Enguany s’espera, si plou, un bon any d’esclata-sangs, que és com generalment anomenam als bolets a Menorca, encara que l’esclata-sang en sigui el més preuat i doni nom genèric popular amb el fet d’anar a cercar esclata-sangs quan es va als pinars i marines a cercar bolets de tardor i principis d’hivern.
D’esclata-sangs a Menorca en tenim de dues castes, el Lactarius vinosus i Lactarius deliciosus segons sigui de murta o de bruc.
Hi ha també les gírgoles i les cames seques (Cantharellus pallens), que és personalment un dels millors bolets per acompanyar carns, per a fer-hi salses i també com a ingredient dels arrossos de tardor.
Una de les millors experiènces per a molts de menorquins i menorquines és anar de ben de jorn a la marina, amb els seus paners, i anar a cercar aquests bolets que despés, arribats a casa, netejarem i cuinarem de diferents maneres.
Els podem fer a la graella o a la planxa, també fregits amb oli d’oliva i amanits amb all i julivert i un pols de sal i un altre de pebre bord dolç i, si volem, un poc de sobrassada esmicolada. També en farem arrossos d’hivern com el de llomillo amb esclata-sangs i cames seques.
En seran ingredient per a les sopes mallorquines d’hivern i per l’arròs brut, dos plats del receptari mallorquí, que també cuinam a Menorca.
Els bolets de tardor mariden bé amb les aus de caça com els tords i les guatleres, com també amb un conill amb cebes i escalta-sangs o una llengua de vedella amb cames seques, entre altres plats del nostre receptari de la cuina micològica.
