En aquesta secció de “biografies ciutadellenques” convidam per regla general a aquelles persones que neixen, actuen i ens deixen a Ciutadella, però també a aquelles persones de fora que en un moment de la seva vida venen a viure amb nosaltres i tenen un impacte en la història local. No hi falten, tampoc, els nascuts a Ciutadella que fan la seva vida fora del poble, alguns sense trencar els lligams amb la terra, i altres sense gairebé contacte palès amb el lloc de naixement. Avui serà un d’aquests darrers casos, ja que si els dic que Manolo Bonet Fuster va néixer a Ciutadella segur que alguns, com jo mateix, tindreu una sorpresa. Així és. En Manolo va néixer a Ciutadella l’any 1947. Com que son pare, en Juan Bonet Pascual (A Corunya, 1901 – es Castell, c. 1986) era guàrdia civil o carrabiner, he de suposar que havia estat destinat temporalment aquí, després de servir -segons sembla- a Mallorca. En Juan s’havia casat amb Margarita Fuster Pastor (Capdepera, 1917 – es Castell, 1997) i, de la parella, Manolo va ser l’únic fill. Una tia d’en Manolo era Eulàlia Fuster Pastor (Capdepera, 1932), que es va casar amb José Tadeo Miquel, Pepe Tramuntana (Maó, 1930), que va ser l’únic batle d’esquerres a Menorca en les eleccions de 1979.
La família Bonet Fuster molt prest va mudar-se as Castell, per això tots tenim en la ment que Manolo Bonet és fill des Castell. Quan té 11 anys, el jove veu la pel·lícula Molokai, que li va obrir els ulls a la fe. Entra al Seminari. A punt d’abandonar la preparació sacerdotal coneix el missioner Pedro Ibarra que li explica la feina que fa amb els pigmeus. Això el decideix a formar-se amb els Pares Blancs a França i a Anglaterra. És ordenat pare missioner a l’església del Roser (es Castell) el 29 de juny de 1973. Aquest any s’embarcà a Barcelona cap a Ghana, on arribà després d’un viatge de 21 dies. S’està a Tumu, però no s’hi va sentir bé. Després va fer de mestre al nord-oest de Binde fins que el van enviar a un poble de muntanya de 900 habitants, on va començar la seva veritable labor missionera que es va perllongar quaranta-dos anys. Entre els fruits de la seva tasca es poden destacar la creació de l’ hospital de vuitanta llits, amb sala de parts, quiròfan; la construcció de la Casa del Poble i l’emissora de ràdio per poder contactar amb la població dispersa de la zona, l’electricitat. Els resultats van convertir Bonet en un personatge estimat de la gent. Però potser el seu principal èxit va ser saber implicar a la societat menorquina en la labor que feia a Ghana; amb els anys, uns 250 menorquins hi van viatjar per ajudar en les més diverses feines i que van donar lloc a l’associació Amics de Binde. Entre tants de fruits, un disgust: quan es plantejà un litigi entre la comunitat de Binde i l’església de Ghana per la titularitat de les infraestructures creades a la comunitat. Des de 2020, Bonet resideix a Suïssa, on treballa en un menjador social, una cafeteria social i un geriàtric obert a la població necessitada, principalment emigrant. La seva feina ha estat reconeguda per la Medalla d’Or de la Ciutat de Maó (2006), el premi Ramon Llull del Govern de les Illes Balears (2010), entre altres. El 2024, Bonet està adscrit a les parròquies de Santa Maria i la Concepció en les seves estades a Menorca. El 2024 va ser el pregoner de les festes de Gràcia.
