S’Ull de Sol / Alaior – Pere Alzina, Anselm Barber, Nel Martí i Pilar Benejam van formar el Grup de Recerca en Educació i lideren un grup d’educadors, famílies i professionals d’àmbits diversos que cerca, analitza i proposa. Des de fa un any i mig s’han fet presents en l’opinió pública aportant arguments per l’educació. Han organitzat unes jornades dia 20 de setembre per tal que la comunitat educativa pugui revisar què s’està fent bé, però també les vies prioritàries per millorar des de la iniciativa dels mateixos centres.
Quins són els objectius del grup i què els va moure a organitzar-se?
L’anàlisi de la realitat. Vam constatar que els processos d’innovació s’havien alentit i i que el cansament del professorat era elevat. La càrrega burocràtica, la manca d’incentius i de reconeixement estan afectant la professió docent.
Vivim en una època complexa, on l’escola ha perdut el seu paper central dins d’una societat democràtica, quedant relegada a una funció secundària, fins i tot prescindible.
L’escola és el reducte del saber, la cultura i l’humanisme i no pot subordinar-se en un moment de la història en què algunes idees i interessos sense legitimitat volen descafeïnar aquestes tres coses que l’evolució ha demostrat imprescindibles per a la justícia i la felicitat de les persones de tota condició. L’economia del consum requereix més de comunitats de ramats quasi estúpids que de societats de persones autònomes.
En totes les èpoques l’educació s’ha emprat per assimilar persones a sistemes de poder i econòmics. Però les baules principals d’optar per adoctrinar o alliberar són l’ensenyant i la família. És necessari que el mestre es reivindiqui i recuperi el seu veritable paper: formar, educar i transformar. Per açò, cal que deixi de ser un simple executor de normes i esdevingui un agent de canvi. I que les famílies no callin. El grup neix amb l’objectiu de reflexionar sobre aquesta qüestió.
I ho volem fer amb opinions fonamentades en la recerca i la pràctica sobre temes concrets. Aquest col·lectiu intentarà definir línies d’aprofundiment a partir del coneixement elaborat.
Sempre hem pensat que una escola de qualitat per a tots és una condició bàsica de la democràcia. Avui es viuen temps de crisis de valors i de manca d’esperança, que colonitzen i condormen.
En què han treballat durant aquest primer any i mig?
En escoltar i contrastar. Una part d’aquesta tasca s’ha concretat en una diagnosi, en articles, i en la recollida d’experiències rellevants.
Hem analitzat públicament l’actualitat educativa a Menorca i exposat arguments per avançar en solucions respecte de: una educació infantil regularitzada sense dependre de concessions temporals a empreses, de la FP i del centre integrat as Castell i del procés d’estabilització del professorat.
Hem ampliat el grup i hem treballat per demostrar que una escola de qualitat per Menorca és possible. Des de fa uns anys, s’han imposat vies, que hem normalitzat, perquè els professionals callin i complesquin sense més. Menystenint tota la seva experiència en benefici d’un pes major dels buròcrates i les anades i vingudes de la política.
Quina és la diferència entre la iniciativa institucional per millorar l’educació i la de grups com el seu?
Els moviments de base han contribuït notablement al benestar de la societat i, en determinats períodes, han cobert la majoria de necessitats més peremptòries i assumit gran part de la responsabilitats. Aquests moviments segueixen essent més necessaris que mai i més en l’actualitat en la qual els poders democràtics se van diluint i les versions més autoritàries guanyen terreny.
La tasca d’aquests col·lectius no només ha de ser d’oposició o crítica a les iniciatives institucionals. Han de ser capaços de proposar i tirar endavant iniciatives sense la tutela.
Reunir els mestres i professors no va contra l’Administració, la complementa.
El que no hem d’oblidar és que els canvis no es poden fer únicament des de l’Administració. Les bases han de ser consultades perquè són qui han de fer realitat els canvis a la pràctica, amb la única condició que sigui sempre el que convé als infants i joves com a persones i com a ciutadans. Moltes vegades no interessa que es formin amb la llibertat, la igualtat i la participació.
Per què en el segle XXI l’educació encara té problemes importants?
Totes les societats evolucionen i canvien. Els canvis provoquen problemes que cal resoldre tenint en compte que tindran conseqüències. No podem controlar totes les variables que ens garanteixin els efectes volguts; la societat i les relacions humanes són complexes. Però sí que podem actuar més ràpidament i decididament. Molts problemes educatius duren tot i saber quins són els camins per resoldre’ls.
L’educació de qualitat, compromesa, crítica i transformadora és un dels pocs espais amb efectes sobre tothom que podrien portar a canvis substancials a l’actual equilibri d’interessos. La millor escola possible encara no interessa a segons qui. Però sí a la majoria dels pares i als individus, pel que suposa d’avanç en qualitat de vida i possibilitats.
Els governants, de manera equivocada, han destinat més esforços a crear lleis que dicten què han de fer els mestres, en comptes de centrar-se a formar-los i a dotar les escoles dels recursos (humans, materials, organitzatius i de gestió) perquè puguin esdevenir espais eficaços, capaços d’atendre l’alumnat en un context complex, divers i en constant canvi.
Actualment, l’economia domina el capítol dels valors amb tot el que significa. Aquests valors no es corresponen amb la consideració de la dignitat de totes les persones i de la llibertat, igualtat i participació.
A l’escola no es fa prou allò que valoren els bons educadors sinó allò que imposen les lleis que emanen de polítics condicionats per la lluita de poders i interessos.
Què destaquen de les bones pràctiques de Menorca que han recollit?
Malgrat aquest temps de desconcert i desànim, a les escoles s’estan duent a terme experiències molt interessants. Tenim un llegat històric d’educació bona que està vinculat a la personalitat de Menorca. Hauríem de poder decidir amb molta més autonomia des d’aquí per avançar més. Cal donar-les a conèixer i fer que esdevinguin un patrimoni compartit.
Demostren que hi ha centres i docents que treballen molt i bé, amb la competència, generositat i la dedicació que requereix la professió. Demostren amb fets, que una bona educació a Menorca és possible. I que silenciar la veu i la iniciativa de la bases és nefast i contrari als interessos de tothom.
Ara bé, també podem constatar que molts centres que havien iniciat processos innovadors molt potents no han avançat suficientment. La continuïtat d’una línia de feina dona fruits al llarg dels cursos. Moltes innovacions iniciades han estat substituïdes per formacions derivades de la implantació de la nova llei. S’ha prioritzat la formació en disseny de seqüències d’ensenyament-aprenentatge (SAEs; abans conegudes com unitats didàctiques) i pel Disseny Universal de l’Aprenentatge (DUA). Començar quelcom de nou, amb altres persones i assessors genera dispersió i minva els esforços en una direcció que podia donar bons resultats però no s’hi ha dedicat el temps suficient.
Quines observacions o anàlisis els han motivat a organitzar les jornades del 20 de setembre?
Les decisions sobre el sistema educatiu de Menorca s’han de prendre des d’aquí i amb la intervenció directe i explícita del professorat i les famílies de l’illa, i de totes les institucions que treballen en educació.
La trobada del dia 20 ha de ser una oportunitat per empoderar el col·lectiu docent i recuperar l’esperit renovador d’altres èpoques, en les quals Menorca va tenir un paper de lideratge.
La gran plataforma participativa Illes per un pacte uns anys enrere va treballar per assolir els objectius consensuats. Però amb el temps s’anaren esvaint i, en paral·lel, el moviment s’anà desarticulant. I s’iniciaren un conjunt de processos administratius que alentiren tot el procés, comissions parlamentàries de llarga durada (més d’un any) estudiant mesures que proposaven persones de fora que poc o res tenien a veure amb la realitat de les Illes, etc. Les jornades aspiren a evitar l’error de deixar esvair els moviments de base i construir unes noves bases a partir de les quals decidir com volem el nostre sistema educatiu.
Què esperen que aportin aquestes jornades?
Durant un any i mig hem treballat sobre diferents hipòtesis sobre com fer una primara passa en temes substancials, des dels mateixos centres, sense dependre gaire del més enllà de Menorca. Veurem si es confirmen en les jornades.
I, en tot cas, que aportin experiències, sinergies, consensos, propostes de canvi i, sobretot, ganes i voluntat de treballar plegats per millorar. Algunes idees concretes, una mica d’il·lusió i la consolidació d’un grup de feina més ampli per fer un seguiment i anar avaluant les propostes.
Podeu trobar la informació, els articles i la inscripció a les jornades al portal: https://educaciomenorca.org/
