Ciutadella ha acollit a nombrosos artistes d’arreu del món, els quals també han trobat aquí l’espai per a la seva creativitat. Un d’aquests va ser el francès, Eugène Dabit. Eugène neix a Mers-les-Bains, el 21 de setembre de 1898. És fill d’Émile Dabit i Louise Hildenfinger. La parella viu a Montmartre, però el seu desig és que Eugène neixi vora el mar i per aquesta causa es traslladen al poblet de la costa del canal, a prop de Dieppe. Entre 1904 -1912, Eugène segueix estudis primaris a l’escola comunitària, Quan té catorze anys entra a fer feina al taller de serralleria Compagnons du Devoir. Amb l’inici de la Primera Guerra Mundial, el taller es tanca i el pare, Émile, és mobilitzat. Eugène fa feina al metropolità de París i en altres ocupacions. Es presenta voluntari a files el 1916. És llicenciat el 1919 i decideix una altra aventura vital: dedicar-se a la pintura. S’inscriu a l’escola de François Biloul, a Montmartre, i després en l’Acadèmia de la Grande Chaumière, a Montparnasse, on coneix la seva parella, Beatrice Appia. L’any 1923, els pares de Dabit compren part de l’Hotêl du Nord, al barri de Jemmapes, i ell hi fa feina com a porter de nit. El 1924 es casa amb la pintora, Beatrice Appia. Eugène escriu el 1926 la primera versió d’Hôtel du Nord, en la qual retrata la vida a l’hotel que regeixen els pares a través dels seus hostes. L’any 1928, Dabit i Appia van a viure uns mesos a Marrakech, es tracta d’una estada creativa, ja que ambdós es dediquen a pintar. Després de molta insistència aconsegueix publicar Hôtel du Nord que obté un gran èxit i fa que entri a la poderosa Gallimard. L’estiu de 1932, quan Appia marxa amb la família Ginebra, Dabit i Vera Braun, la seva amant, també pintora, van a Eivissa. El mateix 1932, el diari El Iris, dóna compte de la residència de l’artista a Ciutadella. A Ciutadella, Dabit inicia un nou projecte literari. Aquest projecte creatiu deu ser ja L’île, novel·la que publica el 1934. L’espai on passa la història, Ferreal, descriu magníficament la Ciutadella que descobrí Dabit. La trama se centra en la vida dels homes que treballen en el desballestament d’un vaixell, l’Andròmeda i les relacions que mantenen entre ells, d’amistat i de tibantor, de solidaritat i conflicte, amb la confrontació de dos espais: el de la ciutat i el del port. Es tracta d’una de les novel·les de principis del segle XX de més categoria referides a Menorca. El relat es pot emmarcar en la novel·la social i obrera del moment, atorgant tot el protagonisme a la classe popular, la qual cosa degué xocar en la Ciutadella de llavors. Tanmateix, pocs ciutadellencs la van poder llegir en francès, ja que fins fa quatre anys no s’ha editat traduïda al català per Joan F. López Casasnovas, quedant inèdits altres relats escrits per Dabit a Ciutadella el 1932 i en visites posteriors. No va poder tornar enllà 1935. El 1936, en una visita amb André Gide, Jef Last i altres escriptors, a la Unió Soviètica, emmalalteix i mor el 21 d’agost a Sebastopol, Crimea.
