Antoni Bosch va néixer el 20 de novembre de l’any 1919 a Ciutadella. És fill de Joan Bosch Bosch, pagès, Maria Pons Moll. El matrimoni va tenir sis fills: en Toni, na Margarita, na Maria, en Joan, na Victòria, que encara era viva el 2011, i na Carmen. Quan n’Antoni va fer els tres anys, el 1921, va passar a viure al lloc de Santa Anna, on els seus pares havien entrat de pagesos. Al lloc hi va fer fins els 9 anys. El 1929, la família tornà a entrar a Ciutadella. Per primera vegada, Antoni va poder anar a escola. Ho va fer al col·legi salesià. No per gaire temps, l’any següent ja entrava d’escolà amb els sabaters de la roda de can Pallicer, on era mestre Antoni (a) Madona.
Quan va esclatar la guerra civil, Antoni Bosch tenia setze anys. Va ser un dels joves que es va mobilitzar contra l’intent de cop d’Estat, ell va ser un dels que van aixecar barricades davant el quarter de metralladores, dalt Sa Quintana, on van convèncer als soldats perquè desarmessin als seus caps. Als 16 anys, amb els seus amics, en Joan Arguimbau i es Mecànic, desobeint els pares, parteix a Maó i s’afegeix a la centúria Menorca. En la retirada a Barcelona, els tres companys van estar per València primer i a Madrid després. Antoni Bosch va viure la batalla de Madrid en el front de la Ciutat Universitària. Marxà després a Barcelona, on els tres amics se separen. A Barcelona es va afiliar a les Joventuts Socialistes i després al PSUC. Va ser instruït en la milícia en el quarter general Carlos Marx; el quarter era una antiga dependència d’Infanteria, ubicat rere el parc de la Ciutadella, que els ugetistes i comunistes havien confiscat el juliol de 1936. Després de la instrucció tornà al front de batalla en les files de les columnes de les Joventuts Socialistes Unificades, a la zona d’Osca. Va accedir de caporal a sergent i comandant de batalló i tornà a Barcelona. També va viure el front de Terol i la batalla de l’Ebre, encara que la cronologia del seu pas pel front en ocasions es desbarata. Cap al final del conflicte fou nomenat comissari polític. Va ser ferit de bala en dues ocasions. A la zona d’Osca, ja en els darrers combats al front d’Aragó, va ser ferit pels trets d’un tanc, i evacuat a Barcelona. Es trobava convalescent de la ferida, quan les tropes d’en Franco van entrar a la capital. Era un 26 de gener de 1939. Finalment, després de mil aventures, passà a França i va anar a parar a diversos camps de concentració. Va tornar a Espanya amb el maquis, va ser detingut i passà un llarg itinerari de presons fins que regressa definitivament a Ciutadella, on serà un personatge popular, entre altres coses per la seva dedicació al futbol i el seu caràcter alegre. Mor el 2016, a 96 anys.
