Miriam Triay / Ciutadella – No és la primera vegada que des de Nua consideram oportú destacar noms femenins, per poder mostrar com, i encara que estiguin relegades a la foscor actual, al desconeixement, hi va haver menorquines que marcaren un abans i després a la història de l’illa. Amb aquesta labor, en aquest nombre ens acompanya l’historiador i bibliòfil, Gabriel Julià; i la seva pròxima publicació Noms propis (femení, plural).
RECOPILANT HISTÒRIA
L’historiador Julià és una persona inquieta, que sempre ha de cercar, ha d’investigar i ha de recopilar. Així, i com ja passa amb altres professionals que segueixen aquest camí, és fent diverses recerques que s’acaben descobrint altres camins totalment inexplorats i ignorats, i sorgeixen obres completes.
“Fa temps que m’havia adonat que hi havia molts noms femenins sense conèixer. I la idea de posar-los llum, sempre m’havia rondat pel cap. És un projecte que s’ha anat elaborant constantment i d’una forma canviant. Fins que, i finalment, ha acabat agafant forma baix el nom Noms propis (femení, plural)”.
L’autor ja havia destinat altres publicacions a dones menorquines -relacionades amb o nascudes a Menorca-, com Diva. La soprano Juanita Capella, dedicada a la soprano Juanita Capella, “una eminència en el seu camp, nacionalment i internacional, sobretot a Itàlia, on la tenen en gran consideració”. I era amb la intenció de destinar unes pàgines a artistes que havien treballat per l’església que, finalment, es va adonar de la gran quantitat de dones desconegudes, que havien sigut molt significants en diversos camps. “Avui dia, a més, qualsevol cosa que tengui presència femenina importa, i crec que és el moment oportú per fer una publicació d’aquest tipus”.
MÉS D’UNA QUARENTENA DE NOMS
Una quarantena de noms són els que, finalment, han donat forma a la pròxima publicació de Gabriel Julià. Que, segurament, veurà la llum abans que acabi l’any, juntament amb el grup d’aquest mateix trimestral, Setmanaris i Revistes. “Figures femenines, relacionades amb Menorca, amb una presència important, però de les quals ningú o poca gent n’ha sentit parlar. Moltes ignorades. I d’altres que, encara que conegudes, poc reconegudes”.
Entre aquests noms, per no dir-los tots, i sense voler avançar molt més de la publicació que prest estarà a l’abast de tothom, trobam el de la cançonetista Pilar Alonso Moll (Maó, 1987), el de l’actriu Maria del Pilar Anglada Serra (Ciutadella, 1940), el de la restauradora i pintora -de qui ja hem parlat en aquest mateix trimestral-, Catalina Camps Vives (Ciutadella, 1917), el de la investigadora, professora i catedràtica, Maria Lluïsa Canet Ruíz (Maó, 1924), el de la soprano, ja mencionada, Juanita Capella (Buenos Aires, 1879), el de la biòloga, ecologista i botànica, Maria Àngels Cardona Florit (Ferreries, 1940), el de la professora d’Educació Física i mezzosoprano, Maria del Pilar Escandell Escandell (Maó, 1992), o el de la pintora i brodadora de tapissos, Catalina Narváez Pérez (Cádiz, 1861). Entre molts altres noms. Com deim, més d’una quarantena en total.
Algunes d’elles menorquines, com podeu observar amb els llocs de naixement, i d’altres que mantingueren relació amb Menorca. Per exemple, si parlam de Juanita Capella, encara que nasqués a Argentina, tenia ascendència menorquina, concretament, i com ens explica Julià, ciutadellenca. Com podem observar amb el seu llinatge, Capella. “Fou una gran soprano, admirada per tot el món. I de qui a Menorca no se’n parla”. O na Catalaina Narváez que, tot i no ser menorquina, fou una eminència pel que fa a la pintura i al brodat; “a l’església del Monte Toro tenim vuit tapissos fets per ella. I ningú en parla mai. Es tracta d’una eminència de l’art nacional i internacional”.
De les altres, noms com Maria Àngels Cardona, potser ens sonen una mica més, però és important destacar totes les seves fites, i recordar perquè té un col·legi, concretament un dels dos instituts de Ciutadella, que dur seu nom. Es tracta d’una “pionera en l’estudi de la flora a través del seus cromosomes i en estudis de protecció paisatgística. És una de les persones que des de l’àmbit de la botànica i de la genètica, més ha contribuït a l’estudi i al coneixement de la flora de Menorca i de les Illes Balears, especialment de la flora endèmica”.
També apareixen menorquiens com na Catalina Camps, que com ja vam mencionar a l’anterior nombre, s’encarregà de pintar els escuts del Saló Gòtic de Ciutadella. Fita que molta gent desconeix, i que va ser molt important. Així com na Maria del Pilar Escandell, professora d’educació física de l’Institut de Batxillerat de Maó, en uns temps en què açò era impensable, i que es tractava d’una assignatura docent impartida per homes.
Com deim, entre molts altres noms importants, i rellevants, que potser han passat desapercebuts per la història menorquina. Que no es mostren als col·legis, i que no formen part del llegat que, se suposa, hauríem de tenir tots. Llibres com el d’en Gabriel Julià, per tant, són els que es necessiten per poder posar llum a la foscor d’una història femenina, també existent, i clau.