Un llibre de Martin Gardner de 1952 on posava en evidència algunes de les Pseudociències.
Martin Gardner és un dels meus autors preferits que va fer un bon nombre de llibres i articles sobre matemàtiques.
Un dels llibres que tenia pendent de llegir era aquest de 1952 que tracta sobre les «falses ciències» o «Pseudociències». El llibre va ser polèmic. Hi ha dues edicions en anglès (de 1952 i 1957) i crec que mai es va publicar ni en castellà ni en català. És un llibre diferent dels habituals de l’autor que, en general tracta de jocs matemàtics.
El títol del llibre és «FADS & FALLACIES IN THE NAME DE SCIENCE» que es podria traduir com s «MANIES I FALÀCIES EN EL NOM DE LA CIÈNCIA».
El llibre té 26 capítols: el primer és una introducció general al tema i els 25 següents tracten temes concrets de Psuedociències.. La majoria dels temes eren coneguts i polèmics fa temps als EEUU. Alguns encara són d’actualitat.
A la portada de la segona edició (de 1957) podem veure quatre dels temes que tracta. També dedica capítols a altres Pseudociències: Terra plana i terra buida, plats voladors, curanderisme, la gran piràmide, Atlantida, Percepció extrasensorial, Psicocinètica, Zahoris, hipnosi, etc.
Diu l’autor que cap a 1950 la Ciència tenia molt interés i prestigi però que el problema de determinar la confirmació d’una teoria és un tema molt difícil i que no es pot dir mai que una teoria és «certa» o «falsa». Una teoria científica es considera certa fins que es troben fets que mostren que no ho és. Al seu llibre, diu, tractarà sobre teories que probablement són falses.
A la història de la Ciència podem trobar casos de teories que es consideraven falses i que han resultats certes. Aquests casos poden servir per reforçar algunes Pseudociències.
Fins el segle XVIII els astrònoms es negaven a creure que podien caure pedres del cel fins que el 26 d’abril de 1803 a França en van caure moltes.
També en medicina es considerava impossible l’existència de microbis que podien causar malalties.
Fins i tot Galileo rebutjava les teories de Kepler de les òrbites elíptiques dels planetes.
Aquests fets han obligat als científics a investigar i acumular dades i proves per confirmar o rebutjar les teories. També a fer que altres científics comprovin les seues dades. Un mateix podria rebutjat les dades que no confirmin la «seua teoria» i només donar les dades que la podrien confirmar.
Hi ha teories que probablement són certes com el Big Bang, l’evolució de les espècies. Altres probablement són falses com algunes de les comentades en aquest llibre per l’autor (L’autor no comenta teories sense arguments que es fonamenten en ocultisme com l’astrologia).
També podriem trobar teories que podrien ser certes però amb arguments a favor i en contra com la teoria del canvi climàtic provocat per l’activitat humana que s’haurien de debatre amb dades i arguments.
És important ser crític amb les informació, investigar, cercar totes les dades, donar arguments, fer debats i no acceptar teories dogmàtiques.
Les mateixes tècniques aplicades a la Ciència s’haurien d’aplicar a altres branques de coneixement: Història, Política, medis de comunicació.
Estaria bé una versió actualitzada d’aquest llibre però el seu autor va morir el 2010.