Albert Cadanet/Brussel·les – La Comissió Europea millora en nou dècimes la previsió de creixement de l’economia espanyola per al 2024, fins al 3%. Les dades presentades aquest divendres situen Espanya com el país que més creixerà entre les principals economies de l’eurozona i, alhora, mostren un escenari més optimista del que dibuixa el govern central, que el setembre passat va pronosticar una millora de l’economia del 2,7%. En paral·lel, Brussel·les també revisa a l’alça les taxes del 2025 i del 2026, situant-les en el 2,3% i el 2,1%, respectivament. Per altra banda, manté que l’Estat tancarà aquest any amb un dèficit del 3%, però qüestiona la senda de reducció del govern. Si bé Madrid apunta que l’any 2026 aquest baixarà al 2,1%, la Comissió el situa en el 2,7%.
Segons les previsions econòmiques de l’executiu comunitari, el creixement vindrà impulsat principalment pel consum i per “l’ímpetu” del turisme, sostingut al mateix temps per la “resiliència” del mercat laboral i per unes condicions d’inversió més favorables. Si bé la Comissió Europea reconeix que està previst que l’activitat econòmica desacceleri el 2025 i el 2026, també apunta que l’economia es mantindrà “vigorosa”.
En aquest sentit, apunta que una disminució de les taxes d’estalvi a les llars podria contribuir a impulsar encara més el consum. No obstant això, també adverteix que un creixement més baix de l’esperat dels principals socis comercials de l’Estat tindria efectes negatius sobre l’activitat, especialment per al sector del turisme.
Dèficit i efectes de la dana
Després que el dèficit arribés al 3,5% l’any 2023, la Comissió Europea manté que Espanya tancarà l’any amb un dèficit del 3%, xifra que, com ja va avançar l’executiu, no comportaria l’obertura d’un procediment de dèficit excessiu. Brussel·les atribueix aquest descens a la retirada de mesures temporals per mitigar l’impacte dels preus energètics.
Si bé les despeses associades a la resposta urgent davant una catàstrofe natural no entren en el càlcul per avaluar el compliment de les regles fiscals, sí que aquestes comportaran un increment del dèficit. Sobre aquesta qüestió, la Comissió Europea indica que els riscos sobre l’augment de dèficit que menciona el document “estan relacionats amb la despesa financera necessària en l’àmbit nacional per abordar l’impacte de les inundacions al País Valencià”.
De fet, Brussel·les menciona el cas de la dana com un exemple per il·lustrar “les conseqüències dramàtiques que tenen uns desastres naturals cada cop més freqüents, no només per a les persones afectades, sinó també per a l’economia”.
De cara als pròxims anys, i d’acord amb una estratègia política sense canvis, es preveu que el dèficit baixi al 2,6% el 2025 degut a una evolució positiva dels ingressos fiscals derivats d’impostos directes i d’un creixement més lent de la despesa primària. No obstant això, s’espera que el dèficit s’elevi al 2,7% el 2026, quan s’espera que expirin els gravàmens als bancs i a les empreses energètiques.
Deute públic i inflació
Pel que fa al deute públic, l’executiu comunitari calcula que Espanya continuarà reduint-lo de forma gradual. Després de tancar el 2023 amb un endeutament del 105,1% del PIB, s’espera que aquest 2024 la ràtio sigui del 102,3% del PIB, mentre que pels anys 2025 i 2026 s’estabilitzaria lleugerament per sobre el 101% del PIB. Encara que la xifra del 2024 indica una rebaixa de gairebé tres punts, Espanya es mantindrà com el cinquè país de l’eurozona amb el dèficit públic més elevat, només superat per Grècia (153,1%), Itàlia (136,6%), França (112,7%) i Bèlgica (150,1%).
La inflació, en canvi, presenta un millor comportament, en línia amb la mitjana dels països de la zona euro i dels objectius que presenta el Banc Central Europeu (BCE). La Comissió Europea estima que l’Estat tancarà aquest 2024 amb una taxa d’inflació del 2,8%, quatre dècimes per sobre el conjunt de l’eurozona i encara desviada de l’objectiu del BCE (2%). Malgrat tot, espera que la xifra baixi al 2,2% el 2025 i fins al 2% el 2026.
Taxa d’atur
El bon comportament del mercat laboral durant l’any 2023 s’ha mantingut aquest 2024. En aquest sentit, Brussel·les preveu que l’ocupació aquest exercici creixi un 2,3% en termes interanuals, en bona part gràcies al component migratori.
Malgrat les millores en l’àmbit laboral, l’Estat continuarà al capdavant de la Unió Europea pel que fa a la taxa d’atur. Per aquest 2024, es preveu un percentatge de desocupació de l’11,5%, una xifra que es reduirà de forma gradual fins al 10,7% el 2026.
Situació a l’eurozona i missatge als EUA
Després que l’eurozona tornés a la senda del creixement durant el primer trimestre (+0,2%), la Comissió apunta que l’expansió econòmica s’ha mantingut, però a una velocitat “moderada”. En aquest sentit, l’executiu manté la millora del PIB per al 2024 en el 0,8% i rebaixa en una dècima la previsió per al 2025, fins a l’1,3%.
En relació amb aquest punt, Brussel·les confia que la demanda domèstica impulsi el creixement, això sí, tenint en compte que riscos com la guerra d’Ucraïna o la inestabilitat a l’Orient Pròxim encara continuen presents.
Aprofitant també el context polític als Estats Units, marcat per la victòria de Donald Trump a les eleccions, el comissari d’Economia, Paolo Gentiloni, ha posat en valor el nivell d’integració de les economies europees i la nord-americana i ha advertit que una nova onada de proteccionisme seria “molt perjudicial” per a les dues economies. “La Comissió Europea treballarà amb la nova administració per avançar en les relacions transatlàntiques”, ha subratllat.
Al mateix temps, Gentiloni ha subratllat la necessitat que la Unió Europa persegueix “la seva pròpia agenda de reformes i inversions” per avançar en matèria de competitivitat i seguretat, tal com assenyalen els informes elaborats pels exprimers ministres italians Mario Draghi i Enrico Letta.
