Normalment les estrelles més brillants són les mes properes però hi ha excepcions.
Al primer mapa hi ha les estrelles que podem veure aquests dies després de la posta. Recordem que els mapes d’estrelles tenen l’est i oest canviats ja que s’han de posar cap per avall i no damunt una taula per interpretar bé el mapa del cel visible. Al centre del mapa hi ha el zenit i el triangle d’estiu que tindrem dalt el cap.
Formen el triangle tres estrelles brillants: Vega, Deneb i, cap al sud, Altair. En aquest triangle ningú diria que Deneb es troba molt més lluny de la Terra que les altres dues, a 1412 anys-llum.
Donarem aquí les distàncies en anys-llum, que són nombres que podem comparar més fàcilment que si empréssim km o unitats astronòmiques.
Amb aquest sistema també podem indicar la distància del Sol, la Lluna i els planetes però haurem de donar la distància en minuts o segons-llum.
Les distàncies dels planetes són variables. Actualment el Sol, Mercuri i Venus es troben a distàncies quasi iguals i són visibles després de la posta. Els dos s’atracaran a la Terra les properes setmanes.
Al segon mapa veim el cel d’hivern que ara podem veure cap a les 3 de la matinada i que cap al febrer veurem els vespres després de la posta.
Veurem al zenit les estrelles més brillants (un total de 8 estrelles) que agrupades formen un hexàgon.
L’hexàgon inclou l’estrella més brillant de totes, Sírius, que és la més propera (a 8,6 anys-llum amb magnitud -1,46) però també trobam Rigel també molt brillant (a 863 anys-llum) unes 100 vegades més lluny.
Hi ha altres estrelles com Proxima Centauri (la més propera) que només veuen des de l’hemisferi sud de la Terra.
La polar no és molt brillant ni tampoc de les més properes, a 433 anys-llum i magnitud quasi 2.
Les estrelles més enllà de 2.000 anys-llum ja brillen ben poc.
Hi ha estrelles més llunyanes, com les de l’altre extrem de la Via Làctia, que es troben a uns 74.000 anys-llum i més enfora hi ha altres galàxies a milions d’anys-llum de distància.
CYCLOPEDIA DE SAM LOYD
Esporàdicament rescatam a la secció PER PENSAR-HI UNA ESTONA puzles de la Cyclopedia (1915) de Sam Loyd que conté jocs de paraules en anglès, problemes algebraics, geomètrics, etc.
Molts dels problemes de Loyd són difícils, alguns amb figures poc clares i també amb errades a les solucions.
Avui posam puzles sobre el tauler d’escacs i aprofitam per tornar a posar corregit un dels jocs que ja va sortir a el Iris del 9 d’agost i que un lector va tenir l’amabilitat de comunicar-me una errada.
Al puzle 2 també es reconstrueix el tauler d’escacs amb 8 peces de formes diferents que aquí no es donen orientades com al joc original de Loyd per comprovar la dificultat dels seus trencaclosques.