Albert Cadanet/Brussel·les – La Unió Europea observarà amb atenció les eleccions a la presidència dels Estats Units, uns comicis on les enquestes dibuixen una població altament dividida i on estarà en joc la relació entre les dues potències de cara als pròxims anys. Més enllà de la retòrica electoral i dels canvis geopolítics que apunten a un món multipolar, els experts subratllen que l’associació entre la UE i els EUA és “inevitable”. Malgrat estar pràcticament obligats a entendre’s, les formacions que conformen la majoria proeuropea reconeixen “preocupació” per una possible victòria de Donald Trump. Per altra banda, l’extrema dreta li trasllada el seu suport i veu el candidat republicà com un aliat que contribuiria al desplegament de polítiques més radicals al bloc.
La relació entre els Estats Units i la Unió Europea durant la legislatura de l’encara president Joe Biden ha estat marcada pel diàleg. Si bé és cert que no ha estat exempta de tensions, com per exemple quan el dirigent demòcrata va impulsar la Llei de Reducció de la Inflació, els experts coincideixen que el tracte bilateral ha anat pel bon camí. “Algunes vegades s’ha estat en desacord, però en general la relació entre Brussel·les i Washington ha estat positiva”, assenyala en declaracions a l’ACN el cap de l’oficina de la capital belga del ‘think tank’ German Marshall Fund, Ian Lesser.
El que és evident, des de la perspectiva de les formacions que conformen la majoria centrista al Parlament Europeu -els populars, els socialdemòcrates, els liberals i els Verds-, és que les converses amb el país nord-americà han sigut més fàcils que amb Donald Trump. “Les relacions han millorat; és cert que l’administració Biden també ha sigut proteccionista […] però s’ha avançat molt”, comenta l’eurodiputada socialista i membre de la delegació de l’Eurocambra per a les relacions entre els Estats Units i la Unió Europea, Lina Gálvez. L’eurodiputada espanyola posa d’exemples les reunions mantingudes durant la darrera legislatura en el marc del Consell de Comerç i Tecnologia, la cooperació en ciberseguretat o la cerca de solucions comunes per fer front al canvi climàtic.
“La relació és propera però, per sobre de tot, és molt important; i és precisament per aquesta importància que cal que es gestioni de manera eficaç”, afegeix Lesser, qui al mateix temps subratlla com de cabdal és que les dues parts siguin capaces d’oferir “predictibilitat”. “És crucial tenir líders polítics sòlids amb una visió europea consolidada”, insisteix.
Una possible victòria de Trump
Les enquestes al país nord-americà estan més ajustades que mai, algunes fins i tot atorguen un empat tècnic entre els dos candidats, per la qual cosa no es pot descartar ni una presidència republicana ni una demòcrata.
Des de Brussel·les, la percepció general -i de nou, sobretot entre les formacions de la majoria centrista- és que una victòria de Trump tindria conseqüències negatives per a la Unió. “Sense dubte hi ha temor”, reconeix l’eurodiputada Gálvez, que identifica la UE com un territori “tremendament obert i que depèn que hi hagi unes regles de joc multilateral que realment funcionin”. “Una victòria de Trump no ens beneficiaria, sobretot perquè la Unió Europea és un projecte democràtic […] i el que proposa Trump té molts tics d’autocràcia”, afegeix, recordant al mateix temps els efectes que podria tenir l’arribada del magnat a la Casa Blanca en aspectes com la lluita contra el canvi climàtic o la participació de les dones en la presa de decisions.
Malgrat la preocupació d’algunes formacions, altres grups -essencialment els de l’extrema dreta- no amaguen el seu suport a Trump. El primer ministre hongarès, Viktor Orbán, va assegurar a principis d’octubre des d’Estrasburg que obriria”algunes ampolles de xampany” si el republicà surt elegit el 5 de novembre, sostenint que la seva figura contribuirà a accelerar la pau a Ucraïna.
De portes endins, alguns diplomàtics també veuen la figura del fins ara expresident com un mal necessari per avançar de forma més àgil en qüestions com la inversió en defensa, el reforç del sector tecnològic o la posició de la Unió Europea respecte a la Xina, que encara es mostra dividida en temes com, per exemple, la imposició d’aranzels als vehicles elèctrics fabricats al gegant asiàtic.
Sigui com sigui, el debat existent és una mostra més, segons Lesser, que la política europea continua mirant als Estats Units. “Demostra que els líders europeus i la societat en general estan interessats en la qualitat democràtica estatunidenca; som codependents, perquè el que succeeix als Estats Units pot marcar un precedent a Europa i viceversa”, resumeix.
En qualsevol cas, l’analista del ‘think tank’ German Marshall Fund dubte que Trump acabi posant en pràctica algunes de les amenaces més greus que ha llançat durant els últims mesos, com ara la retirada dels Estats Units de l’OTAN. “No hi ha dubtes que la seva personalitat política està orientada a l’agitació […], però tampoc crec que retiri els Estats Units de l’aliança; al cap i a la fi, acabarà jutjant que això no jugaria a favor de l’interès del país” argumenta, tot i que afegeix un petit matís. “Podria una altra administració Trump fer més difícil la vida dins l’aliança? Indubtablement”, planteja.
Projecte continuista amb Harris
L’altre escenari -una victòria de la demòcrata Kamala Harris- sembla “molt més còmode” per als interessos de la Unió Europea, segons Lesser. Ara bé, l’expert també recorda el manteniment d’algunes polítiques proteccionistes de l’administració Biden -de la qual Harris era vicepresidenta- i alerta que una possible arribada a la Casa Blanca de la candidata demòcrata “no resoldrà automàticament” les diferències entre les dues parts.
“Harris és una cara familiar per a la Unió i segurament mantindrà una política de continuïtat, però sorgiran noves crisis i s’efectuaran noves respostes, i és difícil predir com actuarà Washington independentment de qui guanyi”, subratlla.
Gálvez, per la seva banda, també veu possible que tant Trump com Harris apostin per mesures proteccionistes per garantir l’autonomia estratègica, tot i que veu evident que el seu nivell d’aplicació seguint uns estàndards internacionals serà “molt diferent”.
La relació més rellevant en l’esfera global
Independentment del resultat, totes les veus coincideixen a assenyalar que la Unió Europea continuarà sent un soci “increïblement important” per als Estats Units i que qualsevol disrupció a nivell comercial o de seguretat generaria “un gran estrès”.
En l’àmbit comercial, la UE i els Estats Units representen gairebé el 30% dels intercanvis globals de béns i serveis i junts sumen el 42% del PIB a escala mundial, segons dades de la Comissió Europea. En paral·lel, les inversions mútues van assolir els 5.000 milions d’euros l’any 2021, l’últim exercici del qual es tenen dades.
Per altra banda, des de l’inici de la invasió russa d’Ucraïna, les dues parts han aportat més de 200.000 milions d’euros a Kíiv en recursos per a la defensa i la reconstrucció, uns moviments que segons la Unió tenen com a objectiu la defensa de “la pau, la llibertat, la democràcia i l’estat de dret”.
En el pla militar, de fet, l’OTAN -tenint en compte que també inclou països com el Canadà, Turquia o el Regne Unit- és l’aliança més gran a nivell global, amb un personal que se situa al voltant dels 3,5 milions de persones i una despesa en defensa que l’any 2023 va superar els 1,15 bilions d’euros, una xifra similar a tot el PIB dels Països Baixos.
