denunciïn des dels mitjans de comunicació principals. Tothom fent l’onomatopeia de les ovelles. El grup valencià Zoo s’ha retirat. També ens perdrem les seves cançons punyents que denuncien les injustícies, ja sigui de València, de Catalunya, de les Illes Balears o universals. Ventiladors: “Volen que passes l’examen que ells posen / Volen ser jutges i autoritat / Volen que dones la pasta que guanyes / Diguem-ho clar: volen manar.” No es pot dir millor. Volen comandar. I prou. La resta, els llenega com l’aigua per un tobogan: “Dins el país una illa / Dins eixa illa, al final / Una urbanització cara / Un paradís amagat / Dins el paradís set cases / Pengen d’un penya-segat / 7 propietats exclusives / Dins el jardí una piscina / Una piscina gegant / D’aigua salada i jacuzzi / Però ningú ho ha notat que / Un tobogan, li falta un tobogan”.
TOBOGAN. Trineu llarg, tradicional dels algonquins del NE del Canadà. Trineu anàleg a l’anterior i destinat a l’oci o l’esport. Pla inclinat destinat a deixar-s’hi anar lliscant.
