Eulàlia Martí/Brussel·les – El partit de la Llibertat d’Àustria, l’ultradretà FPÖ liderat per Herbert Kickl, és el favorit per guanyar les eleccions generals d’Àustria d’aquest diumenge. Les enquestes pronostiquen la victòria dels ultres amb un 27% dels vots mentre que el partit popular austríac, l’ÖVP, quedaria enrere, tot i que frec a frec, amb un 25%. Els de Kickl ja van fer el sorpasso en les europees al juny quan van avançar-se amb un 25,4% dels vots al partit dels democratacristians. L’ÖVP governa en coalició amb els Verds, que obtindrien un 7% de vots segons els sondejos. Si aquests es compleixen, Àustria se sumaria al club de països europeus on l’extrema dreta és primera força política, com és el cas d’Itàlia o Països Baixos.
El FPÖ ha basat el seu discurs en temes clau com ara el cost de la vida, la immigració o el clima. Kickl es mostra euroescèptic i defensa una política migratòria de mà dura que relaciona al mateix temps amb la inseguretat, la delinqüència i el terrorisme. Sota el lema “Fortalesa Àustria, fortalesa de la llibertat” vol adoptar mesures com reduir la presència d’immigrants en situació irregular i de sol·licitats d’asil o bloquejar la reunificació familiar dels immigrants que ja es troben a Àustria. A banda d’això, la tempesta Boris i les conseqüències que ha patit el país han servit per situar també la política climàtica del govern de coalició amb els ecologistes en el punt de mira.
Pel que fa a la viabilitat d’un govern ultraconservador, el FPÖ necessitaria suport dels populars (ÖVP), que ja han descartat unir-se a un executiu encapçalat per Kickl llevat que el partit d’extrema dreta estigués disposat a cedir el lloc de primer ministre.
Nehammer es juga la reelecció
El canceller Karl Nehammer i candidat de l’ÖVP es juga la reelecció. Després de la dimissió de Sebastian Kurz el 2021 per un escàndol de corrupció, i del breu lideratge d’Alexander Schallenberg, Nehammer va accedir al poder i ara se sotmet per primera vegada a la confiança dels electors per governar el país.
En les últimes eleccions, els democratacristians van obtenir 71 escons, els socialdemòcrates van quedar enrere amb 40, l’extrema dreta en va obtenir 31, i finalment a la cua els Verds amb 26.
