Silve Pons / Ciutadella – El dissabte 28 de setembre va tenir lloc una jornada dedicada al punt de trobada entre el formatge amb Denominació d’Orígen Protegida Mahón-Menorca i el pernil ibèric d’aglà. Organitzada per Fra Roger, Gastronomia i Cultura i per la galeria Hauser & Wirth, va tenir lloc a l’Illa del Rei.
Hi van participar unes 90 persones que, després de visitar les Exposisions d’Eduardo Chillida i Roni Horn, van asistir a la disertació d’Ana Belén González Pinos, membre de l’Academia castellana y leonesa de Gastronomia i experta en el món dels formatges i dels pernils ibèrics.
González Pinos va fer una introducció sobre el que ténen en comú el pernil ibèric d’aglà i el formatge de Menorca, i és, bàsicament, la sal. El mineral que els clàssics consideraven un bé major, una riquesa, fins al punt de convertir-lo en sou per una jornada de feina (“salari”) o en present (“aigua i sal”). El valor que les diferents cultures atorguen a la sal és per ser l’element esencial per a la conservació dels aliments. La sal és la única roca que consumim els humans, i a Menorca, gràcies a la nostra peculiaritat geográfica com a illa envoltada de mar, conferim un sabor especial i únic als nostres productes, especialment al formatge.
Ana Belén González recordà que el pernil ibèric d’aglà només té dos ingredients: pernil i sal. I el formatge de Menorca, en té tres: llet, quall i sal. Aquell que superi aquest nombre d’ingredients deixa de ser l’autèntic formatge artesà menorquí i passa a ser un formatge industrial amb un gran nombre d’ingredients i conservants que confereixen un sabor uniforme al producte. I la gràcia del formatge de Menorca és que mai té el mateix sabor, perquè si tastes un bocí de la mateixa peça un dia més tard, ja ha madurat un dia més i el sabor ja no és el mateix. Aquest valor és únic: el formatge que menges avui, ja no el tornaras a menjar mai més perquè demà ja no será el mateix, i no en trobaràs cap d’igual.
Segons les dades a nivell nacional, a Espanya es consumeix poc formatge, uns 8 quilos per persona i any, mentre que a Grècia, per exemple, se’n consumeixen uns 38 quilos aproximadament. L’experta animà als menorquins a que valorem més el nostre formatge com a part del nostre patrimoni gastronòmic, de la nostra cultura i de la nostra tradició. També que posem en valor als productors locals que són els que infereixen una personalitat pròpia a cada un dels formatges que s’elaboren a l’illa.
La jornada finalitzà amb una degustació de formatges de Menorca amb Denominació d’Orígen Protegida i un assortit de productes ibèrics de la casa Montaraz, de la que Ana Belén González n’és ambaixadora.
