La importància de la lactància materna està en boca de tots i totes. Els beneficis són infinits, però hi ha alguna cosa més enllà de la nostra capacitat d’alletar els fills?
La producció de la llet materna depèn principalment de dues hormones: la prolactina i l’oxitocina. Un desequilibri en els nivells d’una d’aquestes dues hormones poden impedir que la lactància es produeixi de forma plaent.
En aquesta entrada parlaré sobre la prolactina i el seus efectes en el cervell matern.
La prolactina té més de 300 funcions biològiques, malgrat que la més important (i fins i tot el seu nom en deriva) és la capacitat de produir la llet materna. S’ha vist que la prolactina té la capacitat d’accedir al líquid cefaloraquidi, és a dir, al cervell des d’on es reparteix per diferents regions d’una zona anomenada hipotàlem: nucli preòptic medial i arquejat, nucli paraventricular, nucli supraòptic i nucli ventromedial. Aquesta presència de la prolactina a nivell cerebral provoca un augment dels receptors cerebrals.
Un aspecte interessant d’aquesta invasió cerebral de la prolactina és que s’observa també durant l’embaràs i el període peripart. I a més a més, l’aparició de la dopamina present en aquesta etapa permet assegurar que no disminueix la segregació de prolactina.
I com influencia tanta prolactina en el cervell?
Recentment s’ha demostrat que la prolactina exerceix un efecte ansiolític en rates mascles i femelles, així com també una inhibició de l’activitat de l’eix de l’estrès. Aquestes funcions fisiològiques del sistema de la prolactina cerebral són especialment rellevants perquè provoquen una atenuació de la resposta a l’estrès durant l’embaràs i la lactància.
Les adaptacions del cervell materna que provoca aquesta hormona també permeten a la femella exhibir el comportament apropiat per alimentar i nodrir la seva cria, adaptar-se a les demandes nutricionals i metabòliques de la producció de llet i mantenir la secreció hormonal adequada per permetre la síntesis, la secreció i l’ejecció de llet.
Per tant, la prolactina pot ser un factor clau per la coordinació de les adaptacions neuro-endocrines i conductuals del cervell matern.
