Se’ns narra que algú que vivia en un poble petit sentia una atracció especial per la bellesa i la grandesa de la naturalesa i de les persones. Un dia mentre caminava pel camp, es va trobar amb una papallona caçada a una teranyina. Ella lluitava per alliberar-se, però no podia. Aquest ciutadà, observà atentament l’escena i just després decidí ajudar a la papallona alliberant-la i mirant-la complagut mentre descansava a la seva mà. Un moment després, la papallona decidí prendre el vol. Mentre volava feliç, l’amant de la seva llibertat es va adonar que en els petits gestos viscuts descansava la grandesa humana. Cada batec del seu cor li deia: “La teva vida és en realitat un espai ple d’esperança i significat. Viu amb atenció cada moment”.
A partir d’aquesta experiència, aquest ciutadà començà a escampar entre la gent el que li resultà prou evident, però que per a ser-ho, necessitem detenir-nos, com vam fer vàries persones diumenge passat, i al Seminari, en una trobada interreligiosa.
La lliçó d’aquesta narració és clara: El sentit i la felicitat d’una vida no està a omplir-se d’activitats, èxits… Està, més bé, en viure situacions i relacions que satisfan quan adoptam una actitud positiva amb les persones, amb la naturalesa, amb un mateix. Per això, celebr aquesta trobada interreligiosa.
Personalment, em satisfà escoltar amb atenció a qui em comunica alguna cosa. Em satisfà el somriure de qui passa al meu costat valorant-me; la companyia d’una persona amiga; veure com algú acompanya a qui necessita ajuda; la innocència d’un infant; la inquietud i el dinamisme d’un jove que viu ple d’interès i ideals…; adonar-me de la importància de la bellesa d’un dia clar; de la riquesa de la pluja, de la lluminositat del sol, de la música del cant dels ocells, de l’oració viscuda en qualsevol espai i amb persones afins i diverses, de la Paraula que sorgeix dels diversos llibres religiosos i espirituals… Conscient que em satisfà tot açò, sent que hem de viure amb més atenció amb qui compartim molts ideals, principis i experiències, com el desig de pau que va ser el motiu d’aquesta trobada interreligiosa.
Des d’aquest espai de l’Iris, don gràcies a Isabel Marquès, Directora diocesana del Secretariat d’ecumenisme i diàleg interreligiós que és la que va organitzar i impulsar aquesta trobada juntament amb Francisca LLabrés directora del secretariat de Turisme.
