El Sínode que parròquies i més de 40 grups hem celebrat des de 2021 a 2024, s’ha acabat. El Papa Francesc, que ha estat activament present en les sessions romanes del Sínode (octubre del 2023 i octubre del 2024), ha considerat que el document final de la Segona Sessió, la de 2-27 d’octubre de 2024, reflectia prou bé l’esperit i la lletra del que s’ha viscut i dit i, per açò, no farà cap Exhortació apostòlica postsinodal.
Val la pena que coneguem, encara que sigui sols un flaix, les cinc parts empeltades idealment en Jn 20-21:
- La primera part accentua el paper de l’Església com a poble de Déu (17). El poble de Déu és una comunió, no una agrupació de persones, fragmentada i dividida. La sinodalitat, camí de renovació espiritual i de reforma estructural, pretén convertir l’Església en més participativa i missionera, més capaç de caminar amb cada home i cada dona irradiant la llum de Crist” (nº28).
- La segona part destaca les dones entre els grups de persones orientats a la missió (60). Se subratlla la seva aportació essencial en la història de l’Església i les seves tasques variades i encoratjants en el present eclesial. A més, es demana que el poble de Déu tingui més veu a l’hora del nomenament de bisbes, que els preveres visquin la fraternitat i treballen conjuntament, i s’apunta a la institució d’un ministeri de l’escolta i de l’acompanyament (78).
- La tercera part és el moll de l’os del Sínode. Es diu que el discerniment no és una opinió o una recerca de les majories. El discerniment anima a que cadascú s’obri a l’escolta d’allò que els altres, en consciència, comparteixen amb ell, per tal de mirar conjuntament de reconèixer allò que l’Esperit ens diu (Apocalipsi 2,7)” (82). Si és cert que les decisions pertoquen al col·legi episcopal i al bisbe de Roma, s’han de prendre “amb l’ajuda de tots” (92)
- La quarta part tracta dels lligams intraeclesials. En relació a la parròquia, és essencial la noció de “casa”, d’una família (oikos), que acull tothom qui hi entra i hi cerca un espai d’acollida i d’amistat. Sense una comunitat parroquial que viu la fe i l’amor de manera coherent i atractiva, difícilment la parròquia serà acollidora i missionera.
- Finalment, la cinquena part planteja la formació de tot el poble de Déu en una consciència vocacional i missionera. El Sínode de Bisbes 2021-2024 ha transformat un esdeveniment eclesial, un Sínode, en un procés eclesial. Com el Papa ha afirmat, “l’Església és constitutivament relacional i per tant sinodal” (136). La sinodalitat no és un tema més dels que fins ara havien tractat els Sínodes de bisbes, sinó una manera concreta de construir i viure l’Església. Per això és necessari que l’esperit de la sinodalitat impregni les institucions eclesials i sigui motiu de comunicació, ensenyament, pregària i pràctica. Hem de viure i transmetre una manera sinodal de ser i de fer, que genera i transforma. En una paraula, com s’afirma en la conclusió del document, la sinodalitat és com un banquet ofert a tothom, símbol de la convivència i de la comunió que omplen una Església que dona testimoni de la presència i salvació de Déu (155).
