Aparcaments subterranis, una alternativa viable per Ciutadella?

Itziar Lecea / Ciutadella – Amb l’aprovació del PMUS al passat ple de l’Ajuntament,  l’equip de govern ha donat el tret de sortida a tota una sèrie d’actuacions per resoldre un dels problemes més greus amb els quals compta ara mateix el municipi: la manca d’aparcaments. Una d’aquestes actuacions, que és damunt la taula tot i que a curt termini no sigui viable, és la de reprendre la possibilitat de fer un aparcament subterrani. No és la primera vegada que aquesta idea sorgeix dalt la sala. Per açò, aquesta setmana hem xerrat amb qui va ser regidor d’urbanisme l’etapa de 1995 al 1999, Enrique Jiménez, que va plantejar de manera seriosa, i per primera vegada, la creació d’un aparcament subterrani.

Aparcament soterrat com a idea
Corria l’any 1995. Però, de fer la plaça des Born per a vianants, ja se’n xerrava. En aquell moment, el problema de la manca d’espai per a cotxes tampoc no era la que tenim ara -especialment a l’estiu-, per açò, el plantejament d’un aparcament subterrani va sorgir, comenta Jiménez, després d’haver accedit al càrrec com a regidor d’Urbanisme. “Al programa electoral que vam presentar a les eleccions de 1995, no vam preveure la peatonalització del Born, tot i que era un tema que ja feia temps que es comentava. De fet, l’anterior equip de govern, amb José Carretero, va fer unes petites prospeccions a la plaça des Born, per veure quin era l’espai més adequat per fer un aparcament subterrani. Així i tot, en els primers mesos de feina, al cap de 100 dies de govern, de fet, vam llançar un document públic de la gestió feta fins aquell moment. Pel que fa a l’àrea meva, la d’Urbanisme, ja vam anunciar que havia fet gestions per a crear un aparcament subterrani, deixant lliure de cotxes la plaça des Born.”

Com es va arribar a fer gestions d’un tema que ni tan sols s’havia duit al programa electoral? Jiménez explica el periple pel qual va passar fins a arribar a l’oportunitat d’encetar un projecte tan ambiciós com el de l’aparcament subterrani.

“Una de les feines que ens va tocar, com a equip de govern, va ser fer la redacció de Pla Especial de Protecció del Conjunt Històric-Artístic de Ciutadella, que va ser adjudicat l’any 1996. Aquest document va molt amb relació a aquest aparcament subterrani, com vorem, ja que l’arquitecte redactor del PEPCHA va marcar unes pautes amb relació a la plaça des Born, que és quan, realment, ens prenem seriosament el fet de resoldre l’aparcament d’aquesta zona. En aquella època, l’Ajuntament de Ciutadella feia la contractació, de forma directa, de la neteja viària. Era la més important, per volum econòmic, que es feia al municipi, i que gestionava l’empresa Fomento y Construcciones. Va ser amb ells que vaig mantenir converses per exposar-los la idea que teníem de fer l’aparcament subterrani. Després de diverses trobades i alguns viatges per veure altres aparcaments a Madrid, l’any 1997, vam aconseguir que aquesta empresa, volgués incloure una clàusula al contracte de neteja per tal de dur també ells aquest tema.”

Amb aquestes gestions fetes, Jiménez veia clara la viabilitat d’un Born per a vianants i un aparcament soterrat. Explica que, “de fet, l’empresa ens va proposar fer l’aparcament subterrani a un cost zero, amb la condició que ells explotarien l’aparcament per un període d’uns vint anys, abans de passar a ser municipal. Preocupats pels vesins del centre, però, els hi vam demanar que hi pogués haver-hi 25 aparcaments per ells. Aquest va ser el compromís al qual vam arribar, sempre amb un projecte aprovat pels tècnics municipals.”

Assumpta Vinent i Enrique Jiménez, any 1998. Foto: Arxiu El Iris.

Un projecte iniciat i tombat pel PP
Com passa a molts partits polítics, van ser els mateixos companys qui van tombar la iniciativa de Jiménez. “El problema que es va presentar, però, va ser l’oposició que em vaig trobar per part d’alguns companys del Partit Popular. A una trobada prèvia a la presentació oficial dintre de l’ajuntament, vaig exposar els avanços que havia fet i la possibilitat que se’ns brindava. La meva sorpresa va ser veure com, perquè unes persones van estar-hi totalment en contra, l’equip va decidir finalment no tirar-ho endavant. Els motius pels quals es va dir que no van ser principalment dos. El primer, la impossibilitat de celebrar els actes de Sant Joan que es realitzen a la plaça, degut al fet que seria una obra llarga que suposaria, segur, coincidir amb algun mes de juny. I el segon, va ser la proximitat de les eleccions. Estem xerrant que aquesta trobada devia ser l’any 1998, i el maig del 99 hi tornava a haver cita electoral, massa pròxima per a iniciar un projecte així, ja que podria afectar el vot.”

Jiménez va intentar convèncer els seus companys amb arguments, car la feina ja estava pràcticament llesta. “Vaig exposar, en aquella mateixa reunió, que la ubicació per a aquest aparcament no seria exactament a la plaça des Born, per recomanacions i estudis tècnics que ja s’havien fet de manera interna. Si no que es preveia que ocupés l’esplanada que ara mateix empren els autobusos, i que va des del passeig de Sant Nicolau fins al principi de la plaça des Born. D’aquesta manera ens ajustaríem al PEPCHA, evitant també la zona més susceptible de trobar-hi restes arqueològiques.”

Tanmateix, l’oposició dels mateixos companys va aconseguir que l’aparcament soterrat no s’arribés a fer mai. I que, avui en dia, sigui encara una idea en l’aire que es planteja, però que no hi ha visos d’executar.

Què ens costaria un aparcament soterrat?
Avui en dia, fer l’aparcament a la plaça des Born seria una opció que, possiblement, no seria la preferent. Però sí que, com va exposar el batle Llorenç Ferrer a la roda de premsa de presentació del PMUS, es podria contemplar a una zona com la plaça de la Pau.

Conscient del cost que suposa una obra com aquesta, Ferrer va ser caut, assegurant que no serà una actuació que pugui ser vista en un any, però que no es descartava en absolut.

Què ens podria costar, tanmateix, un aparcament soterrat a Ciutadella? Es diu que, des Born, es llevaran un centenar d’aparcaments. Doncs bé, a Pamplona, l’ajuntament va adjudicar l’any passat una contractació per una obra similar de 346 places d’aparcament soterrat per un cost de 31.714€, que ascendeix a un total de 13,7 milions d’euros. La curiositat d’aquest projecte és que, els vesins interessats, podran adquirir una d’aquestes places d’aparcament pel cost unitari i amb un contracte de concessió per 75 anys, degut a què l’obra es fa en subsol públic.

Cal tenir en compte que, molt probablement, el cost d’un aparcament soterrat a Ciutadella podria variar a causa de la insularitat. Però, seria aquesta una possible via per a molts dels vesins del centre que no veuen viable aparcar cada dia als afores del poble?

Hauser & Wirth Tardor 2024

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.