Miriam Triay / Ciutadella – La presidenta del Cercle Artístic, Lina Pons Massanet, anunciarà en la pròxima entrega del XLIX Premi Born de teatre, la seva retirada al capdavant de l’entitat. Pons, que accedí a la presidència l’any 2019, ha hagut de capejar una programació durant pandèmia, i també gestionà la tornada del premi al seu escenari d’origen, el de del Teatre des Born.
Una decisió presa amb calma i reflexió, que comportarà l’elecció d’un nou president o presidenta de cara al curs 2025. Des del setmanari EL IRIS hem volgut conversar amb ella.
Per què ha pres la decisió de deixar la presidència després d’aquest curs?
La decisió de deixar la presidència ha vingut donada, primer, perquè realment el mandat de cada president està pensat per ser de dos anys, i jo ja he renovat dues vegades. I després, perquè crec que sis anys ja és un nombre prou important. Sempre està bé que vengui gent nova. A vegades queden algunes idees massa fixades en el temps, i amb la incorporació d’una nova mirada, d’una nova veu, es descobreixen canvis fantàstics. Per tant, creim que és important que es vagin renovant les juntes, de tant en tant.
Ja ha trobat algú que la substitueixi?
Encara no. Però el trobaré. Així com em van trobar a jo, jo estic segura que trobaré a algú altre.
Encara que, cal assenyalar, sent realistes, que avui dia és complicat trobar gent que vulgui ficar-se dins el voluntariat. Hi ha poc compromís. La gent fa moltes coses, i es compromet a molt, però hi ha poc compromís amb el voluntariat.
Després de sis anys al capdavant de l’entitat, quin és el balanç que en fa?
Per jo el balanç és molt positiu.
Estic molt contenta amb els que han passat per la Junta i que encara hi són, perquè han estat persones molt compromeses, molt eficaces i eficients.
A més que hi ha hagut unió. No diré de família, encara que gairebé, però sí entre iguals. No hi ha ningú que tengui més protagonisme que altres. Sinó que sempre hem intentat que tothom se senti al mateix nivell. No combreg amb altres històries, en aquest sentit.
“Per jo el més valuós pel que fa al Premi Born, ha sigut aconseguir dur quatre premis dalt l’escenari”
Fins i tot li va tocar capejar una pandèmia…
Sí, gairebé tot d’una. Vam entrar com a nova Junta el juny del 2019, i el març del 2020 ja tancàvem les portes del Cercle Artístic. Va ser un entrebanc important a superar. Vam intentar mantenir, però, igualment, el contacte amb els socis, penjant informacions, conferències, de forma digital. A partir d’aquest moment, de fet, va ser quan vam prendre la decisió de gravar tots els actes que portéssim a terme. Perquè tots els socis en tinguessin accés. En aquest sentit, una de les coses que més van agradar, va ser que vam publicar el vídeo del darrer Foc i Fum celebrat pel Cercle, durant els dies de Sant Joan -ja que el 2020 no n’hi va haver-.
I pel que fa al Premi Born del 2020, vam haver de reduir l’aforament, com per tot; i com que no vam poder fer una obra de teatre, vam pensar d’organitzar un concert amb gent de la terra, concretament, amb na Maria Camps. Vam canviar el format, ens vam adaptar als temps. Així vam presentar el Premi Born, sense deixar de banda l’actuació que composa l’acte.
I personalment, quin balanç en fa del que ha suposat la presidència?
S’ha de tenir present que es tracta d’una tasca dura. Després d’una jornada de feina, enfrontar-te amb açò, és complicat. Però jo hi he pres molt de gust. I estic molt satisfeta. A més, crec que hem fet canvis significatius, que han donat molt bons resultats. I s’ha creat una assistència fidel a totes les conferències, que ens sembla clau per mantenir l’entitat, i la seva essència.
Demà s’entrega el XLIX Premi Born… en aquest sentit, durant la seva presidència, s’han celebrat sis premis… què en destacaria?
Per jo el més valuós pel que fa al Premi Born ha sigut aconseguir dur quatre premis dalt l’escenari. Perquè sí, és veritat que és un premi d’escriptura de teatre, però no hem de perdre de vista que tots els autors el que volen és veure la seva obra representada. I en aquests sis anys, haver vist quatre representacions, pràcticament seguides, per jo és un orgull. Me’n vaig amb la il·lusió, a més, de saber que el Premi Born de Teatre del 2023, encara que no s’hagi pogut representar enguany, per circumstàncies de logística, ja està fermat per fer-se el 2025.
Per què enguany heu decidit representar ‘Casa Calores’? Com ha sorgit?
Gairebé sense adonar-nos, realment. Perquè un expresident de l’entitat, coneix a en Jordi Boixaderas, un dels actors que formen part d’aquesta obra, i ens va comentar que podria ser una possible candidata a ser representada durant l’entrega. Per substituir a la guanyadora que, com dic, no podia ser representada enguany.
I bé, es tracta d’una producció de la Sala Beckett.
Que, de fet, ens fa gràcia poder-la dur, pel que significa. Vam començar formant part de la Junta i la presidència, amb una lectura dramatitzada d’en Jordi Boixaderas, i l’acabarem amb una representació seva. És un comiat curiós i simpàtic.
També ens va semblar una bona opció, ja que es tracta de comèdia. I encara que ens faci, evidentment, molta il·lusió representar les obres guanyadores del Premi Born, s’ha de tenir present que són obres més denses, molt narratives. I hi ha d’haver accés a tots els públics. Tampoc ens podem encasellar en obres de difícil lectura pel qui seu a la cadira. I Casa Calores creim que és una comèdia que passarà molt bé, i que tindrà molt bona acollida. Al final, la té per tot on la fan.
Serà durant aquesta entrega que anunciarà la seva partida?
Sí, durant el XLIX Premi Born faré el meu comiat. Perquè és l’oportunitat de poder-ho dirigir a tota la gent que participa de l’entitat, d’alguna manera. Hi haurà membres del Consell Assessor, membres de la Secció d’Estudis, presidents d’altres seccions i entitats adherides, col·laboradors que formen part del Premi Born, i micromecenes que sempre ens han ajudat. A més de, i sobretot, els membres de la Junta i socis i sòcies del Cercle.
I a més d’anunciar-ho durant l’entrega d’un premi tan important, faran alguna cosa extraordinària durant aquest darrer curs?
No ho hem acabat de decidir. Però supòs que si fem alguna cosa, serà durant la Festa Social de l’entitat, en la qual intentarem marcar un final de festes. Però encara no ho tenim molt definit.
Els membres de la Junta que vulguem partir, serà a partir del juny de 2025, i creim que ens quadra bastant amb la Festa Social, a més de la importància d’aquesta mateixa. Després serà quan hi hagi l’assemblea general, i quan presentem al Consell Assessor el canvi de presidència.
“Faré el meu comiat en aquest Premi Born. És on hi haurà més personalitats presents, entre les què destaquen els socis i sòcies, i els membres de la Junta”
Així, encara formarà part de la preparació del L Premi Born…
Bé, realment, la meva intenció no és sortir de la Junta. Sinó deixar la presidència. No m’importa quedar a la Junta i estar devora de la persona que em substitueixi. Per ajudar-la si fa falta. Però sí que necessit un temps de parèntesis. Perquè fa sis anys que visc en clau Cercle Artístic. I que tot el que veig o faig és pensant amb l’entitat.
Però sí, encara prepararé com a presidenta el
L Premi Born, un nombre bastant rodó. I a més un que, i com ja he dit, dalt l’escenari tindrà la representació de l’obra de Miguel Ángel González. Una que, de fet, és de gran importància internacional, ja que ha triomfat, molt, i concretament, a Xile.
De fet, la Junta havia de viatjar a Xile aquest curs, no?
Sí, hi havia la possibilitat. La productora 11 Varas, ens havia proposat d’assistir a un reconegut festival de teatre, el Festival Santiago Off, per poder explicar què és el Premi Born. Ja que l’obra de Y que nunca he llorado, guanyadora d’un Premi Born, com dic, ha tingut molta repercussió al país sudamericà. A més que en la mateixa obra ja es menciona aquest premi. De fet, el protagonista diu una frase en un moment donat, que és la mateixa que va dir Miguel Ángel González quan va recollir el guardó: “Jo he estat un etern perdedor del Premi Born”. S’havia presentat diverses vegades abans de guanyar-lo.
Però finalment no ens ha sigut possible assistir-hi -es va celebrar a principis d’aquest mateix mes d’octubre-, ja que ens han fallat les ajudes. Com molts ja sabeu, l’INAEM ha patit un canvi de criteri, que ha suposat l’eliminació d’algunes subvencions a certes entitats i actes. Entre aquests, s’hi troba el Premi Born de teatre. Era una subvenció concedida des del 1997, i enguany ens l’han retirada. Diuen que no complim amb certs requisits.
I clar, havent perdut una suma important, que ens ajudava molt a seguir endavant, com a entitat sense ànim de lucre, el fet d’anar a Xile a presentar què és el Premi Born, perquè sigui encara més internacional, no ha sigut possible. Però bé, és una pena… ara estem intentant que els representants en el Congrés de Madrid, intentin fer alguna cosa per arreglar-ho.
Esperem que es pugui arreglar d’alguna manera. Encara que sigui donant-nos una subvenció nominativa com fan altres administracions. Perquè la part econòmica del Cercle ja és molt justa. Ara, i gràcies a la bona gestió feta des de tresoreria, havíem aconseguit entrar més o menys el que gastàvem. Però si perdem subvencions com aquesta, ho notarem. I açò ja albira un any complicat.
