Richard Feynman és un físic poc conegut però segons molts científics és un dels més destacats.
Avui presentam un físic poc conegut però que una enquesta de la revista Physics World (desembre de 1999) va situar en setena posició dels que han fet les contribucions més importants a la física. La llista va quedar així: Einstein, Newton, Maxwell, Bohr, Heisenberg, Galileo, Feynman…
Segurament molts han sentit nomenar els sis primers però no el setè: Richard Feynman.
Les seues contribucions a la Física encara no surten als currículums escolars de Física ni d’ESO ni de Batxillerat.
BIOGRAFIA
Richard Feynman va néixer l’11 de maig de 1918. El 1942 (amb 24 anys) ja treballava al Projecte Manhattan per a la construcció de la bomba atòmica. El mateix any feia la seua tesi doctoral: The Principle of Least Action in Quantum Mechanics.
El 1948 participa a unes trobades sobre electrodinàmica quàntica i surten els seus diagrames en un article de Freeman Dyson, The radiation theories of Tomonaga, Schwinger and Feynman, pels quals anys més tard els tres físics rebrien el premi Nobel de Física.
El 1953 explica la transició de l’heli superfluid.
El 1958, junt amb Murray Gell-Mann, publica la seua explicació de la força dèbil a Physical Review.
El 1965 rep el premi Nobel de Física, que comparteix amb Julian Schwinger i Shin’ichirō Tomonaga.
El 1986 participa en el comitè d’investigació del desastre del transbordador espacial Challenger.
Mor de càncer en 1988 a l’edat de seixanta-nou anys.
PRINCIPALS TREBALLS DE FÍSICA
– Explicació de nivells d’energia pròxims de l’àtom d’hidrogen que en 1947 Lamb va descobrir. Aquests nivells teòricament haurien de coincidir però de fet estaven una mica desplaçats entre si.
– Participació en el Projecte Manhattan. Va veure la primera prova de bomba atòmica protegit només pel parabrises d’un camió confiant que açò el protegia prou de la radiació ultraviolada perjudicial.
– Formulació de la teoria sobre electrodinàmica quàntica que permet fer prediccions molt exactes i que inclou els coneguts diagrames de Feynman per explicar les interaccions electromagnètiques i nuclears. També per representar gràficament un procés de col·lisió o de desintegració de partícules per facilitar els càlculs teòrics en física de partícules. Els seus diagrames també es podien aplicar al càlcul de les interaccions entre las partícules a l’espai-temps, com les interaccions entre els electrons i els positrons (partícula d’antimatèria: electrons amb càrrega positiva).
– Física de la superfluïdesa de l’heli líquid prop del zero absolut de temperatura.
– Un model de la desintegració dèbil. Un exemple de la interacció dèbil és la desintegració d’un neutró en un electró, un protó i un antineutrí.
– Investigació de l’accident del transbordador espacial Challenger a causa d’unes juntes tòriques exposades al clima extremadament fred.
Entre les seues publicacions són conegudes les explicacions de temes de Física: The Feynman Lectures on Physics, en tres volums.
Deixant de banda els temes de Física que estudiava Feynman, es coneix la seua afició a obrir cadenats i caixes fortes. Quan col·laborava al Projecte Manhattan feia bromes deixant notes dins les caixes que aconseguia obrir. També es coneguda la seua afició a tocar alguns instruments musicals.
