Itziar Lecea / Ciutadella – Durant la passada Nit del Turisme, la família Carrasco Florit, ben coneguts a Ciutadella pel seu negoci d’hostaleria, va rebre un reconeixement públic a la trajectòria empresarial. Són més de 40 anys que “piquen pedra”, primer en Paco Carrasco i na Juana Florit, i ara els seus fills. Aquesta setmana hem volgut xerrar amb la segona generació, representada per Carlos Carrasco, qui junt amb els seus germans duu ara el negoci, per veure les diferències entre aquella petita cafeteria que ho va iniciar tot i l’espai gastronòmic Ses Voltes que, ja consolidat, és un dels referents gastronòmics de Ciutadella.

Com ha arribat aquest premi a la família?
Fa estona que, des de la Fundació Foment de Turisme, ens van comentar que els hi feia ganes proposar-mos per aquest premi, el de la Trajectòria professional en turisme, que lliura l’Agència d’Estratègia Turística de les Illes Balears, però tampoc van dir res més. Fins que, no fa massa, ens van contactar per dir-mos que ens l’havien atorgat. És un premi que abasta no només el que és ara l’empresa, perquè fa més de 40 anys que els nostres pares, en Paco Carrasco i na Juana Florit, van posar en marxa el negoci.

Com va ser aquesta posada en marxa, per refrescar la memòria?
El primer que van tenir va ser una botiga de regals. Tot i que la gènesi del negoci va ser el fet que el nostre pare va vendre la seva part del negoci d’una fàbrica de bijuteria que va muntar amb els seus germans, amb l’objectiu de posar una cafeteria amb un aire molt modern per l’època, amb tocs americans. De fet, a l’inici, al local també hi havia màquines recreatives i jocs, a més de fer part de gelateria. Estem xerrant de la primera meitat de la dècada dels anys 80.

Quan els fills vam entrar a l’empresa, el nostre pare va passar a gestionar temes administratius, deixant de servir a barra, on va fer molts anys. Va ser en aquell moment en què vam expandir l’empresa amb altres locals, com el Cuore a Cala en Blanes. Amb el temps, però, ens hem adonat que més val abraçar manco i fer pocs i bons.

Com a segona generació de l’empresa, heu vist tota aquesta trajectòria. Amb què us quedau?
La feina ens l’han inculcat des de petits. D’aquella època, i del nostre pare en concret, vam aprendre que el més important és el tracte amb el client. Si tractam bé a un client, tornarà, que és el que sempre ens deia ell i és una manera de fer que hem transmès al personal de sala. Una altra de les coses que, a base de fer feina, hem après, és a mantenir un bon ambient de feina. Tenir mal ambient a una empresa turística, on hi ha nervis i cansament, no és bo. Per açò, sempre els deim als treballadors que si hi ha algun problema, en xarrem, que rallant es poden solucionar moltes coses. És una de les claus per les quals mantenim a personal de fa molts anys.

En un moment en què la manca de personal al sector és un problema estructural greu.
Sí, és realment un problema greu. Però és que els temps i les circumstàncies han evolucionat molt des que vaig començar. I des que va començar mon pare, ja ni s’assembla. Per açò, intentam posar bones condicions, deixar-les clares des del principi i venir-hi d’acord les dues parts. Ara mateix, l’hostaleria no és una feina mal pagada, però també té les seves coses.

Hi entra gent jove?
No ens queda més remei, perquè hi falta molta gent per fer feina. Aquí, però, intentam sistematitzar la feina de manera que, qui entra sense saber fer gairebé res, pugui començar des de baix i anar aprenent. El més important és mantenir el bon ambient, i si des d’un primer dia ja li posam massa responsabilitats a una persona nova, és molt fàcil que les coses no surtin bé.

Sistematitzar processos, i la tecnologia que tenim avui en dia, ens ajuda a fer la feina molt millor que fa un temps. O, almanco, poder viure a banda de la feina. Perquè, per exemple, els fills que ara duim el negoci, no tenim prou vida per fer la feinada que feia el nostre pare.

En quin sentit?
El nostre pare i la nostra mare feien feina cada dia, tots els dies de la setmana, unes 16 o 18 hores. I sense dies lliures. Ara tenim dies lliures, tots. És necessari. En aquest sentit, també com a societat hem avançat molt.

Què ha suposat el premi per a la família?
Òbviament, una alegria molt grossa, perquè es reconeix la nostra feina, però també la carrera que van començar el nostre pare i la nostra mare, que es dedicava a la cuina. A més, com és filla del forn de la plaça d’Artrutx, sempre se li ha donat bé fer pastes i cuinar, i entre els dos feien equip.

Per a noltros, que duim ara el negoci, el premi ha suposat un impuls per a seguir endavant.

Us agradaria que l’empresa tingués continuïtat, més enllà d’aquesta segona generació?
Sí, però que fos una continuïtat de cor, que no fos forçat. Perquè la feina d’hostaleria és molt esclava, i si no la pots triar, pesa molt. Sí que ens agradaria que seguís més enllà de la segona generació que ara representam, però ja vorem què ens duu el futur.

Una vida dedicada a l’hostaleria i la restauració menorquina

Francisco ‘Paco’ Carrasco Rubio va néixer a Algeciras el 1943, però la seva vida ha estat plenament arrelada a Ciutadella de Menorca des que hi va arribar amb tan sols 6 anys.

La seva història és la d’un jove treballador que va començar en feines humils després de la postguerra i va fer un llarg camí fins a convertir-se en una figura clau de l’hostaleria local. Fill de Bartolomé Carrasco i Maria Rubio, en Paco i la seva família es van traslladar a Menorca després que el seu pare es arribés a l’illa per treballar com a capatàs a les obres del port de Ciutadella. Tot i perdre el seu pare prematurament, en Paco va seguir endavant, treballant en diversos oficis des de molt jove.

Amb el suport constant de la seva dona, Juana Florit Bosch, en Paco va fundar el bar-cafeteria Ses Voltes, conegut també com a Can Carrasco. Aquest establiment, nascut als anys 80 i actualment transformat en Espai Gastronòmic Ses Voltes, és gestionat pels seus fills i és un referent a Ciutadella, oferint una cuina moderna però arrelada a la tradició.

El camí d’en Paco Carrasco no va començar directament a la restauració. A finals dels anys 50, va treballar en la fàbrica de bijuteria que el seu germà Tolo havia obert, i poc després va decidir emprendre amb la creació d’una botiga de souvenirs al centre de Ciutadella. Amb el pas del temps, la botiga es va expandir per convertir-se en Galerías Carrasco, incloent-hi regals i joguines, fins que l’any 1982 el negoci va girar completament cap a l’hostaleria.

Ses Voltes es va transformar en un restaurant capdavanter a Ciutadella, amb un model de negoci que incloïa elaboració pròpia de gelats i una de les primeres pizzeries de l’illa. Amb el temps, aquest esperit d’innovació es va mantenir gràcies a la implicació dels seus fills, que han expandit i continuat el negoci familiar.