Miriam Triay / Ciutadella – Fa quaranta anys -el 1984- que el conegut arquitecte Agustí Petschen Zapirain, presentà un avantprojecte de remodelació de la plaça de Dalt els Penyals. Un espai urbà públic que, per al professional, mereixia destacar en la seva importància dins el mapa urbanístic de la ciutat. Que se li donés el valor que realment tenia dins el terme de Ciutadella. Ja que, com ja destacava el seu company de professió, Josep Martorell, i segueix defensant avui dia Petschen, “les places són les sales d’estar de la ciutat, espais que per les seves característiques propicien la trobada, l’intercanvi i la convivència entre els ciutadans”.
Després de quatre dècades des del setmanari EL IRIS hem volgut posar-nos en contacte amb Petschen, i intercanviar impressions sobre l’actualitat, sobre com aquestes afirmacions i aquests projectes de fa dècades, encara són o no necessaris i vigents, i de la popular peatonalització de la plaça d’Es Born.
LES SALES D’ESTAR DE LA CIUTAT
Com bé recalca, llavors, el professional, les places i els espais públics han de ser reconeguts i tractats segons el valor social, cultural i històric que tenen. Entre els més importants de la ciutat, Petschen destaca “la Catedral, la plaça des Born, Es Port, el Canal dels Horts, Dalt els Penyals”. Una consideració i concepció d’aquests espais que per a l’arquitecte encara segueix vigent, i continua sent molt necessària.
Sempre destacant que no només han de ser espais ornamentals, sinó que en cada cas s’ha de buscar el seu ús més idoni. En aquest sentit, en l’avantprojecte de Petschen del 1984 referent a la plaça de Dalt els Penyals, la seva idea era crear un espai lúdic, amb zona de jocs per als més joves, i zona de descans i conversació per als majors. I, fins i tot, amb la construcció d’un teatre grec, aprofitant la pendent del terreny.
Es tracta d’una labor important, la d’honorar les nostres places, de fer-les espais per al gaudi de tothom, segons explica el professional, ja que tant ara com fa quaranta anys hi ha un problema latent que impedeix enaltir la seva funció. “Aquesta vocació social de les places, s’ha vist desvirtuada per la invasió incontrolada dels automòbils, fins al punt de convertir-les en espais conflictius i de gran agressivitat”.
Aquesta frase l’escrivia Petschen a un article d’aquest mateix setmanari EL IRIS, del 7 de setembre del 1984 (núm. 2146, any XL). És a dir que, fa quaranta anys, el problema ja era el mateix que ara. I del qual en sentim parlar bastant últimament. “Cal recordar, llavors, que hi ha espais públics que necessiten intervenció. I en el cas de Dalt els Penyals, que s’acabi el que es va començar fa anys, sota la batllia d’Antoni Salvador Caules. Que no tot se centri únicament en la plaça des Born. De necessària peatonalització, per altra banda”.
UN PROJECTE INACABAT I CABDAL
Com bé destaca, llavors, l’arquitecte, l’avantprojecte va ser presentat a l’Ajuntament de Ciutadella, durant la legislatura d’Antoni Salvador Caules, i el 1989 s’acordà la seva posada en marxa, però amb un matís: la divisió del projecte en dues fases. Ara fa més de tres dècades que la primera fase es va desenvolupar, deixant enterrada la segona en l’oblit. Fa cinc anys, Petschen ja ho recordava en unes al·legacions que presentà a l’Ajuntament.
Reproduint les línies escrites en aquestes:
“Que el disseny de la plaça de Dalt els Penyals va ser elaborat en l’any 1989 en l’estudi dels arquitectes Agustín Petschen i Jordi Pons, sent batlle de la ciutat el senyor Don Antoni Salvador Caules. El mateix batlle va suggerir, per les limitacions financeres de l’Ajuntament, la divisió en l’execució del projecte, en dues fases, la primera de les quals la va inaugurar el senyor Salvador Caules el 1990. Han transcorregut tres dècades i encara són nombrosos els ciutadellencs que mantenen viu el record d’aquell Teatre Grec àmpliament publicat en el seu dia pels òrgans de premsa de Menorca i de Ciutadella”.
De fet, i com ha volgut remarcar el professional, ja ho recordava el reconegut professor jubilat de l’IES Josep M. Quadrado, Ignasi Mascaró Pons, en un article d’opinió, escrit al Diari Menorca, el 28 d’abril del 2008:
“Projectava l’arquitecte en una segona fase un teatre grec al fons del pla de Sant Joan, un espai que aprofitava la paret al final i s’obria en una graderia semicircular. L’espai és ara mateix un racó mort, en estat d’abandó, runes, herbes i rates. No sé bé per quin motiu el projecte va ser abandonat, a mi sempre em va semblar original. Tampoc no sé quines són avui les possibilitats de reprendre aquella idea, sí que sé que els espais per a espectacles a l’aire lliure formen part de l’essència mediterrània, perquè així ho vol la tradició, el temps, el clima, els déus i les muses totes”.
EL TEATRE GREC OBLIDAT
Així, com ja anotava Petschen en el seu avantprojecte fet el 1984, es tracta de donar continuïtat a l’espai, com a un de lúdic entre el port i la plaça de Dalt els Penyals. Es tracta d’unificar a través d’aquest teatre grec.
“S’aborda un disseny de la plaça incloent la part més immediata del tàlveg o aiguafons perquè constitueix una magnifica zona verda que servirà de nexe entre la Plaça i el Pla de Sant Joan. És aquest un dels objectius de la proposta, aconseguir la continuïtat com a espai lúdic entre el port i la plaça de Dalt els Penyals.
Descrit de forma més somera, el projecte proposa la construcció d’una plataforma arbrada d’ús exclusivament peatonal, on jocs, passeig, descans i espectacle coexisteixin de forma espontània. El fort desnivell existent entre la plaça i l’aiguafons es resol mitjançant la creació d’un teatre de generatriu circular, seguint el model dels teatres grecs de l’antiguitat, que faciliti la connexió amb la zona del port i potenciï el desenvolupament de concerts, representacions teatrals, etc. en un marc de gran bellesa”.
Un projecte que a més, segons Petschen, segueix sent vigent i possible en l’actualitat. I, de fet, molt necessari. Així com molts altres que encara no s’han plantejat. Un que, d’altra banda, respecta perfectament la lliure circulació dels vehicles. I que no oblida en cap cas el seu estacionament. Com ja destacava l’arquitecte en el document presentat a l’Ajuntament el 2019: “No existeix un ampli espai a escassos 150 metres de la plaça de Dalt els Penyals darrere de l’escola de Pintor Torrent per construir un aparcament subterrani? No s’ha descartat molt a la lleugera la possibilitat d’aparcaments subterranis sota un o diversos trams de la Contramurada? Aparcaments com els de les avingudes de Palma podrien servir d’exemple”.
En aquest sentit però, cal destacar també la proposta feta per l’arquitecte en el projecte, que torna a aparèixer en les al·legacions mencionades, referent a la peatonalització del carrer Marino Benejam: “consideram que el carrer Marino Benejam ha de ser tractat com a una via de circulació peatonal, i de servei exclusiu per al veïnat, que permeti l’ús peatonal des de Dalt Sa Quintana, Marino Benejam, Tres Alqueríes, pont, Bastió de Sa Fonto, Sa Muradeta, Colàrsega i novament Marino Benejam. Un vial d’uns 5 metres d’amplada són més que suficients per aquest ús restringit del carrer Marino Benejam. En aquest context de vies i espais de passeig s’inscriu el Teatre Grec”.
LA IMPORTÀNCIA DE POSAR EN VALOR
“Són projectes importants, que funcionen com a ordenació del territori, per destacar espais clau de la ciutat, que presenten un alt valor cultural, històric i lúdic”, afirma Petschen. Projectes que s’han de considerar, que s’han de replantejar, i que s’han de posar damunt la taula. Que no han caducat, i que segueixen sent necessaris, com recorda l’arquitecte. Que estan inacabats, o que ni tan sols s’han començat. Que han quedat guardats dins el calaix de l’oblit. Com ja deia el 2008, Ignasi Mascaró: “Ocorre de tant en tant que veiem a la premsa l’exhumació d’idees i projectes arquitectònics o urbanístics que no van arribar a port”.
Així mateix, però, s’ha de tenir en tot moment present, com bé destaca Petschen, que són projectes de gran envergadura, que necessiten d’estudi i preparació. Que no es poden preparar ràpidament ni a la lleugera, i que s’han de ben analitzar per diferents professionals. Ja ho deia Josep Martorell en un article d’opinió publicat al Diari Menorca, el 4 de setembre del 1982: “no és pas senzill projectar un espai públic. No n’hi ha tradició ni costum perquè la febre especuladora dels anys brillants del franquisme no s’aturava en aquests afers d’interès públic. Ara hi ha, evidentment, aquest interès, però no hi ha l’entrenament ni la pràctica. No es poden improvisar les solucions. Cal estudiar-les a poc a poc i projectar-les molt més amb la goma que amb el llapis. Cal evitar la vessa a corregir i començar de nou, si cal”.
Partint, llavors, d’un article redactat el 1984 i publicat a aquest mateix setmanari EL IRIS, ara, el 2024, quaranta anys justos després, hem volgut desenterrar de dins el calaix aquest projecte de l’arquitecte Petschen. Parlant amb ell, i actualitzant tot el que s’ha fet i no s’ha fet. Les mancances que encara hi ha. I les necessitats que encara s’han d’atendre. Pel que ens ha dit l’arquitecte, tot segueix sent una mica el mateix. I el que ha canviat és el focus, que ara sí que s’ha posat en un d’aquests espais, la plaça des Born, però que s’ha deixat de banda a la resta. Sense acabar el ja començat. Ni estudiar els projectes ja fets. Així mateix, recorda que Jordi Pons, el seu antic soci, “ja va presentar un avantprojecte sobre Es Born que, potser, valdria la pena recuperar i estudiar”.
